Adrast (fill de Tàlau)
  | |
| Tipus | personatge mitològic grec |
|---|---|
| Context | |
| Present a l'obra | Les suplicants |
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Família | |
| Cònjuge | Amfítea i Demonassa (en)  |
| Mare | Eurínome |
| Pare | Tàlau |
| Fills | Argia, Egialea, Deípile, Egialeu, Cianip i Hipodamia |
| Altres | |
| Càrrec | rei d'Argos i rei de Sició |
Segons la mitologia grega, Adrast (en grec antic: Ἂδραστος) va ser un rei d'Argos fill de Tàlau i de Lisímaca.[1]
Pretos va repartir el regne d'Argos entre ell i els dos fills d'Amitàon, Biant i Melamp i els membres de tres famílies regnaven al mateix temps sobre el territori. Al cap de poc es van crear discòrdies entre ells, i en un avalot, Melamp va matar el pare d'Adrast, Tàlau. Amitàon era descendent de Biant (o bé de Prònax, un dels fills de Tàlau). Adrast va fugir a Sició al palau del seu avi matern, el rei Pòlib. Aquest va morir sense descendència i deixà a Adrast el tron de Sició, segons diu Homer.[2] Adrast va intentar reconciliar-se amb Amfiarau i va tornar al tron d'Argos. Però Adrast no va perdonar mai al seu cosí la mort del seu pare. El va casar amb la seva germana Erifile, i va acordar, que en cas de desavinences entre ells, se sotmetrien a l'arbitratge de la noia. Ho va fer perquè creia que algun dia li podria servir per a venjar-se.[3]
En aquell moment, Polinices, fill d'Èdip, va ser expulsat de Tebes pel seu germà Etèocles, i es va emportar el vestit i el collaret d'Harmonia. I passava també que Eneu, rei de Calidó, va desterrar al seu fill Tideu per un homicidi.[4] Una nit de tempesta, els dos herois van fer cap junts al palau d'Adrast per demanar asil, i al pati es van barallar entre ells. Amb l'aldarull, Adrast es va despertar i els va fer entrar al palau. Coneguda la seva petició, va purificar Tideu del crim que havia comès i pel qual el van exiliar. Després, en veure que els dos herois s'havien barallat «com un lleó i un senglar»[5] (o potser perquè als seus escuts hi havia un lleó i un senglar,[4] o perquè un es cobria amb una pell de lleó i l'altre de senglar, diu Higí[6]), va recordar un oracle que li havia predit que casaria les seves filles amb un lleó i un senglar. Argia, la seva filla gran, es va casar amb Polinices, i Deípile, la menor, amb Tideu. Els va prometre als nois que els faria retornar a les seves respectives pàtries i els restituiria els drets.[4] D'aquesta manera va començar l'expedició dels Set Cabdills contra Tebes.[7]
A la campanya hi van participar els descendents de Biant i de Melamp, i també el de Pretos, les tres cases que regnaven a l'Argòlida. Segons algunes llegendes tardanes, també hi van participar contingents arcadis i messenis, és a dir, de la resta del Peloponnès, a excepció de Micenes, ja que els Atrides Agamèmnon i Menelau van preveure un final desastrós per aquella guerra. Els set cabdills, que estaven sota el comandament d'Adrast, eren: Amfiarau, Capaneu, Hipomedont, el nebot d'Adrast, Partenopeu, (que alguns consideren germà seu), Tideu i Polinices.[6][4]
Els herois es van detindre durant la seva ruta a Nèmea, on van organitzar uns Jocs Fúnebres en honor d'Arquèmor, mort per una serp davant seu. Aquest va ser l'origen dels Jocs Nemeus.[4] Vora el riu Ismenos, prop de Tebes, van obtenir una primera victòria contra els tebans, i els van empènyer fins que es van refugiar darrere les muralles de la ciutat. Però quan els argius es van llençar a l'atac, van ser aniquilats i només es va salvar Adrast, que va poder fugir cavalcant el cavall Aríon, famós per la seva crinera negra.[4] I a partir d'aquí hi ha diverses versions. Hi ha qui diu que Adrast, orador hàbil, va aconseguir que els tebans li donessin els cossos de les víctimes, o, i aquesta és la versió més coneguda, va fugir al galop fins a Atenes i es va posar sota la protecció de Teseu. Sembla que Teseu va atacar Tebes, es va apoderar dels cossos de les víctimes i els va portà fins a Eleusis per enterrar-les.[5]
Sense desanimar-se pel fracàs, deu anys després hi va tornar amb una expedició formada pels fills dels caiguts, els epígons, amb un exèrcit menys nombrós però amb presagis al seu favor. Van prendre Tebes i van restablir en el tron Tersandre, fill de Polinices. Però en el combat va morir el fill d'Adrast, Egialeu, a mans de Laodamant, el fill d'Etèocles. Adrast va morir al cap de poc a causa del dolor de la seua pèrdua, a la ciutat de Mègara. També es diu que es va llençar al foc obeint un oracle d'Apol·lo.[5]
Del seu matrimoni amb Amfítea, va tenir un fill, Egialeu, i quatre filles, Hipodamia, Egialea, casada amb Diomedes, Argia i Deípile.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Pseudo-Apol·lodor. Biblioteca, I, 9, 13
- ↑ Homer. Ilíada, II, 572
- ↑ Píndar. Nemees, IX, 13-17
- 1 2 3 4 5 6 Pseudo-Apol·lodor. Biblioteca, III, 6, 1-3; 6, 8
- 1 2 3 4 Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 9-10. ISBN 9788496061972.
- 1 2 Higí. Faules, 69, 2; 70
- ↑ Èsquil, a la seva tragèdia Els set contra Tebes, explica aquesta expedició. Del setge a Tebes en parla Eurípides, a Les fenícies, i la Tebaida, d'Estaci tracta també el tema.
Bibliografia
[modifica]- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 9. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1