51 del Pegàs b

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: 51 Pegasi b)
Infotaula objecte astronòmic51 del Pegàs b
Altres designacionsDimidium Modifica el valor a Wikidata
Tipusplaneta extrasolar Modifica el valor a Wikidata
Descobert perMichel Mayor
Didier Queloz Modifica el valor a Wikidata
Mètode de descobrimentespectroscòpia Doppler[1] Modifica el valor a Wikidata
Cos pare51 del Pegàs Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióPegàs Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Dades orbitals
Semieix major a0,0527 ua[2] Modifica el valor a Wikidata
Excentricitat e0,0069[3] Modifica el valor a Wikidata
Període orbital P4,23 d[2] Modifica el valor a Wikidata
Inclinació i80 °[4] Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Radi1,9 R_J[5] Modifica el valor a Wikidata
Massa0,46 M_J[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi64,6488 mas[6] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)62,094 mas/a [6] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)207,363 mas/a [6] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)22h 57m 27.9804s[6] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)20° 46' 7.7822''[6] Modifica el valor a Wikidata
Albedo0,5 (albedo geomètrica)[7] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
HD 217014b (Henry Draper Catalogue)
TIC 139298196b (TESS Input Catalog) Modifica el valor a Wikidata

51 del Pegàs b (51 Pegasi b) o Dimidium, també anomenat Gliese 882 b, HD 217014 b, HIP 113357 b o HR 8729 b, és un planeta extrasolar[8][9] que orbita al voltant de l'estrella nana groga 51 del Pegàs, a aproximadament 50,1 anys llum de distància a la Terra. Forma part d'un sistema planetari, del qual, fins ara, és l'únic planeta. Fou el primer planeta extrasolar descobert al voltant d'una estrella. La descoberta tingué lloc el 1995 emprant mesures de la velocitat radial de l'estrella, essent els descobridors els astrònoms suïssos Michel Mayor i Didier Queloz, que reberen per aquest treball el Premi Nobel de Física el 2019.[10] També fou el primer exoplaneta del qual s'observà el 2015 el seu espectre visible per detecció directa de la llum del seu estel reflectida per la seva superfície.[11]

Descobriment[modifica]

Didier Queloz (esquerra) i Michel Mayor (dreta) a l'Observatori de la Silla el 2012.

51 del Pegàs b fou descobert el 6 d'octubre del 1995 a França, essent el primer planeta descobert fora del sistema solar orbitant al voltant d'un estel similar al Sol. Els astrònoms que publicaren la recerca a la revista Nature foren els suïssos Michel Mayor (1942) i Didier Queloz (1966) de l'Observatori de Ginebra, de la Universitat de Ginebra.[12] La troballa fou casual, ja que Queloz duia a terme una anàlisi de dades recollides a l'Observatori de l'Alta Provença, França, amb l'espectrògraf d'alta precisió anomenat ELODIE, en el marc de la seva tesi doctoral.[8]

Queloz descobrí que les variacions de la velocitat radial de l'estrella 51 Pegasi eren compatibles amb l'efecte produït per un planeta semblant a Júpiter, molt massiu, orbitant molt a prop seu i amb un període extremadament curt, de només 4,23 dies, mai observat en cap cos. Aquest fet dugué a la revisió de dades anteriors per part d'altres astrònoms i pogueren interpretar-les com efectes de planetes extrasolars. Fou el punt de partida de la recerca de planetes extrasolars i, a finals del 2023, ja s'havia superat la xifra de 5 500 exoplanetes descoberts.[8]

Detecció d'exoplanetes pel mètode de la mesura de la velocitat radial de les estrelles.

El mètode emprat fou el de la velocitat radial. En orbitar el planeta una estrella provoca un petit desplaçament de la posició de l'estrella, un balanceig, de forma periòdica, causat per l'atracció gravitatòria entre ambdós cossos que depèn de la massa dels cossos i i de la distància que separa els seus centres segons la llei:

on és la constant de gravitació universal.[13]

Si hom mesura la llum que arriba a la Terra observa un desplaçament per efecte Doppler de les línies de l'espectre a causa del fet que l'estrella es mou lleugerament apropant-se a la Terra i allunyant-se d'ella. D'aquestes dades hom pot deduir l'existència de planetes extrasolars. Els efectes són més elevats quan el planeta té una elevada massa i està molt pròxim a l'estrella. Per aquesta raó els exoplanetes descoberts amb aquesta tècnica són d'aquest tipus, i se'ls anomena Júpiters calents.[13]

Nom[modifica]

Localització de l'estrella 51 Pegasi a la constel·lació del Pegàs.

