Constel·lació del Linx

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Linx
Linx
Nom en llatí (UAI)Lynx
AbreviaturaLyn
GenitiuLyncis
Simbologiael Linx
Ascensió recta8 h
Declinació+45°
Àrea545 graus quadrats
Posició 28a
Nombre d'estrelles
(magnitud < 3)
0
Estrella més brillantα Lyn
(Magnitud aparent 3,14)
Meteorscap
Constel·lacions
amb què limita
Visible a latituds entre +90° i −55°
Durant el mes de Març hi ha la millor visibilitat

El Linx (Lynx) és una constel·lació de l'hemisferi nord, es troba entre les constel·lacions del Cotxer, la Girafa, l'Ossa Major, el Lleó Menor i el Cranc. Està formada per estels de poca lluminositat i esparsos. L'estel principal de la constel·lació és l'Alfa del Linx (α Lyncis),[1] amb una magnitud aparent de +3.12.[2]

Història[modifica]

Aquesta constel·lació va ser creada per l'astrònom polonès Johannes Hevelius (1611 – 1687) a la seva obra Prodromus Astronomiae,[3] datada el 1687 i publicada pòstumament per la seva esposa l'any 1690.[4] Sobre el nom, Hevelius va comentar que calia tenir la vista d'un linx per veure-la.[3][5] En tractar-se d'una constel·lació de creació moderna, no hi ha llegendes ni mitologia associades amb ella.[5]

Els límits d'aquesta constel·lació han canviat amb el curs del temps i la nomenclatura estel·lar es presta, potser, a confusió: 10 Uma, per exemple, és a Lynx i el seu nom correspon a Ursa Major, al revés del que passa amb 41 Lyn.

Estrelles principals[modifica]

α Lyncis[modifica]

Una sola estrella de Lynx té una lletra grega en la nomenclatura de Bayer: α Lyncis és lògicament l'estrella més brillant de la constel·lació (magnitud aparent 3,14). Situada a 220 anys llum del nostre sistema solar, és una gegant vermella 210 vegades més lluminosa que el nostre Sol i 40 vegades més gran.

Altres estrelles[modifica]

La constel·lació de Lynx només té una estrella amb nom propi i que no consta a la nomenclatura de Bayer: Alsciaukat (31 Lyncis), d'origen àrab significa espina, de magnitud 4,25. Es tracta de la cinquena estrella més brillant de la constel·lació. És quasi idèntica a α Lyncis.

Taula de les estrelles[modifica]

Estrella Magnitud aparent Magnitud absoluta Distància
(anys-llum)
Tipus espectral
α Lyn 3,14 -1,02 222 M0IIIvar
38 Lyn 3,82 0,96 122 A1V
10 UMa 3,96 2,88 54 F5V
HR 3579 3,96 2,88 54 F5V
Alsciaukat (31 Lyn) 4,25 -1,13 389 K5III
15 Lyn 4,35 0,76 170 G5III-IV
UZ Lyn 4,44 1,14 149 A2Vs
HR 3612 4,56 -2,03 678 G8Ib-II
21 Lyn 4,61 0,20 249 A1V
27 Lyn 4,78 0,65 218 A2V
HR 3809 4,81 0,58 229 K0III
12 Lyn 4,86 0,63 229 A3V
16 Lyn 4,90 0,71 225 A2Vn
24 Lyn 4,93 0,62 237 A3IVn
HR 2751 5,00 0,20 297 A4IIIn
UW Lyn 5,01 -1,28 590 M3III
35 Lyn 5,15 0,53 274 K0III
HR 2999 5,15 0,15 327 M3III
18 Lyn 5,20 1,34 193 K2III
5 Lyn 5,21 -1,39 682 K4III
42 Lyn 5,28 2,36 125 F0V
36 Lyn 5,30 -0,92 573 B9IIIMNp
HR 2969 5,31 -1,32 690 A0IIIn
14 Lyn 5,34 -0,31 441 G4III...
13 Lyn 5,34 1,32 208 K0III
22 Lyn 5,35 3,86 65 F6V
34 Lyn 5,35 1,64 180 G0IV
UY Lyn 5,46 -1,41 773 M3III
26 Lyn 5,47 -0,49 508 K4III

N.B. : els valors numèrics provenen de les dades mesurades pel satèl·lit Hiparc[6]

Objectes de l'espai profund[modifica]

NGC 2419: És un cúmul globular, objecte de l'espai profund més notable de la constel·lació del Linx, també anomenat Caldwell 25, que va ser descobert l'any 1788 per l'astrònom William Herschel (1738 - 1822). Es troba a una distància d'uns 300.000 anys llum de la Terra, molt més lluny que les galàxies satel·lit de la nostra Via Làctia, els Núvols de Magalhães, que són a uns 160.000 anys llum. Degut a aquesta gran distància ès molt tènue, la seva magnitud aparent és de +10,4, i al contrar ique d'altres cúmuls, els seus estels no es poden resoldre. Els científics suposen que es podria tractar d'un romanent d'una petita galàxia que va ser capturada per la Via Làctia.[7]

NGC 2683: És una galàxia que es troba a uns 25 milions d'anys llum de nosaltres que va ser descoberta per William Herschel l'any 1788.[3] Sembla que es tracta d'una galàxia espiral barrada, degut a la seva disposició, no es pot determinar directament.[8]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Gran Enciclopèdia Catalana. Volum 13. Reimpressió d'octubre de 1992. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 481. ISBN 84-7739-008-8. 
  2. Bagnall, 2012, p. 281.
  3. 3,0 3,1 3,2 Schilling, 2019, capítol Lynx.
  4. «Johannes Hevelius» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 1r novembre 2021].
  5. 5,0 5,1 Privett i Jones, 2013, p. 124.
  6. «Consulta del catàleg de resultats de la missió Hipparcos». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 15 març 2006].
  7. «Caldwell 25» (en anglès). Hubble's Caldwell Catalog, 18-12-2019. [Consulta: 26 novembre 2021].
  8. «Hubble Spies a Spiral Galaxy Edge-on». Hubble Space Telescope, 30-03-2012. [Consulta: 26 novembre 2021].

Bibliografia[modifica]

  • Bagnall, Philip M. The Star Atlas Companion. What you need to know about the Constellations (en anglès). Springer, 2012. ISBN 978-1-4614-0829-1. 
  • Privett, Grant; Jones, Kevin. The Constellation Observing Atlas (en anglès). Springer, 2013. ISBN 978-1-4614-7647-4. 
  • Schilling, Govert. Constellations. The story of space told through the 88 known patterns in the night sky (en anglès). Black Dog & Leventhal Publishers. Hachette Book Group, 2019. ISBN 978-0-316-48389-6. 

Enllaços externs[modifica]