Agave (filla de Cadme)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula personatgeAgave
Tipus divinitat marina de la mitologia grega
deïtat de la natura
Dades personals
Sexe dona
Família
Cònjuge Equíon i Lycotherses
Mare Harmonia
Pare Cadme
Fills Penteu i Epirus
Germans Ino, Autònoe, Sèmele i Polidor
Modifica dades a Wikidata
Penteu, fill d'Agaue, és esquinçat per sa mare i la germana d'ella, Ino. Lecànide (λεκανίς) àtica amb figures vermelles, aprox. 450-425 a. Cr. (Louvre, París)

Segons la mitologia grega, Agave o Àgave (grec antic: Ἀγαύη; llatí: Ăgāuē o Ăgăuē) va ser una princesa tebana, filla de Cadme i d'Harmonia. les seves germanes eren Autònoe, Ino i Sèmele. Es va casar amb Equíon i li donà un fill, Penteu.

Sèmele, la seva germana, havia mort per un llamp de Zeus, quan, de forma imprudent, va demanar al seu amant que es mostrés amb tota la seva esplendor. Llavors Agave va anar dient que Sèmele havia tingut una aventura amb un mortal i que Zeus l'havia castigada per haver pretès que estava embarassada d'un déu. Dionís, el fill de Sèmele, va venjar la seva mare castigant cruelment Agave per haver-la calumniat. Quan Dionís va tornar a Tebes, on en aquell moment regnava Penteu, va fer que totes les dones de la ciutat es reunissin a les muntanyes de Citeró per celebrar els seus misteris. Penteu, que no volia que el culte s'introduís a la seva terra, va intentar espiar les bacants, però Agave el va veure i el va prendre per una bèstia ferotge. En la seva bogeria esquarterà Penteu membre a membre. Quan va recobrar l'enteniment, va fugir de Tebes molt espantada, i va fer cap a Il·líria, a la cort de Licoterses, rei del país, amb qui es casà. Però més endavant, segons una tradició, per garantir la possessió del regne, va matar el seu pare Cadme quan aquest va anar a Il·líria.[1]

Referències[modifica]

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 16. ISBN 9788496061972. 

Bibliografia[modifica]

  • Apol·lodor d'Atenes: Biblioteca. Versió onlinebilingüe grec-alemany d'accés lliure. Llibre III,4,2 i Llibre III,5,2-3.
  • Apol·lodor d'Atenes: Biblioteca. Versió online francesa d'accés lliure. Llibre III,4,2 i Llibre III,5,2-3.
  • Apol·lodor d'Atenes: Biblioteca. Versió online anglesa d'accés lliure. Llibre III,4,2 i Llibre III,5,2-3.
  • Eurípides: Bacchae (Les Bacants). Versió online a cura de Gilbert Murray, d'accés lliure.
  • Eurípides: Les Bacants. Traducció de Carles Riba. Dins: Eurípides: Tragèdies. Volum 3. Barcelona: Curial, 1977. ISBN 978-84-7256-112-0
  • Eurípides: Les Bacants. Traducció de Joan Alberich i Mariné. Barcelona: la Magrana, 2006. ISBN 978-84-7871-604-3
  • Hyginus Mythographus: Fabulae. CLXXXIV ("Pentheus et Agaue") i CCXXXIX ("Matres quae filios interfecerunt"). Versió online d'accés lliure.
  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 11. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1
  • Publius Ouidius Naso: Metamorphoseon libri XV. Llibre III, versos 511-733 ("Pentheus, nautae Tyrrheni"), esp. vers 708. Versió online d'accés lliure.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agave (filla de Cadme) Modifica l'enllaç a Wikidata