Inclinació

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Inclinació orbital)
Salta a: navegació, cerca

En general, la inclinació és l'angle entre un eix de direcció o un pla, i un pla de referència.

Òrbites[modifica | modifica el codi]

Planetes del
Sistema Solar
Nom Inclinació (graus)
Mercuri 7,0º
Venus 3,4º
Terra 0,0º
Mart 1,9º
Júpiter 1,3º
Saturn 2,5º
Urà 0,8º
Neptú 1,8º
Plutó 17,2º

En el sistema solar, la inclinació de l'òrbita d'un planeta (o un altre cos celeste) es defineix com l'angle entre el pla de l'òrbita del planeta i l'eclíptica, que és el pla de l'òrbita de la Terra.

També es pot mesurar respecte a un altre pla com, per exemple, el pla orbital de l'equador del Sol, però, per a un observador situat a la Terra, l'eclíptica és més pràctica. La inclinació és un dels sis paràmetres orbitals que descriuen la forma i orientació de l'òrbita d'un cos celeste. Normalment, es dóna en graus i, matemàticament, se simbolitza amb la lletra «i».

La inclinació d'òrbites de satèl·lits naturals i artificials es mesura en relació amb el pla equatorial del cos al qual orbiten (el pla equatorial és el pla perpendicular a l'eix de rotació del cos):

  • una inclinació de 0 graus indica que el satèl·lit orbita el planeta en el seu pla equatorial, i en el mateix sentit que la rotació del planeta;
  • una inclinació de 90 graus indica una òrbita polar, en la qual el satèl·lit passa sobre els pols nord i sud del planeta;
  • una inclinació de 180 graus indica una òrbita retrògrada.

Per a la Lluna, això porta a una quantitat que varia massa ràpidament i té més sentit mesurar-ne la inclinació respecte a l'eclíptica (és a dir, el pla de l'òrbita que la Terra i la Lluna recorren juntes al voltant del Sol), i que és una quantitat constant.

Altres significats[modifica | modifica el codi]

  • La inclinació d'objectes distants, com un estel binari, es defineix com l'angle entre la normal al pla orbital i la direcció de l'observador, ja que no n'hi ha cap altra referència disponible. Els estels binaris amb inclinacions properes a 90 graus s'eclipsen sovint.
  • Per a planetes i altres cossos celestes, la inclinació axial o obliqüitat és l'angle entre l'eix de rotació del planeta i la perpendicular al seu pla orbital. Per al cas particular de la Terra, s'anomena obliqüitat de l'eclíptica.

Càlcul[modifica | modifica el codi]

En mecànica celeste, la inclinació pot ser calculada així:

en què:

  • és la component z de
  • és el vector moment orbital perpendicular al pla orbital.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]