Michel Mayor

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaMichel Mayor
Michel Mayor astrophysicien.JPG
Naixement 12 de gener de 1942
CHE Vaud, Suïssa
Nacionalitat suís
Alma mater Universitat de Ginebra
Ocupació físic, astrònom, professor
Ocupador Observatori de Ginebra i Observatori de Ginebra
Premis
Estudiants de doctorat Didier Queloz, Xavier Bonfils, Christophe Lovis i Dominique Naef
Guardons
Premi Pierre Janssen en 1998
Premi Marcel Benoist en 1998
Premi Balzan en 2000.
Medalla Albert Einstein en 2004.
Premi Shaw en 2005
Medalla Karl Schwarzschild en 2010.
Premio Fundació BBVA Fronteres del Coneixementen 2011.
Modifica dades a Wikidata

Michel G.E. Mayor, (12 de gener de 1942) és un astrònom suís del Departament d'Astronomia de la Universitat de Ginebra. Juntament amb Didier Queloz va descobrir 51 Pegasi b en 1995, el primer planeta extrasolar que orbita l'estel 51 Pegasi de tipus solar.[1]

Després d'estudiar física en la Universitat de Lausana, va obtenir el seu doctorat en astronomia en l'Observatori de Ginebra el 1971. Va treballar a més en l'observatori de Cambridge, l'Observatori Europeu Austral (ESO), a Xile, i un observatori a Hawaii. Fins a 1998, havia participat en més de 200 publicacions científiques. Actualment (juny de 2009) és coautor de més de 320 d'elles.[2] Des del descobriment del 51 Pegasi b, Michel Mayor i el seu equip s'han dedicat a la labor de descobrir i estudiar més planetes extrasolars.

L'agost de 1998 va ser guardonat amb el premi suís Marcel Benoist en reconeixement a la seva labor i la influència d'aquesta en la vida humana. En 2000, va ser guardonat amb el premi Balzan. En 2004, li van atorgar la Medalla Albert Einstein. En 2005, va rebre el premi Shaw d'astronomia. En 2011 va ser guardonat amb el Premio Fundació BBVA Fronteres del Coneixement en la categoria de Ciències Bàsiques al costat de Didier Queloz.

Representació artística del planeta extrasolar 51 Pegasi b.

El 2003, l'instrument Cercador de Planetes per Velocitat Radial d'Alta Precisió (HARPS), del que és investigador principal, va entrar en funcionament. El 2007, va ser un dels onze científics europeus que van descobrir Gliese 581 c, el primer planeta extrasolar a la zona habitable d'un estel. El descobriment va ser realitzat des del telescopi de 3,6 m de l'Observatori Europeu del Sud (ESO) situat a La Silla amb l'instrument HARPS.[3][4] El 2009, Mayor i el seu equip van descobrir el planeta extrasolar més lleuger conegut fins avui, Gliese 581 i.[5][6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Mayor, M.; Queloz, D. «A Jupiter-mass companion to a solar-type star». Nature, 378, 23-11-1995, pàg. 355 - 359. DOI: 10.1038/378355a0.
  2. Llista de publicacions científiques de Michel Mayor. Font: SAO/NASA Astrophysics Data System (ADS).
  3. Notes de premsa de l'AIXÒ. «Astronomers Find First Earth-like Planet in Habitable Zone» (en anglès), 25-04-2007. [Consulta: 25 juny].
  4. Udry, S.; Bonfils, X.; Delfosse, X.; Forveille, T.; Mayor, M.; Perrier, C.; Bouchy, F.; Lovis, C.; Pepe, F.; Queloz, D. i Bertaux, J.-L. «The HARPS search for southern extra-solar planets. XI. Super-Earths (5 and 8 M?) in a 3-planet system». Falta indicar la publicació, 469, 3, 2007.
  5. Notes de premsa de l'AIXÒ. «Lightest exoplanet yet discovered» (en anglès), 21-04-2009. [Consulta: 25 juny].
  6. M. Mayor, X. Bonfils, T. Forveille, X. Delfosse, S. Udry, J.-L. Bertaux, H. Beust, F. Bouchy, C. Lovis, F. Pepe, C. Perrier, D. Queloz i N. C. Sants «The HARPS search for southern extra-solar planets XVIII. An Earth-mass planet in the GJ 581 planetary system». Falta indicar la publicació, enviat, 2009.


Precedit per:
John Huxtable Elliott
Luigi Lucca Cavalli-Sforza
Michail Gromow
Paul Ricœur
Premi Balzan
2000
Succeït per:
Claude Lorius
James Sloss Ackerman
Jean Pierre Changeux
Marc Fumaroli