Gneu Corneli Escipió Asina
| Nom original | (la) Cn. Cornelius L.f.Cn.n. Scipio Asina  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | segle IV aC antiga Roma |
| Mort | segle III aC valor desconegut |
| Senador romà | |
| valor desconegut – valor desconegut | |
 Cònsol romà | |
| 260 aC – 260 aC Juntament amb: Gai Duili | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma |
| Període | República Romana mitjana |
| Família | |
| Família | Cornelis Escipions |
| Cònjuge | valor desconegut |
| Fills | Publi Corneli Escipió Asina |
| Pares | Luci Corneli Escipió Barbat i valor desconegut |
| Germans | Luci Corneli Escipió |
Gneu Corneli Escipió Asina (en llatí Cnaeus Cornelius Scipio Asina) va ser un magistrat romà. Era fill de cònsol del 298 aC Luci Corneli Escipió Barbat. Formava part de la gens Cornèlia, i de la família dels Escipió, d'origen patrici.
Ell mateix va ser elegit cònsol el 260 aC juntament amb Gai Duili durant la Primera Guerra Púnica i se li va encarregar el comandament de la flota construïda feia poc pels romans. Va atacar les illes Lipari i allà va ser derrotat i fet presoner junt amb disset naus. Aquests fets presenten diverses variants segons els autors Titus Livi, Eutropi, Zonares, i Poliè el Macedoni. Va recuperar més tard la llibertat quan Gai Atili Règul Serrà va ser cònsol i va derrotar els cartaginesos a les illes. Escipió Asina va ser cònsol per segona vegada l'any 254 aC amb Aule Atili Calatí, i va creuar a Sicília amb el seu col·lega on va conquerir la important ciutat de Panormos obtenint els honors del triomf.[1]
Referències[modifica]
- ↑ «Cn. Cornelius Scipio Asina, the son of No. 5». A: William Smith. Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès). vol. vol.1. Boston: Walton and Maberly, 1848 (1873) [Consulta: 12 agost 2015].