Messier 41

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicMessier 41
Tipuscúmul obert Modifica el valor a Wikidata
Descobert perGiovanni Battista Odierna Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment1654 Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióCa Major Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra2.300 a. ll.
693 pc [1] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)4,5 (banda V)[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−0,56 mas/a [3] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−0,84 mas/a [3] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial26,2 km/s[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)6h 46m 1.008s[5] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-21° 14' 35.88''[5] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,11[6] Modifica el valor a Wikidata
Part deBraç d'Orió Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
NGC2287 Modifica el valor a Wikidata

Messier 41 (M 41 o NGC 2287) és un cúmul obert en la constel·lació Ca Major. Possiblement conegut per Aristòtil al voltant de 325 aC. Va ser descobert per Giovanni Battista Odierna abans de 1654, però els seus descobriments van romandre desconeguts fins al 1980. Va ser descobert independentment el 1702 per John Flamsteed i el 1749 per Guillaume Le Gentil. Charles Messier el va catalogar el 1765.

M41 conté unes 100 estrelles. Entre aquestes hi ha diverses gegants vermelles, i la més brillant és de tipus espectral K3, de magnitud aparent de +6,9, i situada prop del seu centre. S'estima que el cúmul s'allunya de nosaltres a uns 23,3 km/s. El diàmetre del cúmul està entre 25 i 26 anys llum de longitud. La seva edat està estimada entre 190 i 240 milions d'anys. El cúmul es troba a 2.300 anys llum del sistema solar.

Observació[modifica]

Es tracta d'un objecte molt brillant visible a ull nu. Es poden resoldre estrelles amb un petit telescopi d'aficionat. Es troba a uns 4 graus al sud de Sírius, l'estrella més brillant del cel nocturn.

Referències[modifica]

  1. Ralf-Dieter Scholz «Astrophysical parameters of Galactic open clusters» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 18-07-2005, pàg. 1163–1173. DOI: 10.1051/0004-6361:20042523.
  2. Afirmat a: SIMBAD.
  3. 3,0 3,1 «Proper motions of the optically visible open clusters based on the UCAC4 catalog» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2014, pàg. 79–79. DOI: 10.1051/0004-6361/201323226.
  4. Andrea Kunder «A RAVE investigation on Galactic open clusters» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, abril 2017, pàg. 106–106. DOI: 10.1051/0004-6361/201630012.
  5. 5,0 5,1 «The orbits of open clusters in the Galaxy» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 4, 11-11-2009, pàg. 2146–2164. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2009.15416.X.
  6. Martin Netopil «On the metallicity of open clusters» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, gener 2014, pàg. 93–93. DOI: 10.1051/0004-6361/201322559.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Messier 41