Segons la mitologia grega, Èreb (en grec antic Ἔρεβος "la foscor", "l'ombra") va ser una divinitat primordial, sorgida directament del Caos.
Representa la part fosca del món, que es troba sota terra. S'uní a la seva germana Nix (la nit) i engendrà l'Èter (el cel superior) i Hèmera (el dia). Alguns autors els fan pares de Caront, de Moros i de les Keres. Com a regió subterrània, el seu nom s'emprava sovint per designar l'infern.[1]
