Constel·lació del Cavallet

Cavallet
Nom en llatí	Equuleus
Abreviatura	Equ
Genitiu	Equulei
Simbologia	el poltre (cavallet)
Ascensió recta	21
Declinació	+10
Àrea	72 graus quadrats Posició 87a
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed	cap
Estel més brillant	Kitalpha (α Equ) (3,92m)
Meteors	Cap
Limita amb	Aquari Delphinus Pegasus
Visible a latituds entre +90° i −80°. Durant el mes de setembre a les 21:00 hi ha la millor visibilitat.

El Cavallet (Equuleus) és una de les més petites de les 88 constel·lacions modernes; només Crux és més petita. Malgrat la seva tossa i la feblesa dels seus estels (cap és més brillant que la quarta magnitud) és una de les 48 constel·lacions catalogades per Claudi Ptolemeu al seu Almagest.

Creat per Hiparc i inclòs per Ptolemeu, confina amb Pegàs, el cavall major, però, a diferència de Pegàs, es representa únicament amb un cap de cavall. Ptolemeu la va designar amb el nom grec Ἵππου Προτομή («bust del cavall») per referir-se a la part superior de la figura d'un cavall; posteriorment, però, altres astrònoms la van anomenar Equus primus i Equus prior, ja que precedeix Pegàs en l'ascens. De la seva petita grandària deriven els noms Equulus, Equiculus i Equus Minor. A Astronomie populaire, de l'astrònom francès Camille Flammarion (1842-1925), rep simplement el nom d'Equus («el Cavall»), mentre que Pegàs hi és anomenat el Cavall Major. En l'astronomia xinesa, les estrelles corresponents a Equuleus se situen dins de la Tortuga Negra del Nord (北方玄武, Běi Fāng Xuán Wǔ).

• 
• 
• 

Trets notables

Equleuus és la segona constel·lació més petita, amb 72 graus quadrats. No és una constel·lació que atregui l'atenció especialment. Hi ha pocs estels variables. Només se n'hi coneixen uns 25, la majoria obscurs. La seva estrella més brillant és α Equulei (Kitalpha), de magnitud 3,92. És una estrella groga de magnitud 3,9, a 186 anys llum de la Terra. El seu nom tradicional significa "la secció del cavall". γ Equ és un estel alpha CVn, que varia entre les magnituds 4,58m i 4,77m amb un període aproximat de 12½ minuts. R Equ és un Variable Mira que varia entre les magnituds 8,0m i 15,7m en uns 261 dies. Conté alguns estels dobles d'interès. γ Equ està format per un estel primari de magnitud al voltant de 4,7m (lleugerament variable) i un estel secundari de la magnitud 11,6 separats 2 segons d'arc. ε Equ té quatre components. Els tres més brillants són de les magnituds 6,0m, 6,3m, i 7,2m. δ Equ és un estel binari amb un període orbital de 5,7 anys, i durant un temps va ser el binari òptic de període més curt conegut. Els dos components del sistema no estan mai separats més de 0,35 segons d'arc.

La constel·lació de Equuleus conté tres estrelles amb exoplanetes coneguts. HD 200964 (classe espectral K0IV) té dos planetes, mentre que WASP-90 (F6) i HAT-P-65 (G2) tenen un planeta en trànsit cadascun.

Taula

Estel	Magnitud aparent	Magnitud absoluta	Distància anys llum	Tipus espectral
Kitalpha (α Equ)	3,92	0,14	186	G0III+A5V
δ Equ	4,47	3,14	60	F5V+G0V
γ Equ	4,70	1,97	115	F0IIIp
β Equ	5,16	-0,05	360	A3V
ε Equ	5,30	1,40	197	F6IV

N.B. : Els valors numèrics han estat mesurats pel satèl·lit Hipparcos

Estels

Article principal: Llista d'estrelles del Cavallet

Estels amb nom propi:

