Constel·lació del Dragó

Dragó

Dragó
Nom en llatí (UAI)	Draco
Abreviatura	Dra
Genitiu	Draconis
Simbologia	el Dragó
Ascensió recta	15 h
Declinació	+75°
Àrea	1083 graus quadrats Posició 8a
Nombre d'estrelles (magnitud < 3)	3
Estrella més brillant	Etamin (γ Dra) (Magnitud aparent 2,23)
Meteors	Dracònides
Constel·lacions amb què limita	Boötes Hercules Lyra Cygnus Cepheus Ursa Minor Camelopardalis Ursa Major
Visible a latituds entre +90° i −15° Durant el mes de Juliol hi ha la millor visibilitat

El Dragó (Draco) és una constel·lació de l'hemisferi nord. És una de les 88 constel·lacions modernes, i una de les 48 descrites per Ptolemeu.

• 
• 
• 

Estels importants

Thuban (α Draconis)

L'estel α Draconis (Thuban) estava en el Pol Nord devers l'any 2700 aC, durant el temps dels antics egipcis. A causa de l'efecte de la precessió, estarà una altra vegada en el Pol Nord l'any 21.000 dC.

Encara que en el catàleg de Bayer Thuban apareix com a α Draconis, no és l'estel més brillant de la constel·lació. Amb la magnitud 3,65, és una magnitud més feble que l'estel més brillant: Etamin (γ Draconis), de la magnitud 2,23.

Thuban és un estel gegant calent (9.800 K, 300 vegades més lluminós que el Sol i a una distància de 300 anys-llum. És també un estel doble, el company – invisible des de la Terra – volta en 51 dies.

γ Draconis

γ Draconis és l'estel més brillant de la constel·lació de Draco. El seu nom deriva d'un mot àrab que significa la Serp.

γ Draconis és un gegant taronja, 50 vegades més gran que el Sol, 600 vegades més lluminós. Està situat a 150 anys-llum, es desplaça en la nostra direcció i passarà a menys de 30 anys-llum del nostre sistema en 1,5 milions d'anys.

Fou mirant de mesurar la paral·laxi de γ Draconis que James Bradley descobrí l'aberració de la llum cap a l'any 1725.

Altres estels

β Draconis és un supergegant, 40 vegades més gran que el Sol. Situat a uns 400 anys-llum, la seva magnitud absoluta és de -2,43, amb la lluentor de 800 sols. La seva magnitud aparent és de 2,79. Té un company situat a 450 ua.

Nodus Primus (ζ Dra), és un estel de magnitud aparent 3,17. La seva magnitud absoluta de -1,92 correspon a una lluentor 500 vegades la del Sol. Distància: 300 anys-llum.

ι Dra, quaranta vegades més lluminós que el Sol (magnitud absoluta 0,81), es veu, a 100 anys-llum, amb la magnitud 3,29.

η Draconis és un estel de magnitud aparent 2,73. La seva magnitud absoluta és 0,58. Brilla com 50 sols i està situat a 88 anys-llum.

A Draco hi ha molts d'estels dobles interessants. Kuma (ν Draconis) està format per dos components de la magnitud 4,9, separats 62 segons d'arc. Poden ser separats amb prismàtics.

R Draconis i T Draconis són estels variables del tipus Mira. El rang de R està entre les magnituds 6,7 i 13 amb un període de 245,5 dies, i T entre la magnitud 7,2 i 13,5 amb un període de 421,2 dies.

Hi ha també dos sistemes triples: 16-17 Draconis i 39 Draconis.

Objectes de Cel profund notables

Un dels objectes de cel profund a Draco és la Nebulosa de l'Ull de Gat (NGC 6543), una nebulosa planetària que sembla un disc blau. Entre les febles galàxies de Draco, es pot nomenar la galàxia lenticular NGC 5866, que a vegades es considera que és l'objecte Messier 102.

Mitologia

Degut a la seva semblança amb un drac hi ha més d'un mite entorn de Draco. A la primera llegenda, Draco representava el drac mort per Cadmus abans de fundar la ciutat de Beòcia. A la segona llegenda, representa el drac que guardava el Toisó d'Or, i que fou mort per Jasó.

En un altre mite, representa a Ladó, el drac que guardava les pomes de les Hespèrides, un dels Dotze Treballs d'Hèrcules. Degut a la seva posició i a estar a prop de les constel·lacions del signe del Zodíac de Libra: Ursa Major, Ursa Minor, i Boötes, donaren lloc al mite.

Vegeu també

• Llista d'estrelles per constel·lació
• AG Draconis