Constel·lació d'Àries
![]() | |
Nom en llatí (UAI) | Aries |
---|---|
Abreviatura | Ari |
Genitiu | Arietis |
Simbologia | El corder |
Ascensió recta | 3 h |
Declinació | +20° |
Àrea | 441 graus quadrats Posició 39a |
Nombre d'estrelles (magnitud < 3) | 2 |
Estrella més brillant | α Ari (Hamal) (Magnitud aparent 2,0) |
Meteors | |
Constel·lacions amb què limita | |
Visible a latituds entre +90° i −60° Durant el mes de Desembre hi ha la millor visibilitat |
Àries (Aries), l'ovella, amb el símbol , és una de les constel·lacions del zodíac, situada entre Pisces a l'oest i Taurus a l'est.
Estels principals[modifica]
Els estels d'Àries són febles, exceptuats Hamal (α Arietis) i Sharatan (β Arietis). Entre els estels principals d'Àries, s'hi troben Mesarthim (γ) i Botein (δ).
Hamal (α Arietis)[modifica]
Hamal (α Arietis), nom que significa el Xot en àrab i que designa per tant ella tota sola a la constel·lació sencera, és l'estel més lluent d'Àries. És una gegant groga, 15 vegades més gran que el Sol i 90 vegades més brillant.
Sheratan (β Arietis)[modifica]
Sheratan (β Arietis) és el segon estel més brillant de la constel·lació d'Aries. És una estrella blanca de la seqüència principal, tan sols dos vegades més massiu que el Sol. És també una estel doble: la seva companya, una estrella de la mateixa massa que el Sol, va ser detectada per anàlisi Doppler fa més d'un segle. La seva òrbita és extremadament excèntrica (0,88), tots dos estels són molt pròximes una de l'altre, (0,08) ua quan són més a prop, 1,2 ua quan són més lluny, i volten una sobre l'altre en 107 dies. Tots dos estels són doncs virtualment inseparables pel telescopi i cal un interferòmetre per a separar-les.
Mesarthim (γ Arietis)[modifica]
Mesarthim (γ Arietis) no és pas el tercer estel de la constel·lació, és el quart. El seu rang dins la designació de Bayer prové de la seva proximitat amb Hamal i Sheratan.
Mesartim és un estel doble. La primària, γ ² Arietis, és de la magnitud 4,75. La seva companya, γ ¹ Ari (el seu «1» ve de la seva localització, a l'oest de «2», és de la magnitud 3,38. Són allunyades almenys 500 ua i volten l'una entorn de l'altra en 5.000 anys.
El tipus espectral de γ ² Arietis és «A1p», de «particular»: Aquest estel té un camp magnètic extremadament intens, més de 1.000 vegades més gran que el de la Terra.
53 Arietis[modifica]
53 Arietis, una estrella blava-blanca en aparença banal, de la magnitud aparent 6,13, dista uns 750 anys-llum, és una de les tres «estrelles errants» («runaway stars») en anglès), que es desplacen molt ràpidament per l'espai. Les dues altres estrelles són μ Columbae i AE Aurigae, i les tres semblen fugir a devers 100 km/s des del mateix punt a la nebulosa d'Orió, de ι Orionis, més concretament. Segons una hipòtesi, aquestes estrelles haurien estat a l'origen part d'un sistema múltiple que s'hauria desagregat per l'explosió en supernova d'un dels membres, fa 3 milions d'anys, la qual cosa hauria projectat les tres altres estrelles en direccions diferents.
Altres estrelles[modifica]
Sense ser una constel·lació molt extensa, Aries té un gran nombre d'estrelles visibles per l'ull nu sense que siguin particularment brillants. En conseqüència, les designacions són bastant nombroses: nom propi (com Botein, δ Arietis, quarta estrella de la constel·lació), designació de Bayer (ε Arietis, sexta), designació de Flamsteed (41 Arietis, tercera estrella, més brillant que Mesarthim), catàleg Henry Draper (HD 20644, quinta estrella).
