Ino

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La fúria Tisífone embogint Atamant i Ino

Ino, d'acord amb la mitologia grega, fou una heroïna, filla de Cadme i d'Harmonia.

Es casà amb Atamant i fou mare de Learc i de Melicertes. Era la seva segona esposa, ja que Atamant havia estat casat amb Nèfele. Gelosa dels dos fills grans del seu marit, Frixos i Hel·le, intentà que els sacrifiqués fent creure que era un manament de l'oracle, però la seua conspiració fou descoberta i els dos joves aconseguiren escapar.

Per haver estat una de les nodrisses de Dionís, nebot seu i fill de la seva germana Sèmele, i criar-lo juntament amb els seus fills, va patir la còlera d'Hera, que va veure com acollia el fruit de l'adulteri de Zeus. Per això va tornar bojos els esposos, enviant-los-hi la fúria Tisífone. Ino va posar Melicertes dins d'una olla amb aigua bullent, i Atamant, creient que Learc era un cérvol, el va matar d'un cop de llança. Després Ino, amb el cos de Melicertes, es llençà al mar, on els déus marins, compadits, la van transformar en Leucòtea, la deessa Blanca, protectora dels mariners. Aquí les llegendes d'Ino i de Leucòtea es barregen.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 322-323. ISBN 9788496061972. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 124. El Cangur / Diccionaris, núm. 209. ISBN 8429741461

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ino Modifica l'enllaç a Wikidata