Èreb
De Viquipèdia
Segons la mitologia grega, Èreb (en grec antic Ἔρεβος "la foscor", "l'ombra") va ser una divinitat primordial, sorgida directament del Caos.
Representa la part fosca del món, que es troba sota terra. S'uní a la seva germana Nix (la nit) i engendrà l'Èter (el cel superior) i Hèmera (el dia). Alguns autors els fan pares de Caront, de Moros i de les Keres. Com a regió subterrània, el seu nom s'emprava sovint per designar l'infern.[1]
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 166. ISBN 9788496061972.
Bibliografia[modifica | modifica el codi]
- Jordi Parramon i Blasco: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 80. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1
Enllaços externs[modifica | modifica el codi]
- Àmplia informació sobre Èreb. (anglès)
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Èreb |
|
|||||||||||||||||||||
