IRAS 23166+1655

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicIRAS 23166+1655
Tipusestel, estrella de carboni, estrella variable, Variable Mira, font submil·limètrica, font d'infrarojos i supergegant vermella Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)C[1] Modifica el valor a Wikidata
Descobert perIRAS Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióPegàs Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra1.300 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi1.074 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)15,4 (banda H)[3]
10,379 (banda K)[3] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−8,22 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−5,69 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)23h 19m 12.607s[3] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)17° 11' 33.13''[3] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
IRAS 23166+1655.

IRAS 23166+1655 es pensa que és una nebulosa preplanetària o protoplanetària que envolta LL Pegasi (AFGL 3068) un sistema de planetes binari que inclou un estel de carboni gegant o extrema les dues galàxies estan ocultes darrere del núvol de pols que expulsa l'estrella de carboni i que només és visible a la llum infraroja.[5]

La nebulosa mostra una inusual forma d'espiral. La forma es creu que està format a través de la interacció entre el company estel·lar i l'estrella de carboni, com s'ha vist en altres sistemes binaris, encara que no amb una forma geomètrica tanta precisió.[6] La distància entre les capes en espiral és coherent amb les estimacions de període orbital del parell en funció de la seva separació angular aparent. La seva posició és RA 2319 12, Dec+ 17 1135. És a dir que, a causa de l'aparició regular dels braços espirals, el període orbital entre LL Pegasi A (IRAS 23166+1655A) i LL Pegasi B (IRAS 23166+ 655B) tenen un període orbital de 800 anys.

Referències[modifica]

  1. «The 3 {mu}m spectra of candidate carbon stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1994, pàg. 163–174.
  2. DOI: 10.1051/0004-6361/201219782. Data de consulta: 29 novembre 2021.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Afirmat a: VizieR Online Data Catalog: 2MASS All-Sky Catalog of Point Sources (Cutri+ 2003). Autor: Schuyler D. Van Dyk. Pàgina: -1. Llengua del terme, de l'obra o del nom: rus. Data de publicació: juny 2003.
  4. 4,0 4,1 Ralf-Dieter Scholz «PPM-Extended (PPMX) – a catalogue of positions and proper motions» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, 24-06-2008, pàg. 401–408. DOI: 10.1051/0004-6361:200809775.
  5. «A Binary-Induced Pinwheel Outflow from the Extreme Carbon Star, AFGL 3068» (pdf).
  6. «Hubble Spies an Amazing Cosmic Spiral».