Vés al contingut

210 aC

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula nombre210 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià210 aC (ccx aC)
Islàmic857 aH – 856 aH
Xinès2487 – 2488
Hebreu3551 – 3552
Calendaris hindús-154 – -153 (Vikram Samvat)
2892 – 2893 (Kali Yuga)
Persa831 BP – 830 BP
Armeni-
Rúnic41
Ab urbe condita544
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC
Dècades
240 aC 230 aC 220 aC - 210 aC - 200 aC 190 aC 180 aC
Anys
213 aC 212 aC 211 aC - 210 aC - 209 aC 208 aC 207 aC

El 210 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Marcel i Leví (o també any 544 Ab urbe condita). L'ús del nom «210 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]

Esdeveniments

[modifica]

Antic Egipte

[modifica]

Imperi Selèucida

[modifica]

Il·líria

[modifica]

República Romana

[modifica]
  • Aquest any són elegits cònsols Marc Claudi Marcel i Marc Valeri Leví.[5]
  • Valeri Leví, que feia campanya a Grècia, conquereix Anticira a principis d'aquest any abans de saber que havia estat elegit cònsol en absència. No torna a Roma fins a l'estiu, perquè sembla que es va posar malalt.[6]
  • Quan Valeri Leví arriba a Itàlia els habitants de Càpua li presenten queixes contra el procònsol Quint Fulvi Flac i els sicilians contra Claudi Marcel. Leví explica al senat les actuacions a Grècia els darrers tres anys i rep la província d'Itàlia, però per consens la canvia per la de Sicília amb el seu col·lega perquè Marcel no era ben vist a l'illa.[7]
  • Valeri Leví, conquesta d'Agrigent, on Mutines, un militar libi a favor dels cartaginesos, li va obrir les portes i posa fi a l'ocupació cartaginesa de Sicília.[8]
  • Marcel reagrupa l'exèrcit consular a la Pulla i conquereix Salàpia, on el notable local Blasi li obre les portes, i altres ciutats del Samni. Mentre, Hanníbal sorprèn i aniquila l'exèrcit de Gneu Fulvi Centumal a la Segona Batalla de Herdonea i Marcel marxa contra el cartaginès. Els dos exèrcits s'enfronten prop de Numistro a Lucània en una batalla sense vencedor clar. Cridat a Roma per celebrar els comicis, no hi va, i els dirigeix com a dictador, Quint Fulvi Flac.[9]
  • Hanníbal, després d'haver vençut a la batalla i desconfiant de la lleialtat dels ciutadans d'Herdonea, ordena que s'incendii la ciutat.[10]
  • A Roma, aquest any, el tributum no es recull segons el cens, sinó que per urgència es recapta com es pot. Aquesta fórmula s'anomena tributum temerarium.[11]

Hispània

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. Justí. Justini Historiarum Philippicarum, XXX, 2
  3. Polibi. Història, V, 4
  4. Urch, Erwin J. Scaling the centuries (en anglès). D.C. Heath and company, 1939, p.175. 
  5. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXIII, 24
  6. Polibi. Història, VIII, 3
  7. Plutarc. Vides paral·leles: Marcel, IX, 20
  8. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXVI, 21
  9. Polibi. Història, IX, 27
  10. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXV, 20-21
  11. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXVI, 35
  12. MacDonald, Eve. Hannibal: A Hellenistic Life (en anglès). Yale University Press, 2015, p. 84. ISBN 0300152043.