Michel Mayor

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMichel Mayor
Michel Mayor, 2012 (cropped).jpg
modifica
Biografia
Naixement(fr) Michel Gustave Édouard Mayor modifica
12 gener 1942 modifica (78 anys)
Lausana (Suïssa) modifica
Director Observatori de Ginebra
1998 – 2004
← André Maeder (en) TradueixGilbert Burki → modifica
Dades personals
Nacionalitatsuís
FormacióUniversitat de Ginebra
Activitat
Camp de treballAstrofísica modifica
Ocupaciófísic, astrònom, professor
OcupadorObservatori de Ginebra (1998–2004)
Observatori de Ginebra (1984–2007)
Universitat de Ginebra modifica
Membre de
Obra
Estudiant doctoralDidier Queloz modifica
Premis
Premi Pierre Janssen en 1998
Premi Marcel Benoist en 1998
Premi Balzan en 2000.
Medalla Albert Einstein en 2004.
Premi Shaw en 2005
Medalla Karl Schwarzschild en 2010.
Premio Fundació BBVA Fronteres del Coneixementen 2011.
Premi Nobel de Física 2019.

Michel Gustave Édouard Mayor, (12 de gener de 1942) és un astrònom suís del Departament d'Astronomia de la Universitat de Ginebra. Juntament amb Didier Queloz va descobrir 51 Pegasi b en 1995, el primer planeta extrasolar que orbita l'estel 51 Pegasi de tipus solar.[1]

Després d'estudiar física en la Universitat de Lausana, va obtenir el seu doctorat en astronomia en l'Observatori de Ginebra el 1971. Va treballar a més en l'observatori de Cambridge, l'Observatori Europeu Austral (ESO), a Xile, i un observatori a Hawaii. Fins a 1998, havia participat en més de 200 publicacions científiques. Actualment (juny de 2009) és coautor de més de 320 d'elles.[2] Des del descobriment del 51 Pegasi b, Michel Mayor i el seu equip s'han dedicat a la labor de descobrir i estudiar més planetes extrasolars.

L'agost de 1998 va ser guardonat amb el premi suís Marcel Benoist en reconeixement a la seva labor i la influència d'aquesta en la vida humana. En 2000, va ser guardonat amb el premi Balzan. En 2004, li van atorgar la Medalla Albert Einstein. En 2005, va rebre el premi Shaw d'astronomia. En 2011 va ser guardonat amb el Premio Fundació BBVA Fronteres del Coneixement en la categoria de Ciències Bàsiques al costat de Didier Queloz.

Representació artística del planeta extrasolar 51 Pegasi b.

El 2003, l'instrument Cercador de Planetes per Velocitat Radial d'Alta Precisió (HARPS), del que és investigador principal, va entrar en funcionament. El 2007, va ser un dels onze científics europeus que van descobrir Gliese 581 c, el primer planeta extrasolar a la zona habitable d'un estel. El descobriment va ser realitzat des del telescopi de 3,6 m de l'Observatori Europeu del Sud (ESO) situat a La Silla amb l'instrument HARPS.[3][4] El 2009, Mayor i el seu equip van descobrir el planeta extrasolar més lleuger conegut fins avui, Gliese 581 i.[5][6]

El 2019, va rebre el Premi Nobel de Física amb Didier Queloz "per la descoberta d'un exoplaneta en orbita d'un estel de tipus solar" (en paral·lel amb Philip James Edwin Peebles pels seus treballs teòrics de cosmologia).[7]

Referències[modifica]

  1. Mayor, M.; Queloz, D. «A Jupiter-mass companion to a solar-type star». Nature, 378, 23-11-1995, pàg. 355 - 359. DOI: 10.1038/378355a0.
  2. Llista de publicacions científiques de Michel Mayor. Font: SAO/NASA Astrophysics Data System (ADS).
  3. Notes de premsa de l'AIXÒ. «Astronomers Find First Earth-like Planet in Habitable Zone» (en anglès), 25-04-2007. [Consulta: 25 juny].
  4. Udry, S.; Bonfils, X.; Delfosse, X.; Forveille, T.; Mayor, M.; Perrier, C.; Bouchy, F.; Lovis, C.; Pepe, F.; Queloz, D. i Bertaux, J.-L. «The HARPS search for southern extra-solar planets. XI. Super-Earths (5 and 8 M?) in a 3-planet system». Astronomy & Astrophysics, 469, 3, 2007.
  5. Notes de premsa de l'AIXÒ. «Lightest exoplanet yet discovered» (en anglès), 21-04-2009. [Consulta: 25 juny].
  6. M. Mayor, X. Bonfils, T. Forveille, X. Delfosse, S. Udry, J.-L. Bertaux, H. Beust, F. Bouchy, C. Lovis, F. Pepe, C. Perrier, D. Queloz i N. C. Sants «The HARPS search for southern extra-solar planets XVIII. An Earth-mass planet in the GJ 581 planetary system». Astronomy & Astrophysics, enviat, 2009.
  7. «The Nobel Prize in Physics 2019». Nobel Foundation.


Precedit per:
John Huxtable Elliott
Luigi Lucca Cavalli-Sforza
Michail Gromow
Paul Ricœur
Premi Balzan
2000
Succeït per:
Claude Lorius
James Sloss Ackerman
Jean Pierre Changeux
Marc Fumaroli