Sèmele

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Semele».
Infotaula personatgeSèmele
Rubens-Death-of-Semele.jpg
modifica
Tipuspersonatge de la mitologia grega modifica
Context
MitologiaReligió a l'antiga Grècia modifica
Dades
Sexedona modifica
Família
ParellaZeus modifica
MareHarmonia modifica
PareCadme modifica
FillsDionís modifica
GermansIno, Autònoe, Agave i Polidor modifica
Altres
EquivalentStimula (en) Tradueix i Q2430376 Tradueix modifica
Sèmele crema pels llamps de Zeus, sota la mirada d'Hera

Sèmele (en grec antic Σεμέλη), segons la mitologia grega, va ser una princesa tebana, filla de Cadme i d'Harmonia.

Va ser estimada per Zeus, que durant les seues relacions engendrà Dionís. Mentre estava gràvida, Hera, gelosa, adoptà l'aparença de la seua nodrissa Bèroe i la convencé perquè demanés al seu amant que, si de debò era Zeus, se li mostrés en tota la seua esplendor. Així ho va fer, i com que el déu no s'hi podia negar perquè, imprudent, havia jurat que li concediria qualsevol cosa que li demanés, en comparèixer al davant d'ella amb la seua majestat suprema la va cremar amb el fulgor i els llamps. Zeus hagué d'extreure el fetus de Dionís del seu ventre i cosir-se'l a la cuixa fins que s'acabés de formar.

Les germanes de Sèmele Ino, Agave i Autònoe, havien propagat el rumor que el seu amant era humà, però ella havia dit que era Zeus. Per això Zeus l'havia castigada. Aquesta calúmnia va tenir conseqüències, ja que les culpables van ser castigades a través dels seus descendents (Acteó, Learc i Melicertes, i Penteu).

Quan Dionís va assolir la divinitat, va baixar a l'Hades i va rescatar Sèmele. La va portar als Camps Elisis on li canvià el nom pel de Tíone al ser divinitzada.[1]

Referències[modifica]

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 485. ISBN 9788496061972. 

Bibliografia[modifica]

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 36 i 196. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sèmele