La designació astronòmica d'aquest planeta extrasolar és 51 del Pegàs b segons la nomenclatura de Flamsteed, és a dir, el seu estel és segons el catàleg de l'astrònom anglès John Flamsteed (1646-1719) el 51 de la constel·lació del Pegàs; i la «b», es deu al fet que és el primer planeta descobert en aquest sistema. L'«a», correspon a l'estel al voltant del qual orbita, però no s'empra. Si es descobrissin més planetes en el sistema, rebrien la designació de «c», «d», «e»… segons l'ordre del seu descobriment, i no pas el de la seva proximitat al seu estel. La Unió Astronòmica Internacional l'ha anomenat Dimidium, del llatí «dimidium» que significa ‘la meitat’, referint-se a la massa del planeta d'almenys la meitat de la massa de Júpiter.[14]

Altres noms del planeta segons diferents catàlegs astronòmics són: Helvetios b, Gliese 882 b, GJ 882 b, HR 8729 b, BD +19°5036 b, HD 217014 b, LTT 16750 b, NLTT 55385 b, GCTP 5568.00 b, SAO 90896 b, HIC 113357 b, HIP 113357 b, GC 32003 b, 2MASS J22572795+2046077 b, TIC 139298196 b, TYC 1717-2193-1 b, WDS J22575+2046A b.[15]

Característiques[modifica]

L'estel[modifica]

51 del Pegasi és un estel un poc més gros que el Sol, amb un radi d'1,187 vegades el radi del Sol, i una massa 1,069 vegades superior, per tant d'unes mides molt semblants al Sol.[16] Com el Sol és una nana groga, del tipus espectral és G5V (el Sol el té G2V).[17]

Òrbita[modifica]

El sistema planetari del 51 del Pegàs a escala.

L'òrbita de 51 del Pegàs b és pràcticament circular amb una excentricitat orbital de 0,0042.[16] A causa de la distància a la qual 51 del Pegàs b orbita al voltant del seu estel, de només 0,0527 ua, o el que seria el mateix, 7,8 milions de quilòmetres, té una velocitat orbital elevada. D'acord amb la 3a llei de Kepler el període al quadrat és proporcional al radi orbital al cub: i el període de 51 del Pegàs b és de 4,230 78 dies terrestres o 0,011 583 anys terrestres. Aquest baix període fa que la velocitat en la qual orbita sigui molt elevada, ja que , assolint els 136 km/s (la Terra es mou a només 29,89 km/s, 4,5 vegades més lenta).[18]

Superfície[modifica]

51 del Pegàs b té una massa mínima aproximadament de 0,472 masses jovianes, o el que seria equivalent, 150 masses terrestres. Aquesta massa i l'escassa distància que el separa del seu estel, el converteix en un exoplaneta del tipus Júpiter ardent. Aquest tipus de planetes extrasolars són cossos amb una massa igual o similar a la de Júpiter, el gegant gasós del sistema solar, i que orbita a una relativament petita distància del seu estel, normalment inferior als 0,5 ua.[18]

Interpretació artística de 51 Pegasi b al costat del seu estel.

La distància tan curta que el separa dels seus estels fa que els Júpiters ardents se sobreescalfin en unes elevadíssimes temperatures. Es calcula que la seva superfície arriba fins a l'alarmant temperatura de 1 265 K o 992 °C, que supera per 5,8 vegades el planeta més escalfat del sistema solar, Venus, amb 737 K o 464 °C. Al principi del seu descobriment, es pensava que 51 del Pegàs b, era un planeta tel·lúric, però, a causa de la massa que posseeix, és molt probable que sigui un planeta gasós. A la distància a la qual es troba del seu estel, probablement tengui ejeccions de massa coronària, és a dir, gasos incandescents que deixen anar les estrelles. Si això és així, les ejeccions hauran volatilitzat part dels gasos més lleugers, i alguns gasos més densos. També per la distància de l'òrbita al voltant de 51 del Pegàs, el planeta estaria fortament lligat a causa de la gravetat al seu estel, cosa que fa que sempre ensenyi la mateixa cara, un acoblament de marea.[18]