• α Equ Kitalfa. És l'estrella més brillant de la constel·lació del Cavallet. És una estrella binària espectroscòpica formada per una gegant groga de tipus espectral G7III i una estrella blanca de la seqüència principal químicament peculiar, de classificació espectral kA3hA4mA9. El sistema té una magnitud visual de 3,919 i es troba aproximadament a 190 anys llum de la Terra. El component primari té una massa 2,3 vegades superior a la del Sol i un radi de 9,2 radis solars ($9,\!2R_{\odot }$). Amb una temperatura efectiva de 5 100 K, és 52,5 vegades més lluminós que el Sol. El component secundari és més calent, més petit i lleugerament menys massiu, amb un radi de $2,\!6R_{\odot }$ i una massa de 2,0 masses solars ($2,\!0M_{\odot }$). Amb una temperatura superficial de 8 150 K, presenta una lluminositat de 26,3 vegades la del Sol. L'edat estimada del sistema és de 740 milions d'anys. El nom tradicional del component principal, Kitalfa, deriva de l'expressió àrab qiṭʿat al-faras (قطعة الفرس), que significa «una part» o «una secció del cavall».
• δ Equ. Delta Equulei és la segona estrella més brillant de la constel·lació del Cavallet. És un sistema binari amb una magnitud visual combinada de 4,47, situat a una distància de 59,4 anys llum de la Terra. Tots dos components tenen la classificació espectral F7V, fet que indica que són estrelles blanques de la seqüència principal. El component primari és el més brillant, amb una magnitud aparent de 5,19, mentre que el secundari presenta una magnitud de 5,52. Ambdós astres orbiten al voltant del seu centre de masses comú amb un període de 2.084,03 ± 0,10 dies. Les dues estrelles són lleugerament més massives i més grans que el Sol. El component principal té una massa de $1,\!192M_{\odot }$ i un radi de $1,\!3R_{\odot }$, mentre que el component secundari té una massa de $1,\!187M_{\odot }$i un radi de $1,\!25R_{\odot }$. L'edat estimada del component principal és d'uns 3 000 milions d'anys.
• γ Equ. Gamma Equulei és un altre sistema estel·lar doble. Es troba a una distància de 118 anys llum de la Terra i presenta una magnitud aparent variable entre 4,58 i 4,77. Gamma Equulei està classificada com una estrella Ap d'oscil·lació ràpida (rapidly oscillating Ap, roAp), una subclasse d'estrelles A químicament peculiars que presenten variacions de brillantor de període curt. El seu espectre correspon al d'una estrella de la seqüència principal de tipus A9, però mostra una sobreabundància d'estronci, crom i europi. L'estrella experimenta pulsacions amb períodes d'uns 12 minuts. El component secundari té una magnitud aparent de 8,69 i es troba separat del component principal per una distància angular d'1,26 segons d'arc.
• β Equ. Beta Equulei és una estrella blanca de la seqüència principal de tipus espectral A3V. Té un radi $4,\!02R_{\odot }$ i una lluminositat 78,3 vegades més gran $78,\!3L_{\odot }$. La seva edat s'estima en uns 600 milions d'anys. Presenta una magnitud aparent de 5,19 i es troba aproximadament a 133 anys llum de la Terra. Té quatre companyes visuals, però no està físicament associada amb cap d'elles.
• ε Equ. Epsilon Equulei és un sistema estel·lar múltiple format per quatre components. El sistema presenta una magnitud visual combinada de 5,23 i es troba a uns 180 anys llum del Sol. La seva edat estimada és d'aproximadament 1 500 milions d'anys. Els components Epsilon Equulei A i Epsilon Equulei B són estrelles de la seqüència principal de classe F, lleugerament més massives que el Sol. El component A té una massa de $1,\!74M_{\odot }$, mentre que el component B té una massa de $1,\!53M_{\odot }$. Totes dues estrelles orbiten al voltant del seu centre de masses comú amb un període de 101,5 anys i presenten magnituds aparents de 5,96 i 6,31, respectivament. Es considera probable que Epsilon Equulei A sigui, al seu torn, una estrella binària espectroscòpica. El quart component, designat Epsilon Equulei C, es troba separat del parell principal per una distància angular d'uns 10 segons d'arc. És considerablement més feble i presenta una magnitud aparent de 7,35.
• ζ Equulei (Zeta Equulei). A diferència de les seves veïnes més brillants, Zeta Equulei és una estrella solitària. És una gegant taronja de tipus espectral K5III. Presenta una magnitud visual de 5,593 i es troba a una distància d'uns 770 anys llum de la Terra. Té un radi de $63R_{\odot }$ i, amb una temperatura superficial de 3.893 K, és 949 vegades més lluminosa que el Sol.
• λ Equulei (Lambda Equulei) és un altre sistema binari de la constel·lació. Té una magnitud aparent combinada de 6,698 i es troba a una distància d'uns 260 anys llum. El sistema és massa feble per poder ser observat a simple vista. El component principal, Lambda Equulei A, presenta una magnitud visual de 7,41. És una estrella de la seqüència principal de tipus espectral F6V. Té una massa de $1,\!73M_{\odot }$ i un radi de $3,\!37R_{\odot }$. Amb una temperatura superficial de 6 561 K, té una lluminositat de 13,087 vegades la del Sol. La seva edat estimada és d'1 600 milions d'anys. Lambda Equulei B és més petita i més feble que el component principal, amb una magnitud aparent de 7,64. Té un radi de $2,\!74R_{\odot }$ i una lluminositat de 10,828 vegades la del Sol.

