Constel·lació del Pegàs

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Pegàs
Pegàs
Nom en llatí (UAI) Pegasus
Abreviatura Peg
Genitiu Pegasi
Simbologia Pegàs
Ascensió recta 23 h
Declinació 15°
Àrea 1121 graus quadrats
Posició 7a
Nombre d'estrelles
(magnitud < 3)
5
Estrella més brillant ε Peg (Enif)
(Magnitud aparent 2,39)
Meteors
Constel·lacions
amb què limita
  • Andròmeda
  • Lacerta
  • Cygnus
  • Vulpecula
  • Delphinus
  • Equuleus
  • Aquarius
  • Constel·lació dels Peixos
  • Visible a latituds entre +90° i −65°
    Durant el mes de Octubre hi ha la millor visibilitat
    Modifica les dades a Wikidata

    El Pegàs (Pegasus) és una constel·lació de l'hemisferi nord anomenada així degut al mític Pegàs el cavall alat de la mitologia grega. Fou esmentada en el segle I dC per Claudi Ptolemeu a l’Almagest i catalogada per William Herschel el 1783. És una de les 88 constel·lacions modernes i una de les 48 constel·lacions Ptolemaiques. Pegàs és la setena constel·lació del cel per extensió (1.121 graus quadrats). Les estrelles més brillants de Pegàs, Markard (α Pegasi), Sheat (β Pegasi), de la segona magnitud, i algenib (γ Pegasi), de la 3a magnitud, formen el triangle de l'ala del cavall. El cos del cavall està constituït per un quadrilàter format per Markab, λ Pegasi, ι Pegasi i ξ Pegasi. Les potes anteriors de Pegàs estan compostes per dues estrelles de la 4a magnitud que no tenen designació de Bayer, tenen números de Flamsteed: 1 Pegasi i 9 Pegasi. Enif (ε Pegasi) (de la 3a magnitud) i Baham (θ Pegasi) formen les potes de darrere. ρ Pegasi i σ Pegasi apareixen a la coa, però són poc brillants (cinquena magnitud). Matar (η Pegasi) (de 3a magnitud) i π Pegasi (el musell) formen el cap de Pegàs. Sadalbari (μ Pegasi) està situada a la base del seu coll. Les tres estrelles més brillants de Pegàs formen, amb SirrahAndromedae), un asterisme anomenat el «quadrat de Pegàs». Sirrah era abans assignat a Pegàs amb la designació δ Pegasi.

    Estrelles principals[modifica]

    Enif (ε Pegasi)[modifica]

    Enif (ε Pegasi) és l'estrella més brillant de la constel·lació (i la 84a més brillant del cel). Amb una magnitud aparent de 2,39, una mica més brillant que Scheat.

    Enif és una supergegant taronja, devers 175 vegades més gran que el Sol i 11 vegades més massiva. Està catalogada com a estrella variable, car ejectà una vasta quantitat de matèria el 1972 que ha reduït temporalment la seva magnitud fins a 0,70.

    Scheat (β Pegasi)[modifica]

    Scheat (β Pegasi), al sud-est de la constel·lació, és de la magnitud aparent 2,44. Distant 200 anys-llum, és una gegant vermella almenys 200 vegades més gran que el Sol. Com moltes estrelles d'aquest tipus, Scheat és una variable irregular, i la seva magnitud evoluciona entre 2,40 i 3,00.

    Altres estrelles[modifica]

    Una altra estrella de la constel·lació té un nom propi: Homam (ζ Pegasi). És remarcable també que una estrella d'aquesta constel·lació, 51 Pegasi, té el primer planeta extrasolar que es va descobrir. Fa 0,47 vegades la massa de Júpiter, orbita en sols 4,23 dies, a devers 0,05 ua de l'estrella.

    Dos altres exoplanetes, voltant les estrelles HD 209458 i HD216770, han estat detectats en aquesta constel·lació.

    Taula de les estrelles de Pegàs[modifica]

    Els valors numèrics provenen de les dades mesurades pel satèl·lit Hipparcos[1] i els noms en àrab de la plana de[2] José Gómez Castaño i Abdellatif Nouiri.

    Estrella Magnitud
    aparent
    Magnitud
    absoluta
    Distància
    (anys-llum)
    Tipus
    espectral
    Nom àrab
    Enif (ε Peg) 0,70 -5,87 673 K2Ibvar الانف
    Scheat (β Peg) 2,44 -1,49 199 M2II-IIIvar الساق
    Markab (α Peg) 2,49 -0,67 140 B9.5III منكب الفرس
    Algenib (γ Peg) 2,83 -2,22 333 B2IV الجنب
    Matar (η Peg) 2,93 -1,16 215 G2II-III سد مطر
    Homam (ζ Peg) 3,41 -0,62 209 B8.5V سد الهمام
    Sadalbari (μ Peg) 3,51 0,74 117 M2III سد البرئ
    Baham (θ Peg) 3,52 1,16 97 A2V البهام
    ι Peg 3,77 3,42 38 F5V
    λ Peg 3,97 -1,45 395 G8II-III
    1 Peg 4,08 0,71 154 K1III
    κ Peg 4,14 1,40 115 F5IV
    ξ Peg 4,20 3,15 53 F7V
    χ Peg 4,20 3,15 53 F7V
    π2 Peg 4,28 -0,16 252 F5III
    υ Peg 4,42 0,79 173 F8IV
    9 Peg 4,43 -2,78 901 G5Ib
    2 Peg 4,52 -1,14 443 M1III
    55 Peg 4,54 -0,43 322 M2III
    70 Peg 4,54 0,86 178 G8III
    τ Peg 4,58 1,03 167 A5V
    ψ Peg 4,63 -0,98 433 M3III
    56 Peg 4,76 -1,32 537 K0IIp
    35 Peg 4,78 1,33 160 K0III
    32 Peg 4,78 -1,57 607 B9III
    ο Peg 4,80 -0,05 305 A1IV
    IN Peg 4,82 -2,55 971 B2IV-V
    ν Peg 4,86 0,32 263 K4III
    ρ Peg 4,91 0,22 282 A1V
    78 Peg 4,93 0,65 235 K0III
    72 Peg 4,97 -1,16 548 K4III
    GZ Peg 5,05 -1,79 762 M4Sv
    φ Peg 5,06 -0,58 437 M2III
    14 Peg 5,07 0,23 303 A1Vs
    77 Peg 5,09 -1,91 818 M2III
    16 Peg 5,09 -0,89 512 B3V
    66 Peg 5,09 0,06 330 K3III
    σ Peg 5,16 3,02 88 F7IV
    59 Peg 5,15 0,70 253 A5Vn
    12 Peg 5,29 -2,41 1 129 K0Ib
    7 Peg 5,30 -0,72 522 M2III
    HT Peg 5,30 1,49 188 A4Vn
    HW Peg 5,33 -0,90 575 M5IIIa
    HR 8475 5,34 0,87 256 K2III
    13 Peg 5,34 2,72 109 F2III-IV
    64 Peg 5,35 -1,69 834 B6III
    30 Peg 5,37 -1,88 919 B5IV
    58 Peg 5,39 -1,00 619 B9III
    51 Peg 5,45 4,52 50 G5V
    5 Peg 5,46 0,49 321 F1IV
    KS Peg 5,49 1,17 239 A1Vn

    Objectes celestes[modifica]

    A Pegàs hi ha igualment molts d'objectes celestes:

    Nota[modifica]

    Vegeu també[modifica]

    Enllaços externs[modifica]