Constel·lació dels Bessons

Bessons
Nom en llatí	Gemini
Abreviatura	Gem
Genitiu	Geminorum
Simbologia	Els bessons
Ascensió recta	7
Declinació	20
Àrea	514 graus quadrats Posició 30a
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed	4
Estel més brillant	Pollux (β Gem) (1,1m)
Meteors	Gemínids rho-Gemínids
Limita amb	Lynx Auriga Taurus Orion Monoceros Canis Minor Cancer
Visible a latituds entre +90° i −60°. Durant el mes de febrer a les 21:00 hi ha la millor visibilitat.

Els Bessons (Gemini) és una constel·lació zodiacal. Els seus estels més brillants són Càstor (α), de segona magnitud, i Pòl·lux (β), de primera. Gemini es pot veure en el cel hivernal, entre Taurus a ponent i la feble constel·lació de Càncer a l'est, Amb Auriga i Lynx al nord i Monoceros i Canis Minor al sud.

• 
• 
• 

Estels principals

Càstor (α Geminorum)

Càstor és un estel gegant blanc. Amb una magnitud d'1,58, no és pas el més brillant de la constel·lació (aquest lloc li correspon a Pòl·lux) i la seva designació "α" es deu a la seva posició, la que està més al nord dels Bessons. És el 24è estel més brillant del cel.

Càstor és de fet un sistema múltiple. En una primera aproximació és un estel doble.

Càstor-A és un estel blanc de magnitud 1,98. Càstor-B és també blanc, de la magnitud 2,88. Volten un al voltant de l'altre seguint una òrbita excèntrica en 400 anys.

Cada un d'aquests dos estels és també doble. Càstor-A està compost de dos estels semblants que orbiten en 9,2 dies a una distància de 0,04 ua. Els dos estels de Càstor-B completen una revolució en només 2,9 dies.

A unes 1000 ua d'aquesta parella doble orbita Càstor-C, de la novena magnitud, que també és doble. En total, Càstor és un sistema estel·lar sèxtuple.

Pòl·lux (β Geminorum)

L'estel més brillant de la constel·lació és Pòl·lux (β Geminorum), de la magnitud 1,16, el 17^è estel més brillant del cel. És un gegant taronja, distant uns 34 anys llum (abastament apropat del nostre sistema solar, doncs), unes deu vegades més gran que el Sol.

Planetes Extrasolars

Dos estels tenen planetes extrasolars: HD 49674, amb un planeta 0,12 vegades la massa de Júpiter, que orbita a 0,0568 ua en 4,948 dies, i HD 50554, 4,9 cops més massiu que Júpiter, a 2,38 ua amb una revolució de 1.279 dies.

Objectes de cel profund

A la constel·lació de Gemini hi ha, entre d'altres, la nebulosa difusa IC 443, els cúmuls oberts M35 i NGC 2420 i les nebuloses planetàries NGC 2371, NGC 2392 i PLN205-14.1.

Història

Per als grecs, la constel·lació de Gemini representava a Càstor i Pòl·lux, els germans bessons d'Helena de Troia. Els romans hi veien Ròmul i Rem. El programa d'exploració espacial Gèmini, de la NASA durant els anys 60, fou anomenat així a causa d'aquesta constel·lació.

Vegeu també

• Llista d'estrelles per constel·lació
• BD+20º1790.