Constel·lació del Ca Major
![]() | |
Nom en llatí (UAI) | Canis major |
---|---|
Abreviatura | CMa |
Genitiu | Canis Majoris |
Simbologia | el Gos Major |
Ascensió recta | 7 h |
Declinació | -20° |
Àrea | 380 graus quadrats Posició 43 |
Nombre d'estrelles (magnitud < 3) | 5 |
Estrella més brillant | Sírius (α CMa) (Magnitud aparent -1,46) |
Meteors | cap |
Constel·lacions amb què limita | |
Visible a latituds entre +60° i −90° Durant el mes de Febrer hi ha la millor visibilitat |
El Ca Major (Canis Major) és una de les 88 constel·lacions, i també figurava a la llista de 48 constel·lacions de Claudi Ptolemeu. Es diu que representa uns dels cans que segueixen a Orió, el caçador, (vegeu també les constel·lacions d'Orió, Canis Minor, i Llebrers).
Canis Major conté Sírius, l'estel de major magnitud aparent del cel nocturn, que forma part del Triangle Hivernal de l'hemisferi Nord.
Mitologia[modifica]
Hi ha diverses identificacions que s'han proposat per al Ca Major:
- Laelaps, un gos que va ser regalat per Zeus a Europa, que va passar a diverses generacions posteriors fins que es va convertir en el gos de Cèfal. Durant la persecució de la guineu teumesia, va ser convertit per Zeus en pedra i després posat entre les constel·lacions.
- El gos d'Orió, que va ser col·locat en el cel alhora que el seu amo, ja que sempre havia estat al costat d'ell.
- La gossa Mera, de Icari i Erígone. Va trobar els cossos sense vida dels seus amos i amb els seus laments va atreure a gent perquè els donessin sepultura. Dionís la va posar entre les constel·lacions.
L'estel Sírius, el nom del qual significa «abrasador» i també coneguda com «l'estrella gos», és la més brillant del cel nocturn, només superada en lluentor aparent per la Lluna i els planetes Venus, Júpiter i Mart. A causa que durant l'estiu boreal és invisible, es pensava antigament que la seva energia se sumava a la del Sol per produir els dies més calorosos o «dies de gos» («dies caniculars»).