Constel·lació de la Copa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula constel·lacióCopa 
Nom en llatíCrater
AbreviaturaCrt
GenitiuCrateris
SimbologiaEl crater
Ascensió recta11
Declinació−15
Àrea282 graus quadrats
Posició 53a
Nombre d'estels Bayer/FlamsteedCap
Estel més brillantδ Crt (3,57m)
Meteors
Limita amb
Visible a latituds entre +65° i −90°.
Durant el mes d'abril a les 21:00 hi ha la millor visibilitat.

La Copa (Crater) és una de les 88 constel·lacions modernes i era una de les 48 de la relació de Claudi Ptolemeu. Situada a l'hemisferi sud. Es deia que representava la copa del déu Apol·lo. No té cap estel més brillant que la quarta magnitud.

Estels[modifica]

Nom Cièntific Altres noms Magnitud
δ Crateris Labrum 3,57
α Crateris Alkes 4,08
γ Crateris 4,08
β Crateris 4,46
θ Crateris 4,69
ζ Crateris 4,71
ε Crateris 4,81
λ Crateris 5,08
η Crateris 5,17
ι Crateris 5,49
κ Crateris 5,93

Principals estels[modifica]

δ Crateris[modifica]

L'estel més brillant de la constel·lació és δ Crateris, de magnitud aparent 3,56, un estel gegant taronja 20 vegades més gran que el Sol. El seu heli es fon formant carboni, i oxigen, i té un espectre molt feble en elements metàl·lics.

Es mou dues vegades més aviat que els estels dels seus voltants, per la qual cosa, semble provenir d'una altra part de la Via Làctia, més vella i menys rica en elements metàl·lics.

α Crateris[modifica]

الكاس\الكأس alkās/alka's Càntir en àrab; de la magnitud 4,1, és semblant a δ Crateris, car també fusiona el seu heli en elements més pesants. Com aquesta darrera se desplaça més ràpidament que els altres estels que l'envolten, però en aquest cas el seu espectre molt ric en elements metàl·lics sembla indicar que ve d'una regió més interna de la nostra Via Làctia.

Fets notables[modifica]

γ Crateris és un estel doble, amb un angle de posició de 96 ° i una separació de 52". La companya més feble té una magnitud de 9,6. Aquest sistema està a 84 anys llum del Sol.

R Crateris és un estel variable semiregular del tipus Srb i amb una tipus espectral de M7. Té una magnitud 9,8-11,2 i un període òptic de 160 dies.

SV Crateris és un estel variable de la magnitud 6,14. És un sistema estel·lar proper a uns 44 anys llum del Sol. És conegut també com a Gliese 425, i en el passat era conegut com l'estel d'Abt.

Objectes notables del cel profund[modifica]

NGC 3511 és una galàxia espiral amb una gràcil barra del tipus SBbc. És part del cúmul de galàxies Abell 1060. Aquesta galàxia és de la magnitud 12, amb unes mides de 4' × 1'.

NGC 3867 és una espiral amb barra del tipus Sbc, de la 11 magnitud, amb un diàmetre de 3,5'.

NGC 3981 és una galàxia espiral amb dos braços, del tipus SBbc. És de la 12a magnitud amb un diàmetre de 3'. Aquesta galàxia fou descoberta per William Herschel el 1785.

Taula sobre els principals estels[modifica]

Estel Magnitud
aparent
Magnitud
absoluta
Distància
(anys llum)
Tipus
espectral
δ Crateris 3,56 -0,32 195 K0III
γ Crateris 4,06 2,01 84 A9V
Alkes (α Crateris) 4,08 0,44 174 K1III
β Crateris 4,46 -0,1 266 A1V

Nota : Els valors numèrics provenen de les dades mesurades pel satèl·lit Hipparcos[1]

Mitologia[modifica]

A la mitologia grega, un corb al servei d'Apol·lo, és enviat a buscar aigua, però, peresós descansa durant el seu viatge, i abans de posar l'aigua dins una copa, torna amb una serp d'aigua, per posar una excusa. D'acord amb el mite, Apol·lo va veure el frau, i enfadat llançà el corb, la copa, i la serp en el cel. L'origen d'aquesta història és versemblant degut a la juxtaposició d'aquesta constel·lació amb la constel·lació del Corb, i Hidra Femella, en l'àrea del cel anomenada la mar (asterisme).

Enllaços externs[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Consulta del catàleg de resultats de la missió Hipparcos». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 3 agost 2005].