Estrelles notables i d'anomenada[modifica]
BD | F | Noms i altres designacions | Magnitud aparent | Magnitud absoluta | Distància anys-llum | Tipus espectral | Comentaris | |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
α | 13 | Alfa Arietis, Hamal, Hemal, Hamul, Ras Hammel, El Nath, Arietis | 2,01 | 0,48 | 65,9 | K2III |
| |
β | 6 | Beta Arietis, Sheratan, Sharatan, Al Sharatain | 2,64 | 1,33 | 59,6 | A5V |
| |
c | 41 | 41 Arietis, Bharani | 3,61 | 0,16 | 159 | B8Vn | ||
γ¹,² | 5 | Gamma Arietis, Mesarthim, Mesartim | 3,88 | 204 |
| |||
δ | 56 | Delta Arietis, Botein | 4,35 | 0,79 | 168 | K2IIIvar |
| |
39 | 39 Arietis | 4,52 | ||||||
ε | 48 | Èpsilon Arietis | 4,63 | -0,13 | 293 | A2Vs |
| |
35 | 35 Arietis | 4,65 | ||||||
λ | 9 | Lambda Arietis | 4,79 | 1,73 | 133 | F0V |
| |
ζ | 58 | Dseta Arietis | 4,87 | -0,22 | 340 | A1V | ||
14 | 14 Arietis | 4,98 | 0,02 | 320 | F2III | |||
κ | 12 | Kappa Arietis | 5,03 | 187 | ||||
ι | 8 | Iota Arietis | 5,09 | 660 | ||||
τ² | 63 | Tau2 Arietis | 5,10 | 319 | ||||
38 | 38 Arietis | 5,17 | ||||||
η | 17 | Eta Arietis | 5,23 | 98,3 | ||||
π | 42 | Pi Arietis | 5,26 | 600 |
| |||
τ¹ | 61 | Tau1 Arietis | 5,27 | 462 |
| |||
33 | 33 Arietis | 5,30 | ||||||
ν | 32 | Ni Arietis | 5,45 | 347 | ||||
52 | 52 Arietis | 5,45 |
| |||||
ξ | 24 | Xi Arietis | 5,48 | 600 | ||||
64 | 64 Arietis | 5,50 | ||||||
σ | 43 | Sigma Arietis | 5,52 | 480 | ||||
62 | 62 Arietis | 5,55 | ||||||
21 | 21 Arietis | 5,57 | ||||||
θ | 22 | Theta Arietis | 5,58 | 387 | ||||
ρ³ | 46 | Ro-3 Arietis, Ro Arietis | 5,58 | 115 | ||||
10 | 10 Arietis | 5,64 | ||||||
31 | 31 Arietis | 5,64 | ||||||
15 | 15 Arietis | 5,68 | ||||||
19 | 19 Arietis | 5,72 | ||||||
μ | 34 | Mi Arietis | 5,74 | 338 | ||||
55 | 55 Arietis | 5,74 | ||||||
ρ² | 45 | Ro-2 Arietis, RZ Arietis | 5,76 | 404 | ||||
7 | 7 Arietis | 5,76 | ||||||
ο | 37 | Òmicron Arietis | 5,78 | 482 | ||||
56 | 56 Arietis | 5,78 | ||||||
20 | 20 Arietis | 5,79 | ||||||
47 | 47 Arietis | 5,80 | ||||||
1 | 1 Arietis | 5,83 |
| |||||
40 | 40 Arietis | 5,83 | ||||||
4 | 4 Arietis | 5,86 | ||||||
49 | 49 Arietis | 5,91 | ||||||
59 | 59 Arietis | 5,91 | ||||||
29 | 20 Arietis | 6,00 | ||||||
11 | 11 Arietis | 6,01 | ||||||
16 | 16 Arietis | 6,01 | ||||||
30 | 30 Arietis | 6,01 |
| |||||
66 | 66 Arietis | 6,03 | ||||||
65 | 65 Arietis | 6,07 | ||||||
53 | 53 Arietis | 6,13 | ||||||
26 | 26 Arietis | 6,14 | ||||||
60 | 60 Arietis | 6,14 | ||||||
27 | 27 Arietis | 6,21 | ||||||
54 | 54 Arietis | 6,24 | ||||||
36 | 36 Arietis | 6,40 | ||||||
HD 20367 | 6,41 | 88,4 |
| |||||
25 | 25 Arietis | 6,45 | ||||||
3 | 3 Arietis | 6,55 | ||||||
51 | 51 Arietis | 6,62 | ||||||
ρ¹ | 44 | Ro-1 Arietis | 7,10 | |||||
