Pi1 Pegasi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
No s'ha de confondre amb Pi2 Pegasi.
Infotaula objecte astronòmicPi1 Pegasi
Tipusestel, estrella amb alt moviment propi i font propera a infrarrojos Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)G6III:[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióPegàs Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra88,612 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi9 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta0,84 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)5,582 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Massa1,92 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva4.793 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi11,2851 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−73,313 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−53,215 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar4 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−6,98 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial230 cm/s²[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)22h 9m 13.6251s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)33° 10' 20.4772''[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,22[4] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat201,6 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada530 milions d'anys Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

Pi¹ Pegasi (π¹ Pegasi / π¹ Peg / 27 Pegasi) és un estel de la constel·lació del Pegàs de magnitud aparent +5,60.[7] Forma una doble òptica amb π² Pegasi, si bé els dos estels no estan gravitacionalment units. La distància real entre ells és de 31 anys llum (47.000 ua), però s'hi mouen a través de l'espai en direccions diferents i amb velocitats diferents, la qual cosa descarta que formen un veritable sistema binari.[8]

Distant 283 anys llum del sistema solar, π¹ Pegasi és una gegant groga de tipus espectral G6III amb una temperatura efectiva de 4.790 K. Llueix amb una lluminositat 51 vegades major que la lluminositat solar i el seu radi és 10 vegades més gran que el del Sol. Rota lentament, sent la seva velocitat de rotació projectada de 6 km/s, la qual cosa dona lloc a un llarg període de rotació que pot ser de fins a 89 dies.[8] El seu contingut metàl·lic és clarament inferior al solar; el seu índex de metal·licitat és [Fe/H] = -0,22.[9]

Amb una massa gairebé doble de la del Sol, π¹ Pegasi és una de les moltes gegants visibles al cel nocturn en l'interior del qual té lloc la fusió nuclear de l'heli. Té una edat estimada de 1.300 milions d'anys.[9] Prop d'ella s'hi poden observar quatre estels tènues la lluentor de les quals està compresa entre magnitud 10 i 12; no obstant això, cap d'elles està físicament lligada a Pi¹ Pegasi.[8]

Referències[modifica]

  1. «High-resolution spectroscopic survey of 671 GK giants. I - Stellar atmosphere parameters and abundances» (en anglès). The Astrophysical Journal Supplement Series, desembre 1990, pàg. 1075–1128. DOI: 10.1086/191527.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. Ulrich Bastian «catàleg Tycho-2». Astronomy and Astrophysics, 2000, pàg. 27–30.
  4. 4,0 4,1 4,2 «The lithium abundances of a large sample of red giants» (en anglès). Astrophysical Journal, 2, 31-03-2014, pàg. 94. DOI: 10.1088/0004-637X/785/2/94.
  5. David W. Latham «Rotational and radial velocities for a sample of 761 Hipparcos giants and the role of binarity» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 07-12-2007, pàg. 209–231. DOI: 10.1088/0004-6256/135/1/209.
  6. Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  7. «27 Pegasi» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 31 desembre 2020].
  8. 8,0 8,1 8,2 «Pi Pegasi» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 31 desembre 2020].
  9. 9,0 9,1 Takeda, Y.; Sato, B.; Murata, D. «Stellar Parameters and Elemental Abundances of Late-G Giants». Publications of the Astronomical Society of Japan, 60, 4, 2008. pp. 781 - 802.