Constel·lació de l'Altar

Altar

Altar
Nom en llatí (UAI)	Ara
Abreviatura	Ara
Genitiu	Arae
Simbologia	l'Altar
Ascensió recta	17,39 h
Declinació	−53,58°
Àrea	237 graus quadrats Posició 63a
Nombre d'estrelles (magnitud < 3)	1
Estrella més brillant	β Ara (Magnitud aparent 2,9)
Meteors	Cap
Constel·lacions amb què limita	Corona Australis Scorpius Norma Triangulum Australe Apus Pavo Telescopium
Visible a latituds entre +25° i −90° Durant el mes de Juliol hi ha la millor visibilitat

L'Altar (Ara) és una feble constel·lació de l'hemisferi sud, entre Centaurus i Lupus. L'estel més brillant, β Arae, és d'una magnitud aparent de 2,9. L'estel γ és un estel doble just al sud de β. μ Arae es creu que té almenys tres planetes, un dels quals podria ser de natura rocosa.

• 
• 
• 

Estrelles principals

Ara ocupa una part del cel travessada per la Via Làctia. Si bé les seves estrelles no són molt brillants a l'ull nu, moltes són d'una magnitud absoluta molt elevada.

β Arae

L'estrella més brillant d'Ara no és pas α, sinó β, amb una magnitud aparent de 2,84. β Arae és una gegant vermella relativament allunyada (700 anys-llum, 4.600 vegades més lluminosa que el Sol i 92 vegades més gran.

α Arae

És l'única estrella de la constel·lació que té un nom específic, Choo («el bastó» en xinès), α Ara és només un poc menys lluminosa que β Ara. Choo és una estrella calenta blava, 2.200 vegades més lluminosa que el Sol. Però només cinc vegades més gran.

Choo volta molt ràpidament sobre ella mateixa, en 3,8 hores, amb una velocitat de 315 km/s a l'equador. Està envoltada d'un disc d'hidrogen ionitzat.

Choo és una estrella doble. La seva companya és de l'11a magnitud.

Altres estrelles

ζ Ara és una geganta vermella. γ Ara, una supergeganta, és una estrella doble.

Vegeu: Llista d'estrelles d'Ara

Taula de les estrelles d'Ara

B	F	Noms i altres designacions	Mag.	Dist. (a.-l.)	Comentaris	β		Beta Arae	2,85	603
α		Alpha Arae, Choo	2,95	242	Del mandarí 杵 (chǔ), «mà de morter» Estrella Be
ζ		Zeta Arae	3,12	574
γ		Gamma Arae	3,34	1 140
δ		Delta Arae	3,62	187
θ		Theta Arae	3,65	1 010
η		Eta Arae	3,77	313
ε¹		Epsilon-1 Arae	4,06	304
σ	1	Sigma Arae	4,56	386
λ		Lambda Arae	4,76	71,3
μ		Mu Arae	5,14	49,8	Aquesta estrella té 4 exoplanetes
κ		Kappa Arae	5,19	398
ι		Iota Arae	5,21	720	Estrella variable de tipus γ Cas
π		Pi Arae	5,25	138
ε²		Epsilon-2 Arae	5,27	85,9
ν¹, υ¹		Nu-1 Arae, Upsilon-1 Arae, V539 Arae	5,68	820	Binària eclipsant
ν², υ²		Nu-2 Arae, Upsilon-2 Arae	6,09	508

Fonts: «The Bright Star Catalogue» (5^e édition révisée), «Catalogue Hipparcos» (ESA SP-1200)

Objectes celestes

El cantó nord-oest d'Ara conté molts de cúmuls oberts i nebuloses difuses, sobre el fons de la Via Làctia. El més brillant d'aquests, NGC 6397, que es troba a 8.200 anys llum, podria ser el cúmul globular més pròxim al nostre Sol.

Història

Aquest grup d'estrelles poc lluminoses formava part de les constel·lacions del Centaure i del Llop abans de ser separat amb la creació d'Escaire. Ara s'identifica amb l'altar del centaure Quiró (o, menys sovint, amb el de Noè, de Moisès, de Salomó o de Dionís).

Vegeu també

• Llista d'estrelles d'Ara