Publi Corneli Escipió Nasica Corculum
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 205 aC  antiga Roma |
| Mort | 141 aC (63/64 anys) valor desconegut |
| Senador romà | |
| valor desconegut – valor desconegut | |
 Cònsol romà | |
| 162 aC – 162 aC Juntament amb: Gai Marci Fígul | |
| Pontífex màxim | |
| 150 aC – 141 aC – Publi Corneli Escipió Nasica Serapió → | |
Princeps senatus (en)  | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma |
| Període | República Romana mitjana |
| Carrera militar | |
| Rang militar | Tribú militar |
| Conflicte | Tercera Guerra Macedònica |
| Família | |
| Família | Cornelis Escipions |
| Cònjuge | Cornèlia Africana la Major |
| Fills | Publi Corneli Escipió Nasica Serapió |
| Pares | Publi Corneli Escