Messier 35

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'objecte astronòmicMessier 35
Messier35.jpg
Altres designacionsM35, NGC 2168
TipusCúmul obert
DescobridorJean Philippe de Chéseaux Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment1745 Modifica el valor a Wikidata
Dades d'observació
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)06h 09.1m
Declinació (δ)+24° 21′
Distància de la Terra2.800 al
Magnitud aparent (V)5,30
Dimensions aparents (V)28 minuts d'arc
Constel·lacióBessons
Característiques físiques i astromètriques
Radi12 anys-llum
Magnitud absoluta (V)-
Paral·laxi1,1301 mil·lisegons d'arc[1] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi0,65 mas/a[2] (ascensió recta)
-3,06 mas/a[2] (declinació)
-2,9336 mas/a[1] (declinació)
2,2784 mas/a[1] (ascensió recta)
-2,933 mas/a[1] (declinació)
2,278 mas/a[1] (ascensió recta) Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial-8 km/s[3]
-7,7 km/s[1] Modifica el valor a Wikidata
Part deVia Làctia Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat-0,21[4] Modifica el valor a Wikidata
Característiques destacables-
Catàlegs astronòmics
NGC2168 Modifica el valor a Wikidata
Codis de catàleg
M 35 (Catàleg Messier)
NGC 2168 (New General Catalogue)
Collinder 82 (Collinder catalogue (en) Tradueix)
Melotte 41 (Melotte Catalogue (en) Tradueix)
OCl 466.0 (Catalogue of Star Clusters and Associations (en) Tradueix)
C 0605+243 (Catàleg Caldwell)
[KPR2004b] 87 ()
[KPS2012] MWSC 0754 () Modifica el valor a Wikidata

Messier 35 (M 35, o *NGC 2168) és un cúmul obert en la constel·lació de Bessons. Va ser descobert per Philippe Loys de Chéseaux en 1745 i redescobert independentment per John Bevis abans de 1750. Va ser catalogada per Charles Messier el 1764

M35 conté diversos centenars d'estrelles (Ake Wallenquist ha contat 120 amb magnitud aparent superior a 13) disperses en l'àrea que cobreix la lluna plena (28 arcminut). El Sky Catalogue 2000.0 i la primera edició d'Uranometria 2000.0 concedeixen 200 membres. A una distància d'uns 2800 anys llum de la Terra correspon a un diàmetre de prop de 24 anys llum. El cúmul té una edat d'entre 95 i 110 milions d'anys i conté algunes estrelles que ja han abandonat la seqüència principal, entre les quals s'inclouen diverses gegants grogues i taronges de tipus espectral G tardà o K primerenc. El seu tipus Trumpler és III 3 r, i s'aproxima a nosaltres a raó de 5 km/s.

Observació[modifica]

És observable a ull nu en bones condicions atmosfèriques. Amb un petit telescopi es poden resoldre les estrelles principals, a més és possible observar el cúmul obert (NGC 2158) més dens, més antic i més llunyà (al voltant de 16.000 anys llum).

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Messier 35


  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Stefano Bertone «Gaia Data Release 2. Observational Hertzsprung-Russell diagrams» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, agost 2018, pàg. A10. DOI: 10.1051/0004-6361/201832843.
  2. 2,0 2,1 «Proper motions of the optically visible open clusters based on the UCAC4 catalog» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2014, pàg. 79–79. DOI: 10.1051/0004-6361/201323226.
  3. Andrea Kunder «A RAVE investigation on Galactic open clusters» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, abril 2017, pàg. 106–106. DOI: 10.1051/0004-6361/201630012.
  4. Martin Netopil «On the metallicity of open clusters» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, gener 2016, pàg. 150–150. DOI: 10.1051/0004-6361/201526370.