Èleos
| Tipus | deïtat grega  |
|---|---|
| Context | |
| Mitologia | Religió a l'antiga Grècia |
| Dades | |
| Gènere | masculí i femení |
| Família | |
| Mare | Nix |
| Pare | Èreb |
En la mitologia grega, Èleos (grec antic: Έλεος) era la personificació de la pietat, la caritat i la misericòrdia. Aquest esperit benigne era filla d'Èreb i Nix, i tenia com a oposat Anaideia, la crueltat. Els seus germans eren Caront, Hèmera, Èter i Epífron.
Èleos tenia un altar a l'àgora d'Atenes.[1] Tal com relata Pausànies:
| « | «Els atenesos són els únics entre els hel·lens que adoren aquest ésser diví, i entre tots els déus és el més útil per a la vida humana en totes les seves vicissituds» | » |
| — Pausànies. Descripció de Grècia, I, 17, 1 | ||
.
Era un temple de decoració modesta, sense estàtues ni rituals, ja que la deessa vivia només en els cors dels homes. En aquest temple s'escoltava tots els suplicants dia i nit per molt cruels que poguessin ser els seus crims. Per això aquells que imploraven l'asil dels atenesos, com Adrast o els heraclides, acudien a l'altar d'Èleos demanant clemència.[2] El seu equivalent romà era Misericòrdia.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Smith, William (ed.). «Eleos». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 9 setembre 2023].
- ↑ Apol·lodor. Biblioteca, II, 8, 1; III, 7, 1