Marc Valeri Leví

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaMarc Valeri Leví
Biografia
Naixement segle III aC
Mort 200 aC
Roma
 Cònsol de la República Romana 


Juntament amb: Marc Claudi Marcel III

 Senador romà 


 Pretor 

Activitat
Ocupació Polític i militar
Període República Romana
Família
Fills Gai Valeri Leví (cònsol)
Modifica les dades a Wikidata

Marc Valeri Leví (Marcus Valerius Laevinus) fou un magistrat romà. Probablement fou nét de Publius Valerius Laevinus.

Fou pretor peregrí el 215 aC, però degut a la derrota romana a la batalla de Cannes del 216 aC tots els funcionaris civils foren empleats en comandaments militars i se li va encarregar el comandament d'unes legions que havien tornat de Sicília i que foren estacionades a la Pulla (a Lucèria), així com una flota de 25 galeres, amb tot el qual havia de controlar la costa de Brundusium a Tàrent. Aviat va interceptar a uns ambaixadors de Filip V de Macedònia que anaven a veure a Anníbal. Leví va enviar als ambaixadors, el cap dels quals era Xenòfanes, a Roma.

A la tardor va ocupar les ciutats dels hirpins que s'havien revoltat a favor del cartaginesos. Va deixar guarnicions a Tàrent i a Rhegium i amb una legió va passar l'hivern a Brundusium per vigilar la costa, ja que s'esperava una invasió macedònia. Van arribar missatgers d'Oricum que anunciaren la caiguda de la seva ciutat i la imminent caiguda d'Apol·lònia d'Il·líria. Leví va creuar la mar Adriàtica, va recuperar Oricum i va enviar un destacament dirigit per Quint Nevi Crista que va aixecar el setge d'Apol·lònia, i va ocupar el campament macedoni; llavors es va establir una aliança amb la Lliga Etòlia.

El 214 aC fou reelegit com a propretor i després fou reelegit cada any fins al 211 aC. L'hivern del 214 al 213 aC el va passar a Oricum. Després (212 i 211 aC) va vigilar els moviments de Filip V de Macedònia a Acaia i Etòlia.

Als comicis del 211 aC, pels seus serveis, fou escollit en absència cònsol per l'any 210 aC. A finals del 211 aC va expulsar als macedonis de Zante, d'Oeniades i Nasos a Acarnània; i va passar l'hivern a Còrcira. A la primavera del 210 aC va ocupar Antícira abans d'assabentar-se que havia estat escollit cònsol. Tot i així no va tornar a Roma fins a l'estiu.

Només desembarcar a Itàlia li foren presentades queixes contra el procònsol Quint Fulvi Flac i també de sicilians contra Marc Claudi Marcel. Leví va informar al senat dels seus actes els darrers tres anys a Grècia i se li va donar la província d'Itàlia, però per consens va canviar la província per la de Sicília amb el seu col·lega Marc Claudi Marcel, ja que aquest no era ben vist a l'illa.

Un decret va autoritzar al cònsols a portar subministraments a la flota el que va alarmar a les ciutats i aliats, ja sobrecarregats de taxes per la guerra. Leví va proposar que tots els que havien exercit alguna magistratura curul donessin les seves joies i or al tresor, cosa que fou aprovada i es va complir i va calmar el descontentament de la població afectada pels alts impostos. Després va anar a Sicília i a la tardor va informar de l'expulsió completa del cartaginesos de l'illa. Va entrar a Agrigent on Mutines, un cap númida enemistat amb els cartaginesos, li va obrir les portes i van seguir altres 66 ciutats: sis ciutats foren preses per assalt, 20 capturades per traïció, i 40 rendides voluntàriament. Leví va encoratjar als sicilians a reprendre el cultiu del gra, del que sempre havien estat el graner de Roma. Als esclaus fugitius, criminals, desertors i altres elements perillosos els va enviar a Rhegium on van formar un cos contra Anníbal i van fer bons serveis al Bruttium.

A finals d'any va haver de tornar a Roma per dirigir els comicis consulars per l'any 209 aC, però en arribar es va saber que els cartaginesos havien envaït altre cop Sicília i el senat li va demanar de nomenar un dictador per presidir el comicis i retornar a l'illa. Leví no volia nomenar dictador fins al seu retorn a l'illa i es va enfrontar al senat, ja que la llei obligava a fer el nomenament dins el territori d'Itàlia. Un tribú de la plebs va fer aprovar una llei per imposar obediència a Leví, però aquest va sortir de Roma sense obeir i el nomenament de dictador el va fer el seu col·lega Marcel.

Leví va seguir a Sicília com a procònsol el 209 aC. El seu exèrcit el formaven les restes de les legions de Gai Terenci Varró i Gneu Fulvi Flac que per les seves derrotes a Cannes (216 aC) i Herdonea (212 aC) havien estat castigades a romandre en peu de guerra fins al final de la guerra, i els auxiliars sicilians i númides a més d'una flota de 70 galeres. El seu govern fou encertat, va prevenir qualsevol intent cartaginès i va construir i omplir uns magatzems de Catana per subministrar gra a Roma.

El 208 aC encara procònsol va creuar a Àfrica amb unes 100 galeres i va assolar la regió de Clupea rebutjant un contraatac d'una flota cartaginesa, i amb el botí va tornar a Lilibea. El 207 aC va repetir l'expedició amb el mateix èxit a la zona d'Útica.

El 206 aC va portar les seves forces a Itàlia i es va estacionar a Arretium i el 205 aC va lluitar contra Magó a Ligúria.

Un mica després fou enviat a Delfos i a la cort d'Àtal I de Pèrgam, per demanar la portada de la deessa Gran Mare Frígia a Itàlia.

El 204 aC va impulsar al senat la devolució dels pagaments que s'havien fet sis anys abans i el 203 aC va participar en la discussió sobre les condiciones que s'havien d'oferir a Cartago per la pau i va defensar continuar la guerra, consell que fou seguit.

Al començar la guerra contra el Regne de Macedònia el 201 aC fou enviat com a propretor amb una flota i un exèrcit al nord de Grècia.

Va morir el 200 aC i els seus fills Publi i Marc li van dedicar uns jocs funeraris.