Tiberí Silvi
  | |
| Tipus | ésser humà possiblement fictici |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Nacionalitat | Alba Longa |
| Família | |
| Família | Enèades |
| Pare | Càpet Silvi |
| Fills | Agripa d'Alba i Àcrota |
| Altres | |
| Càrrec | rei |
Segons la mitologia romana, Tiberí Silvi (en llatí: Tiberinus Silvius) va ser un rei dels reis d'Alba Longa, el desè descendent d'Eneas, i també un déu de la mitologia romana, el protector del riu Tíber.
Mites
[modifica]Segons algunes versions, Tiberinus Silvius era fill del rei Càpet Silvi, i a la seva mort el va succeir. Un dia es va ofegar mentre travessava el riu Àlbula i el seu esperit es va convertir en un déu guardià d'aquelles aigües que, a partir de llavors, van portar el seu nom, Tíber. Va ser el pare d'Agripa, qui el va succeir en el tron.[1][2][3]
Una altra versió diu que Tiberí tenia un origen diví, i era fill de Janus i de Camasena, una nimfa del Laci. A més d'Agripa, va ser el pare de Rèmul.[4]
Culte
[modifica]En alguns llocs d'origen samnita se li retia culte juntament amb Volturn durant les Volturnàlies, cada 27 d'agost.[5]
Arbre genealògic
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Titus Livi, Ab Urbe Condita, I 3.8.
- ↑ Dionisi d'Halicarnàs, Antiguitats Romanes, I 71.
- ↑ Ciceró, De natura deorum, III 20.
- ↑ Parramon i Blasco, 1997, p. 209.
- ↑ Bayet, Jean. La religione romana. Torí: Bollati Boringhieri, 1959, p. 101. ISBN 8833906728.
Bibliografia
[modifica]- Parramon i Blasco, Jordi. Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, Col·lecció El Cangur Diccionaris, nº 209, 1997. ISBN 84-297-4146-1.
- Smith, William. "Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology", volum 3, 1874, p. 1116.