HD 12661 | 7,44 | 121 |
| |||||
BD+20°307 | 9,01 | 300 | ||||||
TZ Arietis | 12,1 | 14,5 | ||||||
Estrella del Dr. Bonnard Teegarden, SO025300.5+165258 | 15,4 | 12,6 |
|
Procedència de les dades: The Bright Star Catalogue, 5th Revised Ed., The Hipparcos Catalogue, ESA SP-1200
Objectes celestes[modifica]
En aquesta constel·lació hi ha pocs objectes, i són tots poc lluminosos. S'hi troben les galàxies NGC 697 (al nord-oest de β), NGC 772 (al sud-est de β), NGC 972 (en el nord de la constel·lació) i NGC 1156 (al nord-oest de δ).
Història i mitologia[modifica]
En la mitologia grega, aquesta constel·lació representaria el marrà, el velló d'or del qual inspirà la saga de Jàson.
El rei Atamant tenia dos fills Frixos i Hel·le, del seu matrimoni amb Nèfele. Després de la mort de la seva mare, Atamant es va tornar a casar amb Ino, amb la que va tenir també dos fills. La reina Ino volia que els seus fills heretessin el tron, per la qual cosa s'havia de desfer de Frixos i Hel·le. Per això va idear un estratagema pervers. Va encendre foc sota la terra dels graners, així quan es va sembrar el blat el gra torrat no va néixer. Davant l'amenaça de la fam el rei va enviar emissaris a consultar l'oracle de Delfos. Quan els emissaris tornaven, la reina Ino els va subornar perquè diguessin el que ella volia: que els deus exigien el sacrifici de Frixos i Hel·le. El déu Hermes envià als nens un moltó alat amb la llana d'or. Muntat sobre el moltó viatjarem cap a orient, però Hel·le va caure al mar que rebé el nom d'Hel·lespont en honor d'Hel·le. Aquest accident va fer que Frixos perdés la confiança en el moltó volador. El feu aterrar i continuà a peu amb ell fins al bosc d'Ares a la Còlquida. Allà va ser acollit pel rei Eetes, i es va casar a la filla del rei. Com a mostra d'agraïment, Frixos va sacrificar el moltó i va oferir el velló d'or al rei, qui el va penjar a una alzina del bosc sagrat d'Ares.[1][2]
Sembla que els Babilònics, els Grecs, els Perses, i els Egipcis, tots anomenaven a la constel·lació «el Marrà».
Aquesta constel·lació era també la primera constel·lació del Zodíac quan va ser establert fa més de 2.000 anys: degut a la precessió dels equinoccis, l'equinocci de primavera estava en aquell temps situat a Aries (actualment a Pisces).
El nord d'aquesta constel·lació era anomenat Mosca boreal fins al segle xix. La seva estrella principal era 41 Arietis (la qual cosa explica l'absència de lletra grega per designar aquesta estrella).
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «ELS ARGONAUTES I EL VELLÓ D'OR». Observant el cel. [Consulta: 2 abril 2010].
- ↑ «Aries (Ari, Arietis, Àries)». Estrelles i constel·lacions. Universitat de les Illes Balears. [Consulta: 2 abril 2010].