Taula completa d'estrelles

En ordre decreixent de magnitud aparent.

Nom comú	Designació Bayer, B	Designació Flamsteed, F	Designació d'estrelles variables, Var	Catàleg Henry Draper, HD	Catàleg Hipparcos, HIP	Ascensió recta, α	Declinació (astronomia), δ	Magnitud aparent	Magnitud absoluta	Distància (en Any llum)	Tipus espectral	Notes
α Equ	α	8		202447	104987	21h 15m 49,40s	+05° 14′ 53,1″	3,92	0,14	186	G0III+…	Kitalpha, Kitel Phard, Kitalphar ; Estrella binària espectroscòpica
δ Equ	δ	7		202275	104858	21h 14m 28,79s	+10° 00′ 27,8″	4,47	3,14	60	F5V+…	Estrella binària espectroscòpica
γ Equ	γ	5		201601	104521	21h 10m 20,47s	+10° 07′ 55,0″	4,70	1,97	115	F0p	Estrella binària; Estrella Ap a oscil·lacions ràpides roAp
β Equ	β	10		203562	105570	21h 22m 53,58s	+06° 48′ 40,0″	5,16	−0,05	360	A3V	Estrella múltiple
ε Equ	ε	1		199766	103569	20h 59m 04,54s	+04° 17′ 37,8″	5,30	1,40	197	F5III…	Estrella múltiple, binària espectroscòpica
3 Equ	ζ	3		200644	104031	21h 04m 34,64s	+05° 30′ 10,3″	5,63	−0,99	688	K5III	Estrella binària
9 Equ		9		203291	105413	21h 21m 04,80s	+07° 21′ 16,4″	5,81	−1,75	1058	M2III	Estrella variable sospitosa
4 Equ		4		200790	104101	21h 05m 26,79s	+05° 57′ 30,6″	5,94	3,10	120	F8V	Estrella binària
HD 202951				202951	105224	21h 18m 52,01s	+11° 12′ 12,0″	5,97	−1,96	1254	K5III	Variable per rotació
HD 199942				199942	103652	21h 00m 03,95s	+07° 30′ 58,2″	5,98	1,69	235	A7V	Estrella binària
6 Equ		6		201616	104538	21h 10m 31,31s	+10° 02′ 56,0″	6,07	0,24	479	A2Vs	Doble òptica amb γ Equ
				201298	104357	21h 08m 28,15s	+06° 59′ 21,7″	6,14	−0,89	832	K5III
				203842	105695	21h 24m 24,52s	+10° 10′ 27,1″	6,33	1,21	344	F5III
				200661	104041	21h 04m 41,63s	+02° 56′ 32,1″	6,41	0,97	400	K0
				201507	104481	21h 09m 58,26s	+02° 56′ 37,0″	6,44	1,63	299	F5IV
HD 200964				200964	104202	21h 06m 39,79s	+03° 48′ 10,8″	6,48	2,31	223	K0	Amb dos exoplanetes (b & c)
2 Equ	λ	2		200256	103813	21h 02m 12,51s	+07° 10′ 47,3″	6,72	1,68	332	F8	Estrella binària
HD 202908				202908	105200	21h 18m 34,87s	+11° 34′ 7,8″	7,01	3,63	155	G0V + G6V	Estrella triple
Gliese 818				200779	104092	21h 05m 20s	+07° 04′ 09″	8,27	7,41	48	K6V
HD 203473				203473	105521	21h 22m 18,9s	+05° 01′ 25″	8,23			G5	Amb un exoplaneta (b)
R Equ			R	202051		21h 13m 11,77s	+12° 48′ 08,77″	8,70	4		M3e	Estrella variable de tipus Mira
WASP-90						21h 02m 08,0s	+07° 03′ 24″	11,7		1109	F6	Amb un exoplaneta que transita (b)
HAT-P-65						21h 03m 37,0s	+11° 59′ 22″	13,15	3,53	2743		Amb un esplaneta que transita (b)
U Equ			U			20h 57m 16,2s	+02° 58′ 45″	14,5	3,57	5000	M	Variable irregular de període llarg

