Gai Juli Higí

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaGai Juli Higí
Dades biogràfiques
Naixement Gaius Iulius Iginus
67 aEC
la Hispània o Alexandria
Mort 17 EC
Roma
Nacionalitat Romana
Activitat professional
Ocupació Escriptor, gramàtic
Època Imperi Romà
Tema Mitologia, agricultura, astronomia, gramàtica
Obra
Obres destacades Fabulæ, De Astronomia
Dades familiars
Dinastia Gens Júlia
Modifica dades a Wikidata

Gai Juli Higí (Caius Julius Higinus o Hyginus) va ser un escriptor i gramàtic romà esmentat per Suetoni, que diu que va néixer a Hispània i que va ser deixeble de Corneli Alexandre Polihistor. Als 19 anys va ser portat a Roma per Cèsar com a esclau i pel seu talent i coneixements, quan era llibert d'August, aquest el va nomenar cap de la Biblioteca Palatina. Va ser amic del poeta Ovidi, al qual va defensar quan el van exiliar.

Suetoni diu que, ja gran, va caure en desgràcia davant de l'emperador i en gran pobresa. Va ser ajudat i mantingut per un personatge desconegut, suposadament un historiador de rang consular anomenat Gai Licini o potser Paul·le Fabi Màxim, un aristòcrata cultivat casat amb Màrcia, neboda d'August, i del que es diu que juntament amb Ovidi i Higí formaven part d'una secta pitagòrica. L'esmenten diversos autors com Plini, Gneu Gel·li, Servi, Macrobi i d'altres.

Les seves obres, que tractaven d'agricultura, gramàtica, mitologia i astrologia, s'han perdut, però ens són conegudes a través d'al·lusions d'altres autors:

  • 1. De Urbibus Italicis, o De Situ Urbium Italicarum, en dos llibres almenys
  • 2. De Proprietatibus Deorum
  • 3. De Düs Penatibus
  • 4. De Virgilio Libri, en cinc llibres almenys, probablement el mateix que Commentaria in Firfiliuim
  • 5. De Familiis Trojanis
  • 6. De Agricultura, en dos llibres com a mínim
  • 7. Cinae Propempticon
  • 8. De Vita Rebusque Illustrium Virorum, en sis o més llibres
  • 9. Exempla
  • 10. De Arte Militari

Hi ha dues peces en prosa que porten el nom d'Higini, però no és segur que siguin d'ell, tot i que li són generalment atribuïdes:

  • 1. Fabularum Liber, 277 llegendes curtes mitològiques.
  • 2. Poeticon Astronomicon Libri IV, del qual el primer llibres es titula De Mundi ac Sphaerae ac utriusque Partium Declaratione, un breu tractat de cosmografia, amb definicions de l'univers, l'esfera celeste, la terra i les seves parts; el segon De Signorum Coelestium Historiis, sobre les llegendes dels estels i els catasterismes, que inclou una narració sobre les llegendes relatives als planetes i la via Làctia; el tercer De Descriptionibus Formarum Coelestium, parla de les constel·lacions, les seves posicions respecte l'òrbita terrestre i indica quines estrelles les conformen; el quart llibre, titulat De quinque Circulorum inter Corpora Coelestia Notatione et Planetis estudia els cercles celestes, el moviment de l'esfera, la desigualtat de les nits i els dies, la sincronització dels signes del zodíac i el curs del sol i la lluna. Acaba elaborant una teoria de les revolucions planetàries. i les distàncies entre elles. Higí es proposa en aquesta obra fer una exposició més completa de l'univers que la que va fer Arat en el seu llibre Els Fenòmens. El llibre, publicada en temps d'August, estava dedicada a Paul·le Fabi Màxim.[1]

Referències[modifica]

  1. Montero, Santiago. Diccionario de adivinos, magos y astrólogos de la antigüedad. Valladolid: Trotta, 1997, p. 169170. ISBN 8481641618.