Òmicron2 Canis Majoris
Òmicron² Canis Majoris (ο ² CMa / 24 Canis Majoris / HD 53.138) és una estrella a la constel·lació del Ca Major de magnitud aparent +3,02. Comparteix la denominació de Bayer Òmicron amb l'estrella ο ¹ Canis Majoris, visualment 2 graus a l'oest.[9] Encara que físicament no estan relacionades al trobar-se separades almenys 70 anys llum, hom pensa que les dues van néixer en el mateix complex de gas i pols interestel·lar. Les dues estrelles semblen formar part d'una àmplia associació d'estrelles O i B, que també inclou a Wezen (δ Canis Majoris), anomenada Collinder 121 .
A una imprecisa distància de 2.500 anys llum del sistema solar, Ómicron² Canis Majoris és una supergegant blava[10] de tipus espectral B3Ia. És un estel calent de 14.700 K de temperatura i una de les estrelles més lluminoses que es coneixen; la seva lluminositat -inclosa la radiació ultraviolada emesa- és 110.000 vegades més gran que la del Sol. Amb una edat de només 8 milions d'anys, en el seu nucli ja es produeix la transformació de heli en carboni i oxigen. La seva massa és vint vegades més gran que la massa solar, el seu destí és explotar com una brillant supernova.
Òmicron² Canis Majoris està catalogada com una variable Alfa Cygni, variant la seva lluentor entre magnitud +2,98 i +3,04.
Referències[modifica]
- ↑ «Spectral Classification» (en anglès). Anual Review of Astronomy and Astrophysics, 1, setembre 1973, pàg. 29-50. DOI: 10.1146/ANNUREV.AA.11.090173.000333.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ Andrea Fabiana Torres «Fundamental parameters of B supergiants from the BCD system. I. Calibration of the (λ_1, D) parameters into Teff» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, 27-03-2009, pàg. 297–320. DOI: 10.1051/0004-6361/200811147.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ Norberto Castro «The IACOB project. III. New observational clues to understand macroturbulent broadening in massive O- and B-type stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 19-12-2016. DOI: 10.1051/0004-6361/201628541.
- ↑ «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, novembre 2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
- ↑ Paul Crowther «Physical parameters and wind properties of galactic early B supergiants» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, gener 2006, pàg. 279–293. DOI: 10.1051/0004-6361:20053685.
- ↑ 8,0 8,1 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
- ↑ «Omicron2 Canis Majoris» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 14 maig 2021].
- ↑ «Omicron2 Canis Majoris» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 14 maig 2021].
