Constel·lació de la Mosca

Mosca
Nom en llatí	Musca
Abreviatura	Mus
Genitiu	Muscae
Simbologia	la Mosca
Ascensió recta	12h 27m 36s
Declinació	−70° 20' 24
Àrea	138 graus quadrats Posició 77a
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed	1
Estel més brillant	α Mus (2,69m)
Meteors	?????? ??????
Limita amb	Apus Carina Centaurus Chamaeleon Circinus Crux
Visible a latituds entre +10° i −90°. Durant el mes de maig a les 21:00 hi ha la millor visibilitat.

La Mosca (Musca) és una de les constel·lacions situades més al sud. És una de les dotze constel·lacions creades per Pieter Dirkszoon Keyser i Frederick de Houtman entre 1591 i 1597, i que apareix per primera vegada a l'obra Uranometria de Johann Bayer l'any 1603. Antigament s'havia anomenat Apis.

Estrelles principals

α Muscae

α Muscae, l'estrella més brillant de la constel·lació de Musca amb una magnitud aparent de 2,69, és una subgegant blava, que, a la distància de 306 anys llum del nostre sistema solar, brilla amb la lluminositat de 20.000 Sols per un diàmetre 4 vegades el d'aquest.

α Muscae és també una estrella variable cefeida que modifica la seva magnitud un 1 per cent en un període de 2,2 hores.

És també una estrella doble que té una companya a menys de 2.600 ua que orbita en més de 45.000 anys.

• 
• 
• 

Altres estrelles

Les regions del sud celeste són molt poc lluminoses, però al nord de la constel·lació de la Mosca contenen moltes estrelles relativament brillants: A part de α Muscae, s'hi troba també β Muscae, de la magnitud 3,10, i δ Muscae, de la magnitud 3,60.

θ Muscae és una estrella Wolf-Rayet, la segona més brillant que es coneix. És una estrella triple.

Podem trobar a la constel·lació de Musca la font de raigs X Nova Muscae 1991, una estrella binària en la qual un dels elements seria un forat negre. Quan es va detectar el 1991, s'hi va mesurar radiació deguda a l'aniquilació de positrons.

HD 111232 té un planeta, massiu com a 6,8 vegades Júpiter, orbitant en 1.143 dies a la distància mitjana d'1,97 ua.

Taula de les estrelles de Musca

Estrella	Magnitud aparent	Magnitud absoluta	Distància (anys llum)	Tipus espectral
α Mus	2,69	-2,17	306	B2IV-V
β Mus	3,04	-1,86	311	B2V
δ Mus	3,61	1,39	91	K2III
λ Mus	3,63	0,66	128	A7III
γ Mus	3,84	-1,14	324	B5V
ε Mus	4,06	-0,77	302	M5III
μ Mus	4,75	-0,86	432	K4III
η Mus	4,79	-0,68	406	B8V
HR 5002	4,86	-2,94	1186	K2Ib/II
HR 4549	4,89	-0,19	338	B4V
HR 4538	4,98	-3,27	1456	G5Ib
GT Mus	5,01	-1,17	561	G2III + A
ι¹ Mus	5,04	0,85	225	K0III
HR 4401	5,09	-0,73	475	B5
HR 4617	5,17	-0,47	438	K2II/III
HR 4604	5,34	0,25	339	A0V
θ Mus	5,44	?	?	WC6 + O9.5I

Nota: Els valors numèrics provenen de les dades mesurades pel satèl·lit Hipparcos.

Objectes celestes

Dos cúmuls globulars estan situats en aquesta constel·lació: NGC 4373, distant 30.000 anys llum, NGC 4833 a 50.000.

S'hi troben també les nebuloses planetàries NGC 5189 i MyCn18, anomenada Nebulosa del rellotge d'Arena, situada a uns 8.000 anys llum, i que apareix, vista amb telescopi com un rellotge d'arena, composta d'una regió central densa envoltada per dalt i per sota d'anells de matèria ejectada.

Història

La constel·lació de Musca fou proposada pels navegants holandesos Pieter Dirks Keyser i Frederick de Houtman el 1536. L'Astrònom Johann Bayer la inventarià a la seva obra Uranometria de 1603 amb el nom de l'Abella o Apis. En 1752, Nicolas Louis de Lacaille li canviaria el nom a Musca Australis com a contrapartida de la també desapareguda constel·lació de Musca Borealis (constel·lació que també ha estat coneguda com a Apes o Vespa) que existia en l'hemisferi nord celeste. En l'actualitat el seu nom és simplement Mosca.

Vegeu també

• Llista d'estrelles de la Mosca.