Gamma Canis Majoris

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicGamma Canis Majoris
Tipusestrella de mercuri-manganès, estel, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)B8II[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióCa Major Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra96,0172 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi5,6 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta−1,4 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)4,12 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva13.690 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi10,4148 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−12,925 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)2,328 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar36 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial32 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)7h 3m 45.493s[7] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-16° 22' 0.17''[7] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,24[8] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

Gamma Canis Majoris (γ Canis Majoris / γ CMa / 23 Canis Majoris és una estrella a la constel·lació Ca Major). El seu nom tradicional és Muliphein.[9] Encara que ostenta la denominació de Bayer Gamma -tercera lletra de l'alfabet grec que en principi correspon a la tercera estrella més brillant-, és superada en lluentor per unes dotze estrelles de la constel·lació. Es pensa que va rebre la denominació Gamma per estar en la mateixa part de la constel·lació que les brillants Sírius (α Canis Majoris) i Murzim (β Canis Majoris). Es troba 402 anys llum de distància del sistema solar.

De color blanc-blavós, Gamma Canis Majoris és un estel gegant lluminós de tipus espectral B8II la temperatura de la qual és de 13.600 K. El seu radi és unes 5 vegades el radi solar i la seva lluminositat és equivalent a 685 sols. Amb una massa de 4,3 masses solars, Gamma Canis Majoris ha finalitzat l'etapa de fusió d'hidrogen i ha començat a evolucionar cap a un gegant vermell.[10]

És una estrella peculiar amb una lenta velocitat de rotació -30 km/s -per a una estrella de tipus B. En concret, és una estrella de mercuri-manganès com Alpheratz (α Andromedae) o Gienah Gurab (γ Corvi), amb proporcions molt altes d'alguns metalls que són empesos a la superfície per radiació. La seva concentració en ferro i crom és un 40% més gran que al Sol, però és per damunt de tot l'abundància en mercuri -2000 vegades més gran que al Sol- el que la fa especialment notable.[10]

Referències[modifica]

  1. «Line strengths for southerns OB stars. II. Observations with moderate dispersion» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 1969, pàg. 31–39. DOI: 10.1093/MNRAS/144.1.31.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  3. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  4. Andrea Fabiana Torres «Fundamental parameters of B supergiants from the BCD system. I. Calibration of the (λ_1, D) parameters into Teff» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, 27-03-2009, pàg. 297–320. DOI: 10.1051/0004-6361/200811147.
  5. Norberto Castro «The IACOB project. III. New observational clues to understand macroturbulent broadening in massive O- and B-type stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 19-12-2016. DOI: 10.1051/0004-6361/201628541.
  6. Ralf-Dieter Scholz «Astrophysical supplements to the ASCC-2.5: Ia. Radial velocities of ∼55000 stars and mean radial velocities of 516 Galactic open clusters and associations». Astronomische Nachrichten, 9, novembre 2007, pàg. 889-896. DOI: 10.1002/ASNA.200710776.
  7. 7,0 7,1 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  8. «Studies of the Peculiar a Stars.IV. The Relative Abundances of Four Iron-Peak Elements» (en anglès). Astrophysical Journal, juliol 1966, pàg. 141–152. DOI: 10.1086/148750.
  9. Muliphein (SIMBAD)
  10. 10,0 10,1 «Muliphein (Stars, Jim Kaler)». Arxivat de l'original el 2008-05-17. [Consulta: 7 setembre 2012].