Èreb

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Segons la mitologia grega, Èreb (en grec antic Ἔρεβος "la foscor", "l'ombra") va ser una divinitat primordial, sorgida directament del Caos.

Representa la part fosca del món, que es troba sota terra. S'uní a la seva germana Nix (la nit) i engendrà l'Èter (el cel superior) i Hèmera (el dia). Alguns autors els fan pares de Caront, de Moros i de les Keres. Com a regió subterrània, el seu nom s'emprava sovint per designar l'infern.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 166. ISBN 9788496061972. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Èreb