Messier 41

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'objecte astronòmicMessier 41
Messier 041 2MASS.jpg
Altres designacions M41, NGC 2287
Tipus Cúmul obert
Descobridor Giovanni Battista Odierna
Data de descobriment 1654
Dades d'observació (Època J2000.0)
Ascensió recta (α) 06h 45m 59,9s
Declinació (δ) -20° 45′14&Prime
Distància 2.300 al
Magnitud aparent (V) +4,6
Dimensions aparents (V) 38 minuts d'arc
Constel·lació Ca Major
Característiques físiques
Radi 45 anys-llum
Magnitud absoluta (V) -
Característiques destacables -
Modifica dades a Wikidata

Messier 41 (M 41 o NGC 2287) és un cúmul obert en la constel·lació Ca Major. Possiblement conegut per Aristòtil al voltant de 325 aC. Va ser descobert per Giovanni Battista Odierna abans de 1654, però els seus descobriments van romandre desconeguts fins al 1980. Va ser descobert independentment el 1702 per John Flamsteed i el 1749 per Guillaume Le Gentil. Charles Messier el va catalogar el 1765.

M41 conté unes 100 estrelles. Entre aquestes hi ha diverses gegants vermelles, i la més brillant és de tipus espectral K3, de magnitud aparent de +6,9, i situada prop del seu centre. S'estima que el cúmul s'allunya de nosaltres a uns 23,3 km/s. El diàmetre del cúmul està entre 25 i 26 anys llum de longitud. La seva edat està estimada entre 190 i 240 milions d'anys. El cúmul es troba a 2.300 anys llum del sistema solar.

Observació[modifica | modifica el codi]

Es tracta d'un objecte molt brillant visible a ull nu. Es poden resoldre estrelles amb un petit telescopi d'aficionat. Es troba a uns 4 graus al sud de Sírius, l'estrella més brillant del cel nocturn.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Messier 41 Modifica l'enllaç a Wikidata