Èreb

Èreb
Έρεβος
Tipus	divinitat protògena
Context
Mitologia	religió de l'antiga Roma i Religió a l'antiga Grècia
Dades
Gènere	masculí
Família
Cònjuge	Nix
Mare	Caligo
Pare	Caos
Fills	Nèmesi, Caront, Hèmera, Eris, Hipnos, Tànatos, Momo, Geras, Somnis (mitologia), Èter, Fantasos, Epífron, Èleos, Moros, Keres, Hibris, Hespèrides, Amicitia, Contentio, Dumiles, Èpaf (fill d'Èreb), Eufròsine (filla d'Èreb) i Eros
Germans	Nix i Eros

Segons la mitologia grega, Èreb (en grec antic: Ἔρεβος 'foscor', 'ombra') va ser una divinitat primordial, sorgida directament del Caos.^[1] Formava part de l'Hades (en grec antic: Αδης o Αἵδης, 'invisible'), que era el nom del món dels morts i alhora el del déu d'aquest món subterrani.^[2]

Representa la part fosca del món, que es troba sota terra. Èreb es va unir a la seva germana Nix (la nit) i va engendrar l'Èter (el cel superior) i Hèmera (el dia).^[1] Alguns autors els fan pares de Caront,^[3] de Moros^[4]^[5] i de les Cers.^[6] Com a regió subterrània, el seu nom s'emprava sovint de manera intercanviable amb la d'Hades per designar l'infern.^[2]

Referències

1 2 Hesíode. Teogonia, 123 i 125
1 2 Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 166. ISBN 9788496061972.
↑ Virgili. Eneida, VI, 295
↑ Gai Juli Higí. Faules: prefaci
↑ Ciceró. De natura deorum, III, 17
↑ Hesíode. Teogonia, 211, 217

Bibliografia

Jordi Parramon i Blasco: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, pàg. 80. (El Cangur/Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1

Enllaços externs

Àmplia informació sobre Èreb (anglès)

[:0-1] 1 2 Hesíode. Teogonia, 123 i 125

[:1-2] 1 2 Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 166. ISBN 9788496061972.

[3] Virgili. Eneida, VI, 295

[4] Gai Juli Higí. Faules: prefaci

[5] Ciceró. De natura deorum, III, 17

[6] Hesíode. Teogonia, 211, 217

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]