Coordenades: Sky map 22h 57m 27,9s; +20° 46′ 08″

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ Michel Mayor «A Jupiter-mass companion to a solar-type star» (en anglès). Nature, 6555, 23-11-1995, pàg. 355–359. DOI: 10.1038/378355A0.
  2. ↑ 2,0 2,1 Steven S. Vogt «Catalog of Nearby Exoplanets» (en anglès). Astrophysical Journal, 1, juliol 2006, pàg. 505–522. DOI: 10.1086/504701.
  3. ↑ Ji Wang «On the eccentricity distribution of short-period single-planet systems» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 3, 30-09-2011, pàg. 1822–1833. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2011.19600.X.
  4. ↑ 4,0 4,1 Pedro Figueira «Evidence for a spectroscopic direct detection of reflected light from 51 Pegasi b» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, abril 2015, pàg. 134–134. DOI: 10.1051/0004-6361/201425298.
  5. ↑ Pedro Figueira «Evidence for a spectroscopic direct detection of reflected light from 51 Pegasi b» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, abril 2015, pàg. 134–134. DOI: 10.1051/0004-6361/201425298.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  7. ↑ Afirmat a: Enciclopèdia Extrasolar Planets. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 «Planet 51 Peg b» (en anglès). Extrasolar Planets Encyclopaedia. Observatori Meudon. [Consulta: 13 desembre 2020].
  9. ↑ «The planetary system 51 Peg hosts at least one planet.» (en anglès). Open Exoplanet Catalogue. [Consulta: 19 desembre 2020].
  10. ↑ «The Nobel Prize in Physics 2019» (en anglès americà). [Consulta: 1r febrer 2024].
  11. ↑ Martins, J. H. C.; Santos, N. C.; Figueira, P.; Faria, J. P.; Montalto, M. «Evidence for a spectroscopic direct detection of reflected light from 51 Pegasi b». Astronomy & Astrophysics, 576, 2015-04, pàg. A134. DOI: 10.1051/0004-6361/201425298. ISSN: 0004-6361.
  12. ↑ Mayor, Michel; Queloz, Didier «A Jupiter-mass companion to a solar-type star» (en anglès). Nature, 378, 6555, 1995-11, pàg. 355–359. DOI: 10.1038/378355a0. ISSN: 0028-0836.
  13. ↑ 13,0 13,1 Sozzetti, A., Mancini, L. i Bozza, V.. Methods of Detecting Exoplanets: 1st Advanced School on Exoplanetary Science. Suïssa: Springer International Publishing, 2018. 
  14. ↑ «Naming Exoplanets». International Astronomical Union. [Consulta: 1r febrer 2024].
  15. ↑ «⬤ Exoplaneta 51 Pegasi b» (en castellà). Stellar Catalog. [Consulta: 1r febrer 2024].
  16. ↑ 16,0 16,1 Rosenthal, Lee J.; Fulton, Benjamin J.; Hirsch, Lea A.; Isaacson, Howard T.; Howard, Andrew W. «The California Legacy Survey. I. A Catalog of 178 Planets from Precision Radial Velocity Monitoring of 719 Nearby Stars over Three Decades». The Astrophysical Journal Supplement Series, 255, 01-07-2021, pàg. 8. DOI: 10.3847/1538-4365/abe23c. ISSN: 0067-0049.
  17. ↑ Turnbull, Margaret C «ExoCat-1: The Nearby Stellar Systems Catalog for Exoplanet Imaging Missions». arXiv e-prints, 2015. DOI: 10.48550/ARXIV.1510.01731.
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 Goldsmith, Donald. Exoplanets: hidden worlds and the quest for extraterrestrial life. Cambridge, Mass: Harvard university press, 2018. ISBN 978-0-674-97690-0. 

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=51_del_Pegàs_b&oldid=33429787»