Constel·lació del Bover

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Constel·lació de Bover)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Bover
Bover
Nom en llatí (UAI)Boötes
AbreviaturaBoo
GenitiuBootis
SimbologiaEl Bover
Ascensió recta15 h
Declinació+30°
Àrea907 graus quadrats
Posició 13
Nombre d'estrelles
(magnitud < 3)
3
Estrella més brillantArcturus (α Boo)
(Magnitud aparent −0,04)
MeteorsQuadràntids, Boòtids de Juny
Constel·lacions
amb què limita
Visible a latituds entre +90° i −50°
Durant el mes de Juny hi ha la millor visibilitat

El Bover[1] (Bootes[2]) és una de les 88 constel·lacions modernes, que ja figurava a la llista de les 48 constel·lacions ptolemaiques. La manera més fàcil de trobar aquesta constel·lació dins el cel és perllongant la línia que formen els estels de la cua d'Ursa major. En aquesta constel·lació s'hi troba un objecte del cel profund NGC 5466. Les galàxies d'aquesta constel·lació són petites i poc brillants. Té unes 90 estrelles observables a simple vista. Destaca Arcturus, la tercera estrella més brillant del cel nocturn.

Mitologia[modifica]

Aquesta constel·lació està íntimament associada al mite de les osses (Ursa major i Ursa Minor). Si es consideren com a carros, o com a osses, Boötes pren la personalitat del Bover (conductor d'un carro estirat per bous), o el guardià de les osses. Per als àrabs Boötes seria un llancer. Sia com sia Boötes sol estar associat a una figura protectora i vigilant, la qual cosa faria pensar en un mite anterior comú a tots els altres. Per als sumeris aquesta constel·lació és la representació d'Enlil, fill del déu del cel, Anu. Enlil tenia la Tauleta del destí, per mitjà de la qual es decretaven els destins d'homes i déus. Era l'única constel·lació mesopotàmica d'importància que no pertanyia a les inscrites o properes al Camí de la Lluna.

Bootes (el Bover) és una constel·lació lligada a les osses. Antigues llegendes constaten el fet que es troba a prop de Polaris, i per això seria l'home que aguanta el cel (Atlant).[3] Els seus grups de set filles serien les petites constel·lacions de set estels: les Hespèrides (Ossa Menor), les Híades (les banyes de la constel·lació actual de Taurus) i les Plèiades (actualment també a la constel·lació de Taurus). Avui en dia es diu que el Bover és el «Guardià de les Osses». Una segona versió d'aquest mite el considera el gegant Geríon, d'on vindria el nom donat a la constel·lació: el Bover, acompanyat, en època moderna, dels cans de caça.

Referències[modifica]

  1. «Efemèrides juny 2010». EFEMÈRIDES. ASTER AGRUPACIÓ ASTRONÒMICA DE BARCELONA. Arxivat de l'original el 27 de setembre 2011. [Consulta: 21 agost 2010].
  2. «The IAU list of four-letter constellation abbreviations» (en (anglès) (llatí)). Plana de Ian Ridpath. [Consulta: 21 agost 2010].
  3. Grimal, Pierre. Diccionari de Mitologia Grega i Romana. Barcelona: Edicions de 1984, febrer de 2008. ISBN 978-84-96061-97-2. 

Vegeu també[modifica]

Coordenades: Sky map 15h 00m 00s; +30° 00′ 00″