Càrites (mitologia)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Representació de les tres Càrites en una pintura al fresc trobada a Pompeia (circa segle I).

D'acord amb la tradició mitològica grega, les Càrites (en grec antic Χάριτες) van ser unes divinitats, filles de Zeus i d'Eurínome.[1] De vegades, en lloc d'Eurínome, la seva mare és Hera.

Representaven l'alegria i la bellesa, i segurament des del seu origen, eren forces de la vegetació. Formaven part del seguici dels déus olímpics, especialment d'Afrodita, i de vegades es troben formant cor amb les Muses, ja que es considerava que també influïen en les creacions de l'esperit. També formaven part del seguici d'Apol·lo, el déu músic.

Segons la tradició més acceptada eren tres germanes, anomenades Aglaia, Eufròsine i Talia, tres joves nues agafades per les espatlles. N'hi ha dues que miren en una direcció i la del mig en direcció oposada. Per això la denominació estesa de Les Tres Gràcies. S'atribueixen a les Gràcies les influències sobre els treballs de l'esperit i les obres d'art. Amb les seves mans van teixir el vel d'Harmonia. Acompanyaven Atena, deessa de les tasques femenines, i també, a més d'Afrodita i Apol·lo, a Eros i a Dionís.[2]

Les Tres Gràcies de l'escultor James Pradier.

A l'art[modifica | modifica el codi]

Les Tres Gràcies han estat font d'inspiració a multitud d'obres de nombrosos artistes (tant a pintures, escultures, llibres i altres infinitats d'obres) al llarg de la història. Havent sigut representades principalment com a belles dones nues o amb algunes robes o togues romanes que permetien sense cap dubte denotar les seves elegants i suggerents formes, en actituds suaus i tendres, que de vegades inclòs podrien infondre actitud de lesbianisme, però que principalment infonen erotisme.

Importants artistes com C. Van Loo, Rubens, Botticelli, Raffael... van orientar les obres cap a estes figures mitològiques de l'antiguitat clàssica.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.268. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 30 novembre 2014]. 
  2. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: edicions de 1984, 2008, p. 88. ISBN 9788496061972. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 43. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Càrites (mitologia) Modifica l'enllaç a Wikidata