Mont Ida (Turquia)
| ||||
| Tipus | Serralada  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Continent | Àsia | |||
| Entitat territorial administrativa | Província de Balıkesir (Turquia) | |||
| ||||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 1.770 m | |||
| Superfície | 700 km² | |||
| Àrea important de conservació d'aus | ||||
| Identificador | kaz-mountains-iba-turkey | |||
El Mont Ida (grec jònic:Ἴδη, grec àtic: Ἴδη, grec dòric: Ἴδα), actual Kaz Dag (turc:Kaz Dağı i İda Dağı), és una cadena muntanyosa de 1774 m d'altitud de la zona de Misia, a l'Àsia Menor, que delimita la regió de Troia. El promontori que avança en Tróade és anomenat Lecto.
A l'antiguitat, Lecto estava situat a la travessia costanera per navegar des de Ténedos fins a Lesbos.
Els rius Cares (actual Kokabas Çay), Rodi (actual Koka Çay), Grànic (actual Biga Çayi), Essep (actual Gonen Çay), Escamandre (actual Menderes Çay), Simois (actual Dümruk Su), flueixen pel vessant nord de la muntanya força allunyats de Lecto.
Segons Estrabó, doblant el promontori de Lecto s'estén el Golf Ideo o Golf d'Edremit, que està limitat pels promontoris oposats de Gàrgara i Pirra.[1]
Mitologia[modifica]
Les llegendes nascudes dels textos homèrics i del cicle troià ho fan escenari de nombrosos episodis mitològics:
- El príncep troià Ganimedes és criat allí per Zeus.
- Afrodita va seduir allà el mortal Anquises.
- Paris, fill del rei Príam, és exposat allà en néixer i on més tard va trobar la seva futura esposa, la nimfa Enone. És també on té lloc el seu cèlebre judici.
- Els déus olímpics es van instal·lar allà per observar el desenvolupament de la guerra de Troia.
També era un santuari d'Hera i de Cibeles. Aquesta última era anomenada allà Mater deum magna anadaea , «Deessa Mare dels déus, deessa de l'Ida». Aquesta deessa s'establiria allà al segle VII aC, després d'haver abandonat Pesinonte, a Galàcia.
Homer va qualificar la cadena muntanyosa com «Ida de mil fonts».[2] Els pendents de la muntanya estan cobertes de boscos que alberguen un gran nombre de bèsties salvatges, també l'Ida és qualificat de "mare de les feres".[3]
El nom «Ida» designa de vegades el conjunt de la Tròade.[4]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mont Ida |