Constel·lació de la Mosca

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Mosca
Mosca
Nom en llatí (UAI) Musca
Abreviatura Mus
Genitiu Muscae
Simbologia la Mosca
Ascensió recta 12h 27m 36s h
Declinació −70° 20' 24°
Àrea 138 graus quadrats
Posició 77a
Nombre d'estrelles
(magnitud < 3)
1
Estrella més brillant α Mus
(Magnitud aparent 2,69)
Meteors
Constel·lacions
amb què limita
  • Apus
  • Carina
  • Centaurus
  • Chamaeleon
  • Circinus
  • Crux
  • Visible a latituds entre +10° i −90°
    Durant el mes de Maig hi ha la millor visibilitat
    Modifica dades a Wikidata

    La Mosca (Musca) és una de les constel·lacions situades més al sud. És una de les dotze constel·lacions creades per Pieter Dirkszoon Keyser i Frederick de Houtman entre 1591 i 1597, i que apareix per primera vegada a l'obra Uranometria de Johann Bayer l'any 1603.

    Estrelles principals[modifica]

    α Muscae[modifica]

    α Muscae, l'estrella més brillant de la constel·lació de Musca amb una magnitud aparent de 2,69, és una subgegant blava, que, a la distància de 306 anys llum del nostre sistema solar, brilla amb la lluminositat de 20.000 Sols per un diàmetre 4 vegades el d'aquest.

    α Muscae és també una estrella variable cefeida que modifica la seva magnitud un 1 per cent en un període de 2,2 hores.

    És també una estrella doble que té una companya a menys de 2.600 ua que orbita en més de 45.000 anys.

    Altres estrelles[modifica]

    Les regions del sud celeste són molt poc lluminoses, però al nord de la constel·lació de la Mosca contenen moltes estrelles relativament brillants: A part de α Muscae, s'hi troba també β Muscae, de la magnitud 3,10, i δ Muscae, de la magnitud 3,60.

    θ Muscae és una estrella Wolf-Rayet, la segona més brillant que es coneix. És una estrella triple.

    Podem trobar a la constel·lació de Musca la font de raigs X Nova Muscae 1991, una estrella binària en la qual un dels elements seria un forat negre. Quan es va detectar el 1991, s'hi va mesurar radiació deguda a l'aniquilació de positrons.

    HD 111232 té un planeta, massiu com a 6,8 vegades Júpiter, orbitant en 1.143 dies a la distància mitjana d'1,97 ua.

    Taula de les estrelles de Musca[modifica]

    Estrella Magnitud aparent Magnitud absoluta Distància
    (anys-llum)
    Tipus espectral
    α Mus 2,69 -2,17 306 B2IV-V
    β Mus 3,04 -1,86 311 B2V
    δ Mus 3,61 1,39 91 K2III
    λ Mus 3,63 0,66 128 A7III
    γ Mus 3,84 -1,14 324 B5V
    ε Mus 4,06 -0,77 302 M5III
    μ Mus 4,75 -0,86 432 K4III
    η Mus 4,79 -0,68 406 B8V
    HR 5002 4,86 -2,94 1186 K2Ib/II
    HR 4549 4,89 -0,19 338 B4V
    HR 4538 4,98 -3,27 1456 G5Ib
    GT Mus 5,01 -1,17 561 G2III + A
    ι1 Mus 5,04 0,85 225 K0III
    HR 4401 5,09 -0,73 475 B5
    HR 4617 5,17 -0,47 438 K2II/III
    HR 4604 5,34 0,25 339 A0V
    θ Mus 5,44 ? ? WC6 + O9.5I

    Nota: Els valors numèrics provenen de les dades mesurades pel satèl·lit Hipparcos.[1]

    Objectes celestes[modifica]

    Dos cúmuls globulars estan situats en aquesta constel·lació: NGC 4373, distant 30.000 anys-llum, NGC 4833 a 50.000.

    S'hi troben també les nebuloses planetàries NGC 5189 i MyCn18, anomenada Nebulosa del rellotge d'Arena, situada a uns 8.000 anys llum, i que apareix, vista amb telescopi com a un rellotge d'arena, composta d'una regió central densa envoltada per dalt i per sota d'anells de matèria ejectada.

    Història[modifica]

    La constel·lació de Musca fou proposada pels navegants holandesos Pieter Dirks Keyser i Frederick de Houtman el 1536. L'Astrònom Johann Bayer la inventarià a la seva obra Uranometria de 1603 amb el nom de l'Abella. Més tard, Nicolas-Louis de Lacaille la tornà a batiar com a Mosca austral, per diferenciar-la de la Mosca boreal, una constel·lació actualment desapareguda a prop d'Àries. La desaparició d'aquesta constel·lació permeté rebatiar-la com a Musca, simplement.

    Vegeu també[modifica]

    Referències[modifica]