Vés al contingut

Constel·lació de la Balança

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Libra)
Infotaula constel·lacióConstel·lació de la Balança 
Nom en llatíLibra
AbreviaturaLib
GenitiuLibrae
SimbologiaLa balança
Ascensió recta15h
Declinació−15°
Àrea538 graus quadrats
Posició 29a
Estels principals4, 6
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed56
Estels amb planetes4
Estels més brillants (magnitud < 3)2
Estels més propers (< 10 pc)5
Estel més brillantZubeneschamali (β Lib) (2,61m)
Estel més proper a la TerraGliese 570
19,20 a.l.
5,89 pc
Objectes Messier0
MeteorsLíbrids de maig
Limita ambSerpent, Verge, Hidra Femella, Centaure, Llop, Escorpió i Serpentari Modifica el valor a Wikidata
Visible a latituds entre +25° i −90°.
Durant el mes de juny a les 21:00 hi ha la millor visibilitat.

La Balança (Libra) és la setena constel·lació del zodíac (símbol Balança.) Segons la Unió Astronòmica Internacional el nom, en llatí, de la constel·lació és Libra. És una de les 88 constel·lacions modernes.

És una constel·lació poc lluminosa que no té cap estel de la primera magnitud, situada entre Verge a l'oest i Scorpius a l'est. Com testifiquen els noms dels estel més brillants era part de les urpes de Scorpius. En la mitologia clàssica es considerava que era la balança d'Astrea, la deessa verge de la Justícia. La mateixa deessa era representada per una constel·lació veïna: la Verge.

Estrelles principals

[modifica]

Les estrelles principals de Libra formen un rectangle: α i β Librae són els braços de la balança i γ i δ en són les safates.

  • α Librae, Zubenelgenubi ("l'urpa del sud"), és una binària visual;
  • β Librae, Zubeneschamali ("l'urpa del nord");
  • γ Librae, Zuvenelakrab ("l'urpa de l'escorpí")
  • δ Librae, una variable eclipsant.

Mitologia

[modifica]

La constel·lació, que originalment formà part de les pinces de l'escorpí (Scorpio), és la més novella del Zodíac i l'única que no representa una criatura viva. En els darrers temps a la mitologia grega, aquesta constel·lació, que es considerava que s'assemblava vagament a unes balances, fou considerada la representació de les balances d'Astrea (identificada amb Virgo), la deessa de la justícia.

Com que Lliura fou considerada part de Virgo (com unes balances), i abans d'això una part de Scorpio, no es considerava una entitat diferenciada en el Zodíac. El seu lloc hauria estat ocupat per Boötes, que està molt a prop de l'eclíptica.

Boötes junt amb Ursa Major, Draco, y Ursa Minor, tots a Libra, podrien haver originat el mite de les pomes de les Hespèrides, un dels dotze treballs d'Hèrcules.

Pel que fa a l'astrologia vegeu: Lliura (astrologia).

Vegeu també

[modifica]