Marc Valeri Leví

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaMarc Valeri Leví
 Cònsol de la República Romana 


Juntament amb: Marc Claudi Marcel III

 Senador romà 


 Pretor 

Biografia
Naixement segle III aC
Mort 200 aC
Roma
Activitat
Ocupació Polític i militar
Període República Romana
Família
Fill/a
Modifica dades a Wikidata

Marc Valeri Leví (Marcus Valerius Laevinus) fou un magistrat romà. Probablement fou nét de Publius Valerius Laevinus.

Fou pretor peregrí el 215 aC, però degut a la derrota romana a la batalla de Cannes del 216 aC tots els funcionaris civils foren empleats en comandaments militars i se li va encarregar el comandament d'unes legions que havien tornat de Sicília i que foren estacionades a la Pulla (a Lucèria), així com una flota de 25 galeres, amb tot el qual havia de controlar la costa de Brundusium a Tàrent. Aviat va interceptar a uns ambaixadors de Filip V de Macedònia que anaven a veure a Anníbal. Leví va enviar als ambaixadors, el cap dels quals era Xenòfanes, a Roma.

A la tardor va ocupar les ciutats dels hirpins que s'havien revoltat a favor del cartaginesos. Va deixar guarnicions a Tàrent i a Rhegium i amb una legió va passar l'hivern a Brundusium per vigilar la costa, ja que s'esperava una invasió macedònia. Van arribar missatgers d'Oricum que anunciaren la caiguda de la seva ciutat i la imminent caiguda d'Apol·lònia d'Il·líria. Leví va creuar la mar Adriàtica, va recuperar Oricum i va enviar un destacament dirigit per Quint Nevi Crista que va aixecar el setge d'Apol·lònia, i va ocupar el campament macedoni; llavors es va establir una aliança amb la Lliga Etòlia.

El 214 aC fou reelegit com a propretor i després fou reelegit cada any fins al 211 aC. L'hivern del 214 al 213 aC el va passar a Oricum. Després (212 i 211 aC) va vigilar els moviments de Filip V de Macedònia a Acaia i Etòlia.

Als comicis del 211 aC, pels seus serveis, fou escollit en absència cònsol per l'any 210 aC. A finals del 211 aC va expulsar als macedonis de Zante, d'Oeniades i Nasos a Acarnània; i va passar l'hivern a Còrcira. A la primavera del 210 aC va ocupar Antícira abans d'assabentar-se que havia estat escollit cònsol. Tot i així no va tornar a Roma fins a l'estiu.

Només desembarcar a Itàlia li foren presentades queixes contra el procònsol Quint Fulvi Flac i també de sicilians contra Marc Claudi Marcel. Leví va informar al senat dels seus actes els darrers tres anys a Grècia i se li va donar la província d'Itàlia, però per consens va canviar la província per la de Sicília amb el seu col·lega Marc Claudi Marcel, ja que aquest no era ben vist a l'illa.

Un decret va autoritzar al cònsols a portar subministraments a la flota el que va alarmar a les ciutats i aliats, ja sobrecarregats de taxes per la guerra. Leví va proposar que tots els que havien exercit alguna magistratura curul donessin les seves joies i or al tresor, cosa que fou aprovada i es va complir i va calmar el descontentament de la població afectada pels alts impostos. Després va anar a Sicília i a la tardor va informar de l'expulsió completa del cartaginesos de l'illa. Va entrar a Agrigent on Mutines, un cap númida enemistat amb els cartaginesos, li va obrir les portes i van seguir altres 66 ciutats: sis ciutats foren preses per assalt, 20 capturades per traïció, i 40 rendides voluntàriament. Leví va encoratjar als sicilians a reprendre el cultiu del gra, del que sempre havien estat el graner de Roma. Als esclaus fugitius, criminals, desertors i altres elements perillosos els va enviar a Rhegium on van formar un cos contra Anníbal i van fer bons serveis al Bruttium.

A finals d'any va haver de tornar a Roma per dirigir els comicis consulars per l'any 209 aC, però en arribar es va saber que els cartaginesos havien envaït altre cop Sicília i el senat li va demanar de nomenar un dictador per presidir el comicis i retornar a l'illa. Leví no volia nomenar dictador fins al seu retorn a l'illa i es va enfrontar al senat, ja que la llei obligava a fer el nomenament dins el territori d'Itàlia. Un tribú de la plebs va fer aprovar una llei per imposar obediència a Leví, però aquest va sortir de Roma sense obeir i el nomenament de dictador el va fer el seu col·lega Marcel.

Leví va seguir a Sicília com a procònsol el 209 aC. El seu exèrcit el formaven les restes de les legions de Gai Terenci Varró i Gneu Fulvi Flac que per les seves derrotes a Cannes (216 aC) i Herdonea (212 aC) havien estat castigades a romandre en peu de guerra fins al final de la guerra, i els auxiliars sicilians i númides a més d'una flota de 70 galeres. El seu govern fou encertat, va prevenir qualsevol intent cartaginès i va construir i omplir uns magatzems de Catana per subministrar gra a Roma.

El 208 aC encara procònsol va creuar a Àfrica amb unes 100 galeres i va assolar la regió de Clupea rebutjant un contraatac d'una flota cartaginesa, i amb el botí va tornar a Lilibea. El 207 aC va repetir l'expedició amb el mateix èxit a la zona d'Útica.

El 206 aC va portar les seves forces a Itàlia i es va estacionar a Arretium i el 205 aC va lluitar contra Magó a Ligúria.

Un mica després fou enviat a Delfos i a la cort d'Àtal I de Pèrgam, per demanar la portada de la deessa Gran Mare Frígia a Itàlia.

El 204 aC va impulsar al senat la devolució dels pagaments que s'havien fet sis anys abans i el 203 aC va participar en la discussió sobre les condiciones que s'havien d'oferir a Cartago per la pau i va defensar continuar la guerra, consell que fou seguit.

Al començar la guerra contra el Regne de Macedònia el 201 aC fou enviat com a propretor amb una flota i un exèrcit al nord de Grècia.

Va morir el 200 aC i els seus fills Publi i Marc li van dedicar uns jocs funeraris.