Eutropi (historiador)
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | dècada del 310 ↔ 335  | ||
| Mort | c. 400 | ||
| Senador romà | |||
| | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | polític, escriptor, historiador | ||
| Període | Imperi Romà | ||
| Activitat | (Floruit: segle IV ) | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
 | |||
Eutropi (en llatí Eutropius) va ser un historiador romà actiu durant el regnat de Julià I (r. 361-363), Valent (r. 364-378) i Gracià (r. 368-383). Conegut també de vegades com a Flavi Eutropi. Es va fer famós ja en la seva època per la seva obra Breviarium ab Urbe condita.
A l'enciclopèdia Suides se l'esmenta com un coneixedor italià (Ἰταλὸς σοφιστής, trans. italos sofistés), però això podria ser interpretat simplement com a parlant de llatí. Va ser secretari imperial (Epistolaris Ἐπιστολογράφος) a Constantinoble, segurament sota Constanci II (r. 337-361).[2]
No es coneix gaire sobre la seva vida i podria ser que sota el seu nom es confonguin els fets de diversos personatges homònims. Però la major part del que se sap segur sobre ell procedeix de les dades que subministra ell mateix a la seva Breviarium. Les còpies conservades de la seva obra el citen claríssim i consular, així que és indubtable que va arribar als càrrecs més alts de l'estat romà. Marcel Empíric el relaciona amb Ausoni,[3] el que podria indicar un origen sud-gàl·lic, però el seu nom és grec i l'opinió més corrent admet que havia de ser d'origen oriental i nebot del rètor Acaci de Cesarea.[4]
Era a Antioquia, on es va retrobar amb l'emperador Julià, del qual era fervent partidari. Ell mateix afirma que va participar o va estar en l'expedició de Julià va fer a la primavera de l'any 363 contra els sassànides.[5][6] Arran de la mort de Julià en aquesta campanya va servir com a praeses Ciliciae. Els anys 367-369, es va convertir en magister memoriae de l'emperador Valent, al qual va dedicar la seva obra Breviarium ab Urbe condita en una data indeterminada. Sembla no ser anterior al 367 (data de la primera expedició contra els gots de l'emperador Valent, a qui la dedicatòria anomena Gothicus Maximus) ni posterior al 378 (data de la mort d'aquest emperador).[2]
El 371 es va convertir en procònsol d'Àsia.[7] I durant el seu mandat va ser acusat per Fest d'haver participat en el complot de Teodor, per la qual cosa va ser rellevat de les seves funcions.[8] Absolt per falta de proves, va abandonar Àsia per tornar a Roma,[9] on va ser comes rerum privatarum de l'emperador Gracià. Aleshores es va escriure amb el defensor del paganisme i aristòcrata romà Quint Aureli Símmac, i aquesta relació i l'absència en la seva obra de tot fet concernent als cristians, llevat d'una reserva cap a la política religiosa de Julià, indueix a creure que Eutropi era de confessió pagana.[6] Entre el 380 i 381, Teodosi I (r. 378-395) el va nomenar prefecte del pretori d'Il·líria.[7] Hi ha diverses lleis dirigides a ell, de les quals es podria deduir que era força indulgent en l'exercici de la justícia.[10] L'any 387 fou nomenat cònsol juntament amb Valentinià II (r. 371-392).[7]
Obres
[modifica]Es conserva un resum d'Història de Roma en deu llibres, titulat Breviarium ab Urbe condita, que va des de la fundació de la ciutat al regnat de Valent (que li va encarregar la feina). La resta de les seves obres (que s'esmenten al Suides com "altres obres" sense especificar) s'han perdut. Priscià menciona un Eutropi que va escriure un llibre sobre el so de la lletra "x" però no està establert que parli de l'historiador.[11]
- Breviarium ab Urbe condita
L'atenció de l'autor se centra més en els esdeveniments de la política exterior, les campanyes i les guerres de conquesta, que en la política interna. Els últims quatre llibres, dedicats a les victòries imperials, ofereixen, però, retrats interessants dels sobirans.
Les fonts documentals utilitzades per Eutropi són diverses: des dels més coneguts Titus Livi i Suetoni, fins a altres cronistes els textos dels quals no han sobreviscut als nostres dies.
L'estil, generalment imparcial, és simple i clar, de manera que l'obra quedava a l'abast de tots, i això va contribuir al seu gran èxit. De fet, el llibre va ser utilitzat no sols com a text d'iniciació al llatí a les escoles (com encara succeeix), sinó que va despertar tant d'interès que va ser ampliat diverses vegades (fins al regnat de Justinià I, augmentat per Pau Diaca, i posteriorment, fins al moment de Lleó V l'Armeni, es va realitzar una ampliació feta per Landulfo Sagaz sota el títol Historia Miscella) i se'n van realitzar traduccions al grec (per Capitó de Lícia, no conservada, mentre que es conserva gairebé completa la traducció de Peani).
Referències
[modifica]- ↑ Paratore, 1992, p. 302.
- 1 2 Chisholm 1911.
- ↑ Marcellus Empiricus, De medicamentis, Pref. 1-2
- ↑ Eutropi (trad. Joseph Hellegouarch), Abrégé d'histoire romaine, Les Belles-Lettres, coll. « CUF Latin », 1999,p. lxxxi
- ↑ Eutropi, Breviarium, X, 8
- 1 2 Lieu (1998), p. 77.
- 1 2 3 «Eutropi - Livius.org». [Consulta: 2 juny 2026].
- ↑ Ammià Marcel·lí, 29, 1, 36 i 2, 22
- ↑ Símmac, Lettere, III 50.
- ↑ PLRE, vol. 1, p. 317.
- ↑ Landfester i Egger, 1999, p. 322.
Bibliografia
[modifica]- Paratore, Ettore. Storia della Letteratura Latina dell'Età Imperiale. Milà: BUR Biblioteca Universale Rizzoli, 1992. ISBN 88-17-11253-4.
- Landfester, Manfred; Egger, Brigitte. "Der Neue Pauly", volum 4, 1999.
- Jones, Arnold Hugh Martin; Martindale, John Robert; Morris, J. The Prosopography of the Later Roman Empire: A.D. 260-395, volum 1. Cambridge University Press, 1971, p. 317. ISBN 0521072336.
- Moreno Ferrero, Isobel. "La « breuitas » en los « Breviarios » históricos latinos : idiosincrasia, multifuncionalidad y práctica de un recurso literario." Homenaje a M. D. Verdejo, 2010, p. 235-285.
| Precedit per: Quint Clodi Hermogenià Olibri |
Prefecte del Pretori d'Il·líria 380-381 |
Succeït per: Veti Agori Pretextat |