Constel·lació del Burí

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Burí
Burí
Nom en llatí (UAI)Caelum
AbreviaturaCae
GenitiuCaeli
Simbologiael cisell
Ascensió recta5 h
Declinació−40°
Àrea125 graus quadrats
Posició 81a
Nombre d'estrelles
(magnitud < 3)
0
Estrella més brillantα Cae
(Magnitud aparent 4,45)
Meteorscap
Constel·lacions
amb què limita
Visible a latituds entre +40° i −90°
Durant el mes de Gener hi ha la millor visibilitat

El Burí (Caelum) és una constel·lació menor de l'hemisferi sud anomenada així per primera vegada per Nicolas-Louis de Lacaille. És una constel·lació sense estels brillants, car el de major magnitud és de la 4,45.

Història[modifica]

Caelum va ser introduïda per primera vegada al segle XVIII per Lacaille, astrònom francès creador d'altres tretze constel·lacions del cel meridionals.[1] El nom en francès que li va donar Lacaille va ser Burin, llatinitzat com Caelum Scalptorium. Francis Baily va escurçar aquest nom a Caelum seguint un suggeriment de John Herschel. A la carta original, la constel·lació es mostra com un burí o un estilet, encara que ha arribat a reconèixer-se simplement com un cisell. [2] Johann Bode va escriure el nom en plural (Cæla Scalptoris), però aquesta forma no va prosperar.[3][4]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Ridpath, Ian. Lacaille s Southern Planisphere of 1756 . ianridpath.com.
  2. Ridpath, Ian. Caelum . ianridpath.com.
  3. Wagman, Morton (2003). Lost Stars: Lost, Missing and Troublesome Stars from the Catàlegs of Johannes Bayer, Nicholas Louis de Lacaille, John Flamsteed, and Sundry Others . The McDonald & Woodward Publishing Company: pàg. 58-59. ISBN 9780939923786.
  4. Bode, Johann Elert (1801). Allgemeine Beschreibung und Nachweisung der Gestirne nebst Verzeichniß der geraden Aufsteigung und Abweichung von 17240 Sternen, Doppelsternen, Nebelflecken und Sternhaufen . Berlin: p. 17.