Quint Fulvi Flac (cònsol segle III aC)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaQuint Fulvi Flac
 Cònsol de la República Romana 


 Dictador romà 


 Mestre de cavalleria 


 Censor romà 


 Senador romà 


 Pretor 

Dades biogràfiques
Naixement segle III aC
Activitat professional
Ocupació Polític i militar
Època República Romana
Dades familiars
Dinastia Gens Fúlvia
Fills
Pare Marc Fulvi Flac
Modifica dades a Wikidata

Quint Fulvi Flac (llatí: Quintus Fulvius M. Q. F. N. Flaccus) fou un magistrat romà que exercí de cònsol en diverses ocasions i dictador romà entre altres magistratures al segle III aC.[1]

Fill del cònsol del 264 aC Marc Fulvi Flac i cònsol romà per primer cop el 237 aC junt amb Luci Corneli Lèntul en què va lluitar contra els lígurs i els va derrotar. El 224 aC fou altre cop cònsol i va reduir als gals ínsubres que encara lluitaven. El 216 aC fou elegit pontífex al lloc de Quint Eli Pet, mort a la batalla de Cannes.

El 215 aC va obtenir la pretoria de la ciutat i va rebre el comandament de 24 vaixells i poc després se li van donar cinc mil homes i 400 cavallers per dur-los a Sardenya i allí podia nomenar qui volgués com a comandant, fins que Quint Muci, el seu comandant natural, es recuperés d’una malaltia; Flac va donar el comandament a Tit Manli Torquat. Fou reelegit com a pretor el 214 aC i el Senat li va donar Roma com a província (aquesta concessió fou feta extra ordinem) amb el comandament a la ciutat durant l’absència dels cònsols.

El 213 aC fou magister equitum del dictador Gai Claudi Centó. El 212 aC fou cònsol per tercera vegada amb Appi Claudi Pulcre. Fou candidat a Pontífex Màxim, però no fou elegit. Va tenir la província de Campània i va establir el seu camp a Beneventum i va fer un inesperat atac al campament del general Hannó que era a la vora; finalment el camp cartaginès fou pres d’assalt el segon dia de lluita i es va fer una gran matança en la que van morir més de sis mil cartaginesos[2] i set mil foren fets presoners. Hanno es va retirar amb les restes de les seves forces al país dels brucis.

Els cònsols van anar a Càpua que fou assetjada amb força. El 211 aC Gneu Fulvi Centumal i Publi Sulpici Galba foren cònsols, però el poder (imperium, comandament) de Flac i Claudi fou prorrogat i van conservar el seu exèrcit amb ordres de no deixar Càpua fins a la seva conquesta. Però com que Anníbal va marxar cap a Roma, el senat va cridar a Flac i li va donar els mateixos poder que els dos cònsols de l’any. Quan Anníbal es va retirar, Flac va tornar a Càpua i finalment aquesta e va rendir després que els principals dirigents locals se suïcidaren. Els romans van castigar severament als campanis, i els senadors de Càpua que havien sobreviscut foren executats; aquestes i altres decisions cruels foren presses sens dubte per Flac.

A finals del 211 aC va tornar a Roma on fou nomenat dictador per dirigir les eleccions de cònsols. Càpua li fou donada com a província proconsular però ja només amb una legió en lloc de dues.

El 209 aC fou cònsol per quarta vegada i va rebre les províncies de Lucània i Bruttium; se li van sotmetre els hirpins, lucans i volcentins que foren tractats suaument. El 208 aC el seu poder fou prorrogat amb Càpua com a província i una legió. El 207 aC va dirigir dos legions al Bruttium.

Devia morir no massa després, ja que no torna a ser esmentat.

Referències[modifica]

  1. «gens Fúlvia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Goldsworthy, Adrian. The Fall of Carthage (en anglès). Hachette UK, 2012. ISBN 1780223064.