Creu d'Einstein

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'objecte astronòmicCreu d'Einstein
Einstein cross.jpg
Tipusquàsar Modifica el valor a Wikidata
EpònimAlbert Einstein Modifica el valor a Wikidata
Dades d'observació
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)22h 40m 30.234s[1] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)3° 21' 30.6299''[1] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)16,78[2] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióPegàs Modifica el valor a Wikidata
Desplaçament cap al roig1,695[4] Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Velocitat radial227.230 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
Codis de catàleg

La Creu d'Einstein o Q2237+030 o QSO 2237+0305 és un quàsar que té la seva llum corvada per la influència gravitatòria d'altres objectes massius, creant el fenomen conegut com a lent gravitatòria. El quàsar es pot observar quatre cops en una sola imatge degut a aquest fenomen. El seu nom fa referència al físic Albert Einstein, que va predir la capacitat de la gravetat per corvar la llum en la seva teoria de la relativitat general.[6]

Segons el desplaçament cap al roig, el quàsar es troba a uns 8 mil milions d'anys llum de la Terra.[7] Es troba a la constel·lació del Pegàs, a les coordenades 22h 40m 30.3s, +3° 21′ 31″.

En principi, la Creu d'Einstein és visible des de la Terra, però es necessita una nit extremadament fosca i clara, sense cap mena de contaminació lumínica, i amb un telescopi amb una apertura de 45 cm com a mínim.

La Creu d'Einstein fotografiada pel telescopi espacial Hubble.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Thomas Jarrett «The Two Micron All Sky Survey (2MASS)» (en anglès). Astronomical Journal, 2, febrer 2006, pàg. 1163–1183. DOI: 10.1086/498708.
  2. Afirmat a: SIMBAD.
  3. John H. Black «A Study of Quasar Absorption-Line Systems With IRAS» (en anglès). Astronomical Journal, juliol 1996, pàg. 62–72. DOI: 10.1086/117988.
  4. «The first addition to the new optical catalog of quasi-stellar objects». The Astrophysical Journal Supplement series, 1989, pàg. 1–63. DOI: 10.1086/191307.
  5. «A catalogue of absorption-line systems in QSO spectra» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2003, pàg. 707–709. DOI: 10.1051/0004-6361:20034339.
  6. Overbye, Dennis «Astronomers Observe Supernova and Find They’re Watching Reruns». New York Times, 05-03-2015 [Consulta: 5 març 2015].
  7. NASA and ESA. «The Gravitational Lens G2237 + 0305». HubbleSite, 13-09-1990. [Consulta: 25 juliol 2006].

Enllaços externs[modifica]