Alpha Arietis

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'estrellaAlpha Arietis
Dades d'observació
Constel·lació Àries
Magnitud aparent (V) 2
Característiques físiques
Tipus espectral K2III
Més informació
Codi de catàleg GSC 01758-02416 (GSC)
HD 12929 (Henry Draper Catalogue)
HIP 9884 (Catàleg Hipparcos)
HR 617 (Catàleg d'Estrelles Brillants)
IRAS 02043+2313 (IRAS)
SAO 75151 (Catàleg SAO)
2MASS J02071038+2327447 (2MASS)
GJ 9072 (Gliese Catalogue of Nearby Stars)
GJ 84.3 (Gliese Catalogue of Nearby Stars)
α Ari (Nomenclatura de Bayer)
AG+23 175 (Astronomische Gesellschaft Katalog)
ASCC 744576 (All-sky Compiled Catalogue)
BD+22 306 (Bonner Durchmusterung)
CSV 100163 (Catalogue of suspected variable stars)
FK5 74 (FK5)
GC 2538 (Catàleg General de Boss)
GCRV 1160 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
HIC 9884 (Hipparcos Input Catalogue)
IRC +20038 (Two-Micron Sky Survey)
JP11 587 (JP11)
LSPM J0207+2327 (LSPM-NORTH catalog)
LTT 10711 (Luyten Two-Tenths catalogue)
N30 431 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30)
NLTT 7032 (New Luyten Two-Tenths catalogue)
NSV 725 (New Catalogue of Suspected Variable Stars)
PLX 436 (General Catalogue of Trigonometric Stellar Parallaxes)
PLX 436.00 (General Catalogue of Trigonometric Stellar Parallaxes)
PMC 90-93 52 (Tokyo Photoelectric Meridian Circle Catalog)
PPM 91373 (Catàleg d'estrelles PPM)
RAFGL 5063 (RAFGL)
ROT 295 (Catalogue of rotational velocities of the stars)
SRS 30074 (Southern Reference Star Catalog)
TD1 1227 (TD1 Catalog of Stellar Ultraviolet Fluxes)
TYC 1758-2416-1 (Tycho Catalogue)
UBV 2137 (UBV (Catàleg Estel·lar))
UBV M 8692 (UBV (Catàleg Estel·lar))
uvby98 100012929 (uvbyβ photoelectric photometric catalogue)
Modifica dades a Wikidata

Alpha Arietis (α Ari / α Arietis) és l'estrella més brillant de la constel·lació d'Àries. Té també el noms tradicionals de Hamal[1] i El Nath. La seva designació de Flamsteed és 13 Arietis, però és usat molt rarament a causa del fet que és una estrella brillant amb designació de Bayer. El nom "Hamal" deriva del nom àrab de la constel·lació sencera, Al Ħamal, "l'ovella" o "el molto". A causa de la confusió entre l'estrella i la constel·lació, l'estrella és també (rarament) esmentada com a راس الحمل rās al-ħamal, "el cap de l'ovella/moltó". El Nath és la transliteració d'una paraula àrab que significa «El cop de cap (del moltó)», nom que també se li atribueix, per bé que designa més generalment a Beta Tauri.[2]

Aquesta estrella és una estrella gegant K2 IIICa, la qual cosa significa que és de color taronja, una estrella gran (unes 55 vegades més brillant, 18 vegades més gran en diàmetre, 4,5 vegades més massiva que el sol), mentre que la notació "ca" indica línies de calci en el seu espectre. És lleugerament variable, unes 0,5 magnituds.

Segons les dades recollides pel satèl·lit Hipparcos la paral·laxi de Hamal és de 49,48 ± 0,99 msa,[3] això significa una distància de 65,91 ± 1,35 anys-llum de la Terra. Combinada amb el seu esclat intrínsec, aquesta distància relativament petita fa que aquesta estrella brilli amb una magnitud aparent de 2,01, i sigui la 47a estrella més brillant del cel.

A l'antiguitat, el pas aparent del sol a través del cel de la Terra posa a Àries en el principi de la primavera (per la qual cosa la majoria de les columnes d'astrologia en els periòdics moderns comencen amb Àries). Mentre que l'equinocci s'ha mogut a Pisces des d'aquells temps a causa de la precessió, Hamal ha romàs en la ment com a l'estrella més brillant on hi havia un punt important quan els pobles primitius començarent a estudiar el cel nocturn.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]