Lambda Pegasi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicLambda Pegasi
Tipusestel, estrella amb alt moviment propi, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)G8IIIaCN0.5[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióPegàs Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra127,3626 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi28,5 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta−1,442[3] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)3,93 (banda V)[4] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva4.776 K[5] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi7,8516 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−9,184 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)57,473 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar19 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−4,11 km/s[3] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial174 cm/s²[7] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)22h 46m 31.8779s[8] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)23° 33' 56.3561''[8] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,15[5] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat390 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

Lambda Pegasi (λ Pegasi / 47 Pegasi / HD 215665) és un estel en la constel·lació del Pegàs, ocasionalment coneguda amb el nom de Sadalpheretz.[9] De magnitud aparent +3,97, es troba a 365 anys llum del sistema solar.

Lambda Pegasi és un gegant groc —encara que també ha estat catalogat com supergegant— de tipus espectral G8II-III. Té una temperatura efectiva compresa entre 4650 i 4775 K. La seva lluminositat és 400 vegades superior a la del Sol i posseeix un diàmetre 30 vegades més gran que el diàmetre solar.[10][11] Gira sobre si mateix amb una velocitat de rotació de 8,0 km/s, si bé aquest és un límit inferior que depèn de la inclinació del seu eix de rotació.[10]

Lambda Pegasi posseeix una metal·licitat comparable a la del Sol, amb un contingut de ferro en relació al d'hidrogen lleugerament per sota del valor solar (aproximadament el 82 % del mateix).[11] La seva massa s'estima entre 3,7 i 4 masses solars. Quant al seu estat evolutiu, es pensa que en el seu nucli està començant la fusió nuclear de l'heli en carboni i oxigen. Finalitzarà la seva vida com un nan blanc amb 3/4 parts de la massa del Sol.[12]

Referències[modifica]

  1. «The Perkins catalog of revised MK types for the cooler stars» (en anglès). The Astrophysical Journal Supplement Series, octubre 1989, pàg. 245–266. DOI: 10.1086/191373.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  3. 3,0 3,1 Caroline Soubiran «Vertical distribution of Galactic disk stars. IV. AMR and AVR from clump giants» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, març 2008, pàg. 91–101. DOI: 10.1051/0004-6361:20078788.
  4. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  5. 5,0 5,1 «Lithium in red giant stars: Constraining non-standard mixing with large surveys in the Gaia era». Astronomy and Astrophysics, gener 2020. DOI: 10.1051/0004-6361/201936360.
  6. Afirmat a: Catàleg de velocitats rotacionals dels estels. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: juny 1970.
  7. Eva Grebel «SP_Ace: a new code to derive stellar parameters and elemental abundances» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 11-02-2016, pàg. 2–2. DOI: 10.1051/0004-6361/201526758.
  8. 8,0 8,1 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  9. Lambda Pegasi - star (SIMBAD)
  10. 10,0 10,1 Hekker, S.; Meléndez, J. «Precise radial velocities of giant stars. III. Spectroscopic stellar parameters». Astronomy and Astrophysicsació. pp. 1003-1009.
  11. 11,0 11,1 Soubiran, C.; Bienaymé, O.; Mishenina, T. V.; Kovtyukh, V. V. «Vertical distribution of Galactic disk stars. IV. AMR and AVR from clump giants». Astronomy and Astrophysicsació. pp. 91-101.
  12. Sadalbari (Stars, Jim Kaler)