Objectes notables de cel profund

Degut a la seva tossa i la seva situació en una part del cel poc lluminosa, Equuleus conté pocs objectes de cel profund. Es poden fer notar les galàxies NGC 7015, NGC 7040, NGC 7045 i NGC 7046.

Equivalent en astronomia xinesa

En l'astronomia xinesa, les estrelles corresponents a Equuleus se situen dins de la Tortuga Negra del Nord (北方玄武, Běi Fāng Xuán Wǔ).

Mitologia

Mirall d'Urània (1825)

A la mitologia grega, un mite associa a Equuleus amb el poltre Celeris (que significa "rapidesa" o "velocitat"), que era fill o germà del cavall alat Pegàs. Celeris va ser regalat a Càstor per Hermes. Altres mites diuen que Equuleus és el cavall colpejat pel trident de Posidó, durant la contesa entre aquest i Atenea a l'hora de decidir quin seria el superior. Pel fet que aquesta secció d'estrelles s'eleva abans que Pegàs, sovint se'n diu Equus Primus, o el Primer Cavall. Equuleus també està relacionat amb la història de Fílira i Saturn. Durant la participació de Càstor en l'expedició dels argonautes, Celeris va ser pare dels corsers Asquet i Cicne, que més tard van pertànyer a Amfiarau i els va utilitzar per a competir en els Jocs Nemeus.

En el diccionari LSJ (A Greek-English Lexicon, de Liddell–Scott–Jones) l'entrada per a προτομή cita: «π. ἵππου, nom de l'asterisme de Equuleus. Higí suggereix que Neptú ho va posar en el cel com a senyal del primer cavall creat o lliurat als humans. Ptolemeu diu que aquestes estrelles delineen el cap d'un cavall. Manili diu que es tracta d'un poltre inquiet, de caràcter ràpid i impetuós.

En els textos sobre catasterismes se'ns diu que Eratòstenes es refereix a aquesta constel·lació com Ἵππου προτομή, això és, ‘la part davantera del cavall’ (el cap o part frontal). El seu catasterisme en incert, referint que va ser el primer a ser ofert als homes per Posidó o bé és el company de Pegàs.

Bibliografia

• Burnham, Robert (1978). Burnham's Celestial Handbook: An observer's guide to the universe beyond the solar system, volume 2. Dover Publications, New York, New York.
• The Bright Star Catalogue, 5th revised ed.
• «Equuleus». The Constellations. International Astronomical Union. Arxivat de l'original el 2013-07-08. [Consulta: 29 maig 2025].
• Hoffleit+ (1991) V/50 The Bright Star Catalogue, 5th revised ed, Yale University Observatory, Strasbourg astronomical Data Center
• Ridpath, Ian & Tirion, Wil (2001), Stars and Planets Guide, Princeton University Press, ISBN 0-691-08913-2
• Ian Ridpath & Wil Tirion (2007). Stars and Planets Guide, Collins, London. ISBN 978-0-00-725120-9. Princeton University Press, Princeton. ISBN 978-0-691-13556-4.

Enllaços externs

• The Deep Photographic Guide to the Constellations: Equuleus (anglès)
• The clickable Equuleus Arxivat 2023-06-08 a Wayback Machine. (anglès)