Constel·lació de la Corona Austral

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Corona Austral
Nom en llatí	Corona Australis
Abreviatura	CrA
Genitiu	Coronae Australis
Simbologia	La Corona del Sud
Ascensió recta	19
Declinació	−40
Àrea	128 graus quadrats; Posició 80a
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed	0
Estel més brillant	α CrA (4,1m)
Meteors	Beta Corona Austrínids
Limita amb	Constel·lació del Sagitari; Scorpius; Ara; Telescopium;
	Visible a latituds entre +40° i −90°.; Durant el mes d'agost a les 21:00 hi ha la millor visibilitat.

La Corona Austral (Corona Australis) era una de les 48 constel·lacions Ptolemaiques, i també una de les 88 constel·lacions modernes. El nom fa contrast amb Corona Borealis. Aquesta constel·lació ha estat considerada, a vegades, la corona de Sagitarius, que hauria caigut enterra per algun motiu. És una constel·lació d'estels aparentment febles, el més brillant és α, Alfecca Meridiana, de la magnitud 4,1. Alfa Coronae Australis, de color blanc, està a 129 anys llum, i és 30 vegades més brillant que el nostre Sol.

Situada al sud d'alfa, β és una supergegant groga, de magnitud 4,11, 450 vegades més brillant que el Sol. La seva feblesa aparent és deguda al fet que està situada a 508 anys llum del nostre sistema.

Gamma, de magnitud 4,30, es pot veure a prop d'alfa, i molt pròxima a la Constel·lació del Sagitari. De color groc està a 58 anys llum de la Terra. Aquest bell estel doble és 5 vegades més lluminós que el Sol.

A Corona Australis hi ha un bell cúmul globular de magnitud 6,60, NGC 6541, a 23.000 anys llum en direcció al centre de la Via Làctia. Té un diàmetre angular de 23' d'arc, i està format per estel de la 13a magnitud.

Història[modifica]

La denominació de la constel·lació ha estat controvertida.^[1] El 1922 la Unió Astronòmica Internacional a la seva primera Assemblea General publicà els noms de les constel·lacions, i l'abreviatura de tres lletres. Aquests noms, amb els límits oficials de les constel·lacions, foren publicats en dos llibres de la UAI autoritzats per Eugène Delporte el 1930, Delimitation scientifique des constellations, i Atlas Céleste.

Malauradament, la mateixa UAI donà el 1932 una segona llista de noms amb una abreviació alternativa de quatre lletres.^[2] En aquesta segona llista, Corona Australis esdevingué "Corona Austrina". Si bé "Corona Austrina" encara apareix a la plana web de la UAI, el nom de Corona Australis és usat extensament.