Constel·lació d'Andròmeda

Constel·lació d'Andròmeda
Llista d'estrelles d'Andròmeda
Nom en llatí	Andromeda
Abreviatura	And
Genitiu	Andromedae
Simbologia	La princesa Andròmeda
Ascensió recta	23h 25m 48.6945s–02h 39m 32.5149s
Declinació	53.1870041°–21.6766376°
Àrea	722 graus quadrats Posició 19a
Estels principals	16
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed	65
Estels amb planetes	12
Estels més brillants (magnitud < 3)	3
Estels més propers (< 10 pc)	3
Estel més brillant	α And (Alpheratz) (2,07m)
Estel més proper a la Terra	Ross 248 10,3 a.l. 3,16 pc
Objectes Messier	3
Meteors	Andromèdids
Limita amb	Perseu, Cassiopea, Llangardaix, Pegàs, Peixos i Triangle
Visible a latituds entre +90° i −40°. Durant el mes de novembre a les 21:00 hi ha la millor visibilitat.

Andròmeda (Andromeda) és una constel·lació que té 722º quadrats, i ocupa el lloc 19, en tossa, entre les 88 constel·lacions. La constel·lació es troba entre l'Ascensió recta 23, i 2 hores, i declinació entre +23º, i +50º, aproximadament. El seu estel α és Sirah, nom originari de l'àrab que vol dir llombrígol d'Andròmeda, i és un dels estels que conformen el quadrat del Pegàs (Pegasus). Sirrah és anomenada també Alpheratz, que vol dir espatlla del cavall, fent al·lusió al Pegàs. L'estel β és Mirach, que vol dir el davantal. γ és Alamaak, nom àrab que vol dir linx del desert, i és un estel doble. Hi ha el cúmul obert NGC 752, i la nebulosa planetària NGC 7662. A més hi ha la gran galàxia d'Andròmeda, espiral, catalogada per Messier com a M31; i també M32, i M110. Les constel·lacions associades al mite de Perseu són Andròmeda, Cassiopea, Cefeu, Cetus (el monstre marí), el Pegàs, i Perseu.

• 
• 
• 

Amb l'estel més brillant d'Andromeda, α Andromedae, anomenat Alpheratz o Sirrah, es pot construir juntament amb α, β, i λ Pegasi un asterisme anomenat el Gran Quadrat de Pegàs. Aquest estel era considerat part de Pegàs, la qual cosa és confirmada pel seu nom: "espatlla del cavall".

β Andromedae és anomenat Mirach, el davantall. Està a una distància de 88 anys llum i té una magnitud de 2,1.

γ Andromedae, Almach, es troba al cap de la cama sud de la gran "A". És un bell estel múltiple amb colors oposats.

υ Andromedae té un sistema planetari amb tres planetes confirmats de 0,71 vegades, 2,11 vegades, i 4,61 vegades la massa de Júpiter. El més famós objecte del cel profund a Andròmeda és M31, la gran galàxia d'Andròmeda, l'objecte més distant visible a simple vista.

Mitologia

Article principal: Andròmeda (mitologia)

Andròmeda era una princesa condemnada a ser sacrificada a un monstre de la mar; va ser rescatada per l'heroi Perseu. Algunes figures d'aquest mite com la seva mare i el seu pare: Cassiopeia i Cepheus, Perseu i el seu cavall alat Pegàs, i el monstre marí: Cetus han donat nom a les constel·lacions veïnes.

Bibliografia

• Allen, Richard H. Star Names: Their Lore and Meaning. G. E. Stechert, 1899. OCLC 30773662. 
• Bakich, Michael E. The Cambridge Guide to the Constellations. Cambridge University Press, 1995. ISBN 978-0-521-44921-2. 
• Davis, George A. Jr. «The Pronunciations, Derivations, and Meanings of a Selected List of Star Names». Popular Science, 52, 1944, pàg. 8. Bibcode: 1944PA.....52....8D.
• French, Sue «Winter wonders: star-studded January skies offer deep-sky treats for every size telescope». Sky and Telescope, 111, 1, gener 2006, pàg. 83. (subscripció necessària)
• Higgins, David «Exploring the depths of Andromeda». Astronomy, novembre 2002, pàg. 88.
• Koch, A.; Grebel, E. K. «The Anisotropic Distribution of M31 Satellite Galaxies: A Polar Great Plane of Early-type Companions». Astronomical Journal, 131, 3, març 2006, pàg. 1405–1415. arXiv: astro-ph/0509258. Bibcode: 2006AJ....131.1405K. DOI: 10.1086/499534.
• Hoskin, Michael; Dewhirst, David. The Cambridge Concise History of Astronomy. Cambridge University Press, 1999. ISBN 978-0-521-57291-0. 
• Jenniskens, Peter. Meteor Showers and Their Parent Comets. Cambridge University Press, 2006. ISBN 978-0-521-85349-1. 
• Makemson, Maud Worcester. The Morning Star Rises: an account of Polynesian astronomy. Yale University Press, 1941. 
• Moore, Patrick; Tirion, Wil. Cambridge Guide to Stars and Planets. 2nd. Cambridge University Press, 1997. ISBN 978-0-521-58582-8. 
• Moore, Patrick. The Data Book of Astronomy. Institute of Physics Publishing, 2000. ISBN 978-0-7503-0620-1. 
• Olcott, William Tyler. Star Lore: Myths, Legends, and Facts. Courier Dover Publications, 2004. ISBN 978-0-486-43581-7. 
• Pasachoff, Jay M. A Field Guide to the Stars and Planets. 4th. Houghton Mifflin, 2000. ISBN 978-0-395-93431-9. 
• Rao, Joe «Skylog». Natural History, 119, 9, octubre 2011, pàg. 42. (subscripció necessària)
• Ridpath, Ian; Tirion, Wil. The Monthly Sky Guide. 8th. Cambridge University Press, 2009. ISBN 978-0-521-13369-2. 
• Ridpath, Ian. Stars and Planets Guide. Princeton University Press, 2001. ISBN 978-0-691-08913-3. 
• Rogers, John H. «Origins of the Ancient Constellations: II. The Mediterranean Traditions». Journal of the British Astronomical Association, 108, 2, 1998, pàg. 79–89. Bibcode: 1998JBAA..108...79R.
• Russell, Henry Norris «The new international symbols for the constellations». Popular Astronomy, 30, octubre 1922, pàg. 469. Bibcode: 1922PA.....30..469R.
• Sherrod, P. Clay; Koed, Thomas L. A Complete Manual of Amateur Astronomy: Tools and Techniques for Astronomical Observations. Dover Publications, 2003. ISBN 978-0-486-42820-8. 
• «Hubble Essentials: About Edwin Hubble». HubbleSite. Space Telescope Science Institute, 2008. [Consulta: 29 abril 2012].
• Staal, Julius D.W.. The New Patterns in the Sky: Myths and Legends of the Stars. 2nd. The McDonald and Woodward Publishing Company, 1988. ISBN 978-0-939923-04-5. 
• Thompson, Robert Bruce; Thompson, Barbara Fritchman. Illustrated Guide to Astronomical Wonders. O'Reilly Media, 2007. ISBN 978-0-596-52685-6. 
• Wagman, Morton. Lost Stars. McDonald and Woodward Publishing, 2003. ISBN 978-0-939923-78-6. 
• Wilkins, Jamie; Dunn, Robert. 300 Astronomical Objects: A Visual Reference to the Universe. 1st. Firefly Books, 2006. ISBN 978-1-55407-175-3. 

Vegeu també

• Llista d'estrelles d'Andròmeda

Enllaços externs

• Mallorca web, Andrómeda Arxivat 2010-07-10 a Wayback Machine. (castellà)