Publi Corneli Escipió Nasica (cònsol 191 aC)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Publi Corneli Escipió Nasica (Publius Cornelius Scipio Nasica) fou un magistrat romà fill de Gneu Corneli Escipió Calb (que va morir a Hispània el 211 aC). Va agafar el malnom Nasica que vol dir "Nas en punta".

És esmentat el 204 aC quan encara era molt jove; va ser enviat a Òstia amb les matrones romanes per rebre l'estàtua de la deessa de la Gran Mare Frígia portada des de Pessinus. El 200 aC fou triumvir per establir una colònia a Venúsia; el 196 aC fou edil curul; el 194 aC fou pretor i en aquest any i el següent va lluitar amb èxit a la Hispània Ulterior que li havia estat assignada com a província.

Tot i el suport del seu cosí Publi Corneli Escipió Africà Major no fou elegit pel consolat el 192 aC, però si que va obtenir el càrrec el 191 aC junt amb Mani Acili Glabrió I. En el seu període va lluitar contra els bois als que va derrotar i fou honorat amb un triomf.

Va defensar al seu cosí Luci Corneli Escipió Asiàtic el Vell quan aquest fou acusat el 187 aC després de vèncer a Antíoc III el Gran. El 184 aC va optar a la censura, però fou derrotat per Marc Porci Cató.

El 183 aC i 182 aC fou altre cop triumvir per establir una colònia llatina a Aquileia. La darrera vegada que és esmentat fou el 171 aC quan era advocat dels hispans contra les malifetes dels governadors. Ciceró l'esmenta com un jurista destacat.