Constel·lació del Lleó Menor

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Lleó Menor
	Lleó Menor
Nom en llatí (UAI)	Leo Minor
Abreviatura	LMi
Genitiu	Leonis Minoris
Simbologia	El Lleó Menor
Ascensió recta	10 h
Declinació	35°
Àrea	232 graus quadrats; Posició 64a
Nombre d'estrelles; (magnitud < 3)	0
Estrella més brillant	46 LMi (Praecipua) ; (Magnitud aparent 3,83)
Constel·lacions; amb què limita	Ursa Major; Lynx; Cancer (cantonada); Leo;
	Visible a latituds entre +90° i −45°; Durant el mes de Abril hi ha la millor visibilitat

El Lleó Menor (Leo Minor) és una constel·lació de l'hemisferi nord. Com moltes altres constel·lacions modernes no conté més que unes poques estrelles realment lluminoses. De fet, només sis d'aquests estels són més brillants que la magnitud aparent 5. En contrast amb Leo, no pertany a l'antiga llista de 48 constel·lacions dibuixades per Claudi Ptolemeu en el segle segon aC, ja que va ser creada per Johannes Hevelius.

Estrelles principals[modifica]

Praecipua (46 Leonis Minoris)[modifica]

La definició actual dels límits de Leo Minor l'ha privat de la seva estrella α segons la designació de Bayer, l'estrella principal de la constel·lació és per tant 46 Leonis Minoris, coneguda també com a Praecipua, del Llatí: «principal, cabdal». Es tracta de l'únic exemple d'estrella designada pel seu nombre de Flamsteed que és la més brillant d'una constel·lació. Es tracta d'una gegant taronja, de magnitud aparent 3,79, 8,2 vegades més gran que el Sol.

Altres estrelles[modifica]

La segona estrella de la constel·lació és β Leonis Minoris que és de la magnitud 4,20.

R Leonis Minoris és una estrella variable del tipus Mira la magnitud aparent de la qual varia entre 6,3 i 13,2, durant un període de 372 dies.^[1]

TYC 2505-672-1 és un binària eclipsadora. Es tracta del sistema d'eclipsi binari amb el període més llarg conegut, 69,1 anys, i la durada més llarga de l'eclipsi, aproximadament 3,5 anys.^[2]

Objectes celestes[modifica]

Leo Minor allotja dues galàxies espirals — NGC 3344 i NGC 3486 — una galàxia espiral barrada — NGC 3504 — i una galàxia lenticular — NGC 2859.

Història[modifica]

Aquesta constel·lació fou creada per l'astrònom polonès Johannes Hevelius cap a 1660 (en una obra publicada el 1690, després de la seva mort) per omplir un espai entre Ursa Maior i Leo.

Referències[modifica]

↑ «R LMi» (en anglès). AAVSO. [Consulta: 18 juliol 2021].
↑ «Longest stellar eclipse» (en anglès). Llibre Guiness dels Rècords. [Consulta: 18 juliol 2021].

Vegeu també[modifica]

Arp 107.

[1] «R LMi» (en anglès). AAVSO. [Consulta: 18 juliol 2021].

[2] «Longest stellar eclipse» (en anglès). Llibre Guiness dels Rècords. [Consulta: 18 juliol 2021].

[1]

[2]

Registres d'autoritat	GND (1) VIAF (1)
Bases d'informació	GEC (1)