Jocs Fúnebres

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentJocs Fúnebres
Tipusjocs romans Modifica el valor a Wikidata
Part deReligió a l'antiga Grècia i mitologia grega Modifica el valor a Wikidata
Períodeantiguitat clàssica Modifica el valor a Wikidata

Jocs Fúnebres (en llatí: Ludi Funebres) eren uns jocs que se celebraven després de la mort de certes persones il·lustres. Són esmentats diverses vegades tant a la història de Grècia com a la de Roma. Consistien en pràctiques esportives i en simulacions de combats. Eren jocs privats, organitzats per la família del difunt, encara que hi podia assistir tothom. Els organitzaven els particulars, i no l'estat, que a Roma era qui organitzava els Jocs romans.[1]

A l'antiga Grècia[modifica]

Homer explica a la Ilíada els Jocs fúnebres que Aquil·les va organitzar en honor de Pàtrocle,[2] i Virgili els que Eneas va organitzar en honor del seu pare Anquises.[3] Moltes de les competicions que es celebraven eren similars a les que tenien lloc als Jocs Olímpics, i encara que aquests anaven dedicats a Zeus, hi ha acord en que el seu origen van ser els Jocs fúnebres.[4]

A l'antiga Roma[modifica]

Els Ludi funebres es celebraven el novè dia després de la mort. Les exhibicions de gladiadors al Fòrum eren freqüents en aquests Jocs. Aquestes lluites no es feien en cap altre lloc durant l'època republicana, segons la vella creença de què la sang humana havia de fluir sobre la tomba d'un mort. L'inici a Roma dels concursos de gladiadors, que provenien d'Etrúria i de Campània, va ser durant els jocs fúnebres que va organitzar Dècim Juni Brut en honor del seu pare, el cònsol Dècim Juni Brut Esceva) l'any 264 aC, segons diu Titus Livi. Als testaments s'ordenava sovint que es fessin exhibicions de gladiadors durant el funeral del testador, diu Ciceró. També es feien representacions dramàtiques durant jocs fúnebres, i així es va fer als jocs fúnebres de Luci Emili Paulus Macedònic l'any 160 aC. Generalment els Jocs només duraven un dia, i només lluitaven algunes parelles de gladiadors, però al funeral de Marc Emili Lèpid (Lv. 23.30, 15), l'any 216 aC, els jocs van durar tres dies, i van lluitar vint-i-dues parelles de gladiadors van lluitar. Al funeral de Marc Valeri Leví, l'any 200 aC, els jocs van durar quatre dies, i van lluitar vint-i-cinc parelles, i al de Publi Licini Cras Dives l'any 183 aC els jocs van durar tres dies i van lluitar 120 gladiadors. Aquestes dades les dona Titus Livi. Es considerava vergonyós que les dones assistissin als Jocs fúnebres, i Publi Semproni Sop, cònsol l'any 268 aC, es va divorciar de la seva dona perquè va assistir a uns Jocs fúnebres, diuen Valeri Màxim i Plutarc.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Smith, William (ed.). «Ludi». A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (1890). [Consulta: 11 desembre 2023].
  2. Homer. Ilíada, XXIII
  3. Virgili. Eneida, V
  4. Raschke, Wendy J. The archaeology of the olimpics : the Olympics and other festivals in antiquity. Madison: The University of Wisconsin Press, 1988, p. 22. ISBN 9780299113308.