Gneu Corneli Escipió Calb

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGneu Corneli Escipió Calb
Biografia
Naixement 265 aC
Roma
Mort 211 aC (53/54 anys)
Hispània
Causa de mort Mort en combat
  Senador romà 

valor desconegut – valor desconegut
  Cònsol romà 

222 aC – 222 aC
Juntament amb: Marc Claudi Marcel III

  Governador romà 

Activitat
Ocupació Polític i militar
Període Middle Roman Republic Tradueix
Rang militar almirall
Família
Fills Gneu Corneli Escipió Hispal
Publi Corneli Escipió Nasica
Pare Luci Corneli Escipió
Germans Publi Corneli Escipió
Modifica les dades a Wikidata

Gneu Corneli Escipió Calb (en llatí Cnaeus Cornelius Scipio Calvus) va ser un magistrat romà. Era fill de Lucius Cornelius Scipio i germà de Publi Corneli Escipió (cònsol 218 aC). Formava part de la gens Cornèlia, i era de la família dels Escipió, d'origen patrici. Gneu Corneli Escipió és conegut sobretot per haver estat llegat del seu germà Publi, dirigint les tropes en la conquesta romana d'Hispània. Va ser anomenat Calb per distingir-lo d'un altre Gneu Corneli Escipió, al que anomenaven Asina.

Va ser elegit cònsol l'any 222 aC junt amb Marc Claudi Marcel III i va fer la guerra als ínsubres, que havien estat derrotats l'any anterior pels cònsols Publi Furi i Gai Flamini, i havien demanar la pau. Però els nous cònsols van rebutjar els oferiments. Els lígurs van demanar ajut als gesats (gaesatae) de més enllà dels Alps, que van enviar trenta mil homes. Tot i així Escipió i Marcel van envair les planes del riu Po i van assetjar la ciutat ínsubre d'Acerrae. Els gals, amb deu mil homes, van respondre assetjant Clastidium. Marcel els va enfrontar i en una batalla va destruir el cos d'exèrcit gal prop de Clastidium. El cap gal Britomartus o Viridomarus va ser mort per Marcel de pròpia mà. Després va tornar a Acerrae ciutat que va conquerir quasi immediatament. Més endavant va conquerir Mediolanum la ciutat més important de la regió. Els ínsubres es van sotmetre incondicionalment. Encara que Escipió va tenir una part important en la campanya o potser la principal, només Marcel va rebre els honors del triomf.

Campanya a Hispània[modifica]

L'any 218 aC va ser llegat del seu germà Publi Corneli Escipió i enviat a Hispània. Gneu va desembarcar a Empúries l'any 218 aC i es va atreure als caps locals seduïts per la seva amabilitat en contrast amb la severitat del domini cartaginès. Va obtenir una victòria a la batalla de Cissa sobre el general cartaginès Hannó que va ser fet presoner. Gneu es va apoderar del que avui seria quasi tota la moderna Catalunya, el territori entre els Pirineus i l'Ebre. Àsdrubal Barca va avançar cap aquesta zona però ja va arribar a la tardor i no va poder fer res més que cremar part de la flota romana. Escipió va passar l'hivern a Tarraco.

A l'any següent Gneu va derrotar els cartaginesos a la desembocadura de l'Ebre, en una batalla coneguda com la de les Boques de l'Ebre, i va obtenir pels romans el domini del mar. Poc després va arribar el seu germà Publi, a mitjans d'estiu, i junts van avançar cap a Sagunt on els cartaginesos havien concentrat els ostatges de les diverses tribus hispanes que tenien retinguts com a garantia de fidelitat. La ciutat es va sotmetre als romans per la traïció d'Abelox, un noble hispà aliat de Cartago que es va passar al bàndol dels romans, i els ostatges van ser retornats a les seves famílies, cosa que va produir un moviment de suport cap als romans.

Titus Livi parla d'una sèrie de victòries dels germans Escipió que van succeir els següents dos o tres anys, però devien ser de poca importància perquè no van tenir cap efecte o simplement eren exageracions dels historiadors romans. Àsdrubal Barca hauria estat derrotat al passar l'Ebre l'any 216 aC. El 215 aC Àsdrubal, que havia rebut reforços, va assetjar Illiturgi però va ser derrotat pels romans. El 214 aC un exèrcit cartaginès dirigit per Àsdrubal (fill de Giscó) va ser derrotat dues vegades pels romans.

En aquest temps Àsdrubal el germà d'Anníbal, va haver d'anar a l'Àfrica per fer la guerra contra Sifax rei de Numídia, que estava fent la guerra contra Cartago, i els Escipions van aprofitar la seva absència per reforçar el poder romà atraient a noves tribusL'any 212 aC van agafar a 20.000 celtibers al seu servei i el 211 aC es consideraven prou forts per creuar l'Ebre i intentar expulsar als cartaginesos. Publi Escipió va atacar a Magó i Àsdrubal fill de Giscó (que tenien el suport del príncep Masinissa i el cap ilerget Indíbil, mentre Gneu atacava a Àsdrubal Barca que ja havia tornat d'Àfrica després de derrotar a Sifax. Publi va ser derrotat amb les seves forces i va morir. Magó i Àsdrubal fill de Giscó es van unir a Àsdrubal Barca i es van disposar a atacar a Gneu. Els 20.000 mercenaris celtibers que tenia, van desertar i es van passar a l'enemic, que sembla que els havia convençut de fer-ho. Gneu va ser rodejat i va ser derrotat i mort 29 dies després de la mort del seu germà. Les restes de l'exèrcit romà van ser conduïts per Gai Luci Marci Sèptim.[1]

Referències[modifica]

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. III. London: John Murray, 1876, p. 743.