Constel·lació del Cavallet

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Cavallet
Cavallet
Nom en llatí (UAI) Equuleus
Abreviatura Equ
Genitiu Equulei
Simbologia el poltre (cavallet)
Ascensió recta 21 h
Declinació +10°
Àrea 72 graus quadrats
Posició 87a
Nombre d'estrelles
(magnitud < 3)
cap
Estrella més brillant Kitalpha (α Equ)
(Magnitud aparent 3,92)
Meteors Cap
Constel·lacions
amb què limita
Visible a latituds entre +90° i −80°
Durant el mes de Setembre hi ha la millor visibilitat
Modifica dades a Wikidata

El Cavallet (Equuleus) és una de les més petites de les 88 constel·lacions modernes; només Crux és més petita. Malgrat la seva tossa i la feblesa dels seus estels (cap és més brillant que la quarta magnitud) és una de les 48 constel·lacions catalogades per Claudi Ptolemeu al seu Almagest.

Trets notables[modifica | modifica el codi]

Equleuus és la segona constel·lació més petita, amb 72 graus quadrats. No és una constel·lació que atregui l'atenció especialment. Hi ha pocs estels variables. Només se n'hi coneixen uns 25, la majoria obscurs. γ Equ és un estel alpha CVn, que varia entre les magnituds 4,58m i 4,77m amb un període aproximat de 12½ minuts. R Equ és un Variable Mira que varia entre les magnituds 8,0m i 15,7m en uns 261 dies. Conté alguns estels dobles d'interès. γ Equ està format per un estel primari de magnitud al voltant de 4,7m (lleugerament variable) i un estel secundari de la magnitud 11,6 separats 2 segons d'arc. ε Equ té quatre components. Els tres més brillants són de les magnituds 6,0m, 6,3m, i 7,2m. δ Equ és un estel binari amb un període orbital de 5,7 anys, i durant un temps va ser el binari òptic de període més curt conegut. Els dos components del sistema no estan mai separats més de 0,35 segons d'arc.

Taula[modifica | modifica el codi]

Estel Magnitud
aparent
Magnitud
absoluta
Distància
anys llum
Tipus
espectral
Kitalpha (α Equ) 3,92 0,14 186 G0III+A5V
δ Equ 4,47 3,14 60 F5V+G0V
γ Equ 4,70 1,97 115 F0IIIp
β Equ 5,16 -0,05 360 A3V
ε Equ 5,30 1,40 197 F6IV

N.B. : Els valors numèrics han estat mesurats pel satèl·lit Hipparcos[1]

Objectes notables de cel profund[modifica | modifica el codi]

Degut a la seva tossa i la seva situació en una part del cel poc lluminosa, Equuleus conté pocs objectes de cel profund. Es poden fer notar les galàxies NGC 7015, NGC 7040, NGC 7045 i NGC 7046.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Burnham, Robert (1978). Burnham's Celestial Handbook: An observer's guide to the universe beyond the solar system, volume 2. Dover Publications, New York, New York.
  • The Bright Star Catalogue, 5th revised ed.


Referències[modifica | modifica el codi]