Constel·lació de l'Indi

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Constel·lació de l'Indi
Nom en llatí	Indus
Abreviatura	Ind
Genitiu	Indi
Simbologia	l'indi americà
Ascensió recta	21
Declinació	− 55
Àrea	294 graus quadrats; Posició 49a
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed	cap
Meteors	cap
Limita amb	Microscopium; Constel·lació del Sagitari (cantonada); Telescopium; Pavo; Octans; Tucana; Grus;
	Visible a latituds entre +15° i −90°.; Durant el mes de setembre a les 21:00 hi ha la millor visibilitat.

L'Indi (Indus) és una constel·lació de l'hemisferi sud. La regió que cobreix, prop del pol Sud celeste, és relativament pobra en estrelles i poques són visibles per l'ull nu.

Lacaille va donar a 18 estrelles les designacions de Bayer, des d'Alfa fins a Rho, el 1756, però va ometre Xi i va etiquetar dues estrelles com a Kappa i Lambda. Lambda Indi (Lambda ¹ i Lambda ² ) es va incloure a Pavo i les designacions ja no s'utilitzen. El 1879, Benjamin Gould va rebatejar Nu Indi com a Nu Microscopii, ja que resulta que estava situat dins de Microscopium i va ser rebatejat així, tot i que el Nu Indi actual fa referència a HD 211988.^[1]

Epsilon Indi és una de les estrelles més properes a la Terra, a aproximadament 11,8 anys llum de distància. És una nana taronja de magnitud 4,7, cosa que significa que el Sol, una nana groga, és lleugerament més calent i més gran.^[2] S'ha descobert que el sistema conté un parell de nanes marrons binàries, i ha estat durant molt de temps un candidat principal en estudis SETI.^[3]^[4] Aquesta estrella té el tercer moviment propi més alt de tots els visibles a ull nu, ja que es classifica per darrere de Groombridge 1830 i 61 Cygni, i el noven més alt en general. Això mourà l'estrella a Tucana al voltant del 2640. Es troba directament entre Alfa i Beta.

Galeria d'imatges

Referències

↑ Wagman, Morton. Lost Stars: Lost, Missing and Troublesome Stars from the Catalogues of Johannes Bayer, Nicholas Louis de Lacaille, John Flamsteed, and Sundry Others. Blacksburg, VA: The McDonald & Woodward Publishing Company, 2003, p. 305–07. ISBN 978-0-939923-78-6.
↑ Ridpath i Tirion, 2001, p. 162-163.
↑ Burnham, Robert. Burnham's Celestial Handbook: An Observer's Guide to the Universe Beyond the Solar System. Courier Dover Publications, 1978. ISBN 0-486-23568-8.
↑ Lawton, A. T. Spaceflight, 17, 1975, p. 328–330. Bibcode: 1975SpFl...17..328L.

Vegeu també

[wagman-1] Wagman, Morton. Lost Stars: Lost, Missing and Troublesome Stars from the Catalogues of Johannes Bayer, Nicholas Louis de Lacaille, John Flamsteed, and Sundry Others. Blacksburg, VA: The McDonald & Woodward Publishing Company, 2003, p. 305–07. ISBN 978-0-939923-78-6.

[FOOTNOTERidpathTirion2001162-163-2] Ridpath i Tirion, 2001, p. 162-163.

[3] Burnham, Robert. Burnham's Celestial Handbook: An Observer's Guide to the Universe Beyond the Solar System. Courier Dover Publications, 1978. ISBN 0-486-23568-8.

[4] Lawton, A. T. Spaceflight, 17, 1975, p. 328–330. Bibcode: 1975SpFl...17..328L.

[1]

[2]

[3]

[4]