Anquises

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fugida de Troia, Schönbrunn

Segons la mitologia grega, Anquises (en grec antic Άγχίσης), va ser l'últim rei de Dardània i el pare del mític heroi Eneas.

Els seus pares eren el rei Capis (fill del rei Arsàrec) i Temiste (filla del fundador de Troia, Ilos). Passava el temps criant les seves eugues. Un dia, quan pasturava vora el mont Ida, el va veure Afrodita, que s'enamorà d'ell. La deessa se li apropà i se li presentà com a filla del rei Otreu de Frígia, a la que Hermes havia raptat i l'havia portat als prats de l'Ida. Així es va unir amb ell. Al cap d'un temps li va revelar qui era i li va anunciar que li donaria un fill un fill, però que no digués a ningú que el nen era fill d'una deessa, ja que això provocaria l'ira de Zeus. Però un dia, en una festa on havia begut molt, Anquises va parlar dels seus amors, i Zeus, amb un llamp, el tornà coix, o segons algunes versions, cec.

Una vegada, quan Zeus havia enviat els seus cavalls divins a Tros, com a consolació per haver raptat Ganimedes, Anquises va fer que les seves eugues fossin muntades pels sementals. Així va obtenir sis poltres, dels quals en donà dos a Eneas, el fill que havia tingut amb Afrodita.

Una tradició assegura que Anquises es va casar amb una dona anomenada Eriopis i van tenir diverses filles, entre elles la més gran s'anomenà Hipodamia.

Ja vell, veié la destrucció de la seva ciutat Dardània per part d'Aquil·les durant la Guerra de Troia. Aleshores anà, amb la seva família, a viure a la veïna Troia. Quan va caure la ciutat, Eneas va salvar el seu pare de l'incendi i de la mort, se'l pujà a les espatlles i el va treure d'allà. El va convertir en company dels seus viatges. Va emigrar, juntament amb Enees i un grup de fugitius de Troia, primer cap a la Cartago de la reina Dido i després cap a l'illa de Sicília, on morí al cap de poc a Trapani. Altres versions diuen que s'ensenyava la seva tomba al mont Ida, on de jove havia guardat els seus ramats. També tenia una tomba a la península de Pal·lene, a la Calcídia. També es diu que va morir a l'Arcàdia, o a l'Èpir. Segons Virgili, Eneas va instituir uns Jocs Fúnebres en honor a Anquises, els Jocs Troians, que es van celebrar a Roma fins a l'Imperi. Altres afirmen que Anquises va viure fins a l'arribada d'Eneas al Laci, quan va haver de lluitar amb Mezenci.

A l'Eneida de Virgili es narra com Eneas va visitar l'infern i va poder parlar amb Anquises després de mort.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 35. ISBN 9788496061972. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anquises Modifica l'enllaç a Wikidata