Cadme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Cadme (desambiguació)».
Infotaula personatgeCadme
Cup Rider Painter Louvre E669.jpg
Tipus personatge de la mitologia grega
Dades personals
Sexe home
Família
Cònjuge Harmonia
Mare Telefaassa
Fills Polidor, Sèmele, Autònoe, Ino i Agave
Altres
Càrrec rei de Tebes
Modifica dades a Wikidata
Cadme matant el dragó

Segons la mitologia grega, Cadme (en grec antic Κάδμος), va ser un heroi, fill d'Agenor, rei de Fenícia, i de Telefaassa (o segons altres tradicions d'Argíope). Era germà de Cílix, de Fènix i d'Europa.

Després del rapte d'Europa per Zeus, Agènor va enviar els seus fills a buscar-la i els va prohibir de tornar sense ella. La seva mare Telefaassa marxà amb ells, i van abandonar el reialme. Però aviat van veure que la seva recerca era en va, i mentre Cílix i Fènix s'estableixen en diferents països, Cadme i la seva mare van anar a Tràcia, on els seus habitants els van acollir cordialment. Quan va morir Telefaassa, Cadme va anar a consultar l'oracle de Delfos. Arribat a Delfos i consultat l'oracle, aquest li va dir: «Cobreix els teus ulls Cadme i surt per qualsevol porta, pren la direcció a la que et dirigeixi aquesta porta i quan vegis una vaca amb la lluna a la cara, segueix sense parar fins que cessi el seu camí. Llavors funda casa teva Cadme, perquè aquesta serà la teva terra».

Cadme va fer camí, i quan travessava la Fòcida va veure entre els ramats de Pelagont, fill d'Amfidamant, una vaca que portava a cada costat el signe de la lluna, és a dir, un disc blanc que recordava la lluna plena. Li anà al darrere fins a Beòcia, i en un indret va caure a terra i allà va fundar la ciutat de Tebes. Llavors, volgué oferir la vaca en sacrifici a Atena, i envià uns companys a cercar aigua a una font propera, la Font d'Ares. Com que trigaven, anà ell mateix a la font i descobrí que havien estat devorats per un enorme drac consagrat a Ares. Després de lluitar amb el monstre i de matar-lo, la deessa Atena li ordenà que li arrenqués les dents i les sembrés al camp. Així ho va fer, i de la terra sorgiren uns homes completament armats que començaren a lluitar entre ells fins que només en quedaren cinc, que foren coneguts com els esparts (és a dir, els homes sembrats), fundadors dels més antics llinatges tebans, i que eren Equíon, que es va casar tot seguit amb Agave, una filla de Cadme, Udeu, Ctoni, Hiperènor i Pelor. Però la mort del drac havia de ser expiada, i Cadme va estar servint com esclau a Ares durant uns anys. Acabat el càstig Cadme va ser rei de Tebes, gràcies a la protecció d'Atena. Zeus li va donar per esposa una filla d'Ares i Afrodita, la deessa Harmonia. Les noces de Cadme i Harmonia van ser celebrades amb grans festes, i hi van participar tots els déus. Les Muses van fer sentir els seus cants. Els déus van baixar de l'Olimp i van arribar a Cadmea, la ciutadella de Tebes, amb els regals per als esposos. Els millors van ser per Harmonia, que va rebre un vestit meravellós, present d'Atena (o Afrodita), teixit per les tres Càrites, i un collaret d'or, obra d'Hefest. Aquest collar, segons alguns, Cadme el va rebre del mateix déu, però segons d'altres era un regal d'Europa al seu germà, i ella l'havia rebut de Zeus. El collar i el vestit van jugar un paper important més endavant, en l'expedició dels Set Cabdills, contra Tebes.[1]

Cadme va tenir amb Harmonia cinc fills: Agave, Autònoe, Ino, Polidor i Sèmele.

Cap al final de la seva vida, Cadme i Harmonia decidiren abandonar Tebes i exiliar-se a Il·líria, al país dels Enqueles. Aquest poble havia estat atacat pels il·liris, i l'oracle els havia dit que guanyarien els seus enemics si tenien al davant en la lluita Cadme i Harmonia. Van sortir vencedors en la lluita i Cadme va ser rei dels il·liris, i va tenir un fill, Il·liri.

Però després els déus els varen convertir en colobres i foren traslladats als Camps Elisis.[2]

Fou l'inventor mític de l'alfabet. Habità Thera amb la seva gent, però a Samotràcia, Rodes, Creta i altres llocs, s'explicava que Cadme, mentre buscava a la seva germana Europa, hi havia fundat ciutats. S'ensenyava la seva tomba a Il·líria.[3]


Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cadme Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Èsquil, a la seva tragèdia Els set contra Tebes explica les vicissituds d'aquesta història, la disputa entre Polinices i Etèocles, fills d'Èdip i descendents de Cadme, pel govern de Tebes
  2. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 79. ISBN 9788496061972. 
  3. Parramon i Blasco, Jordi. «Cadme». A: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, octubre del 1997, p. 39-40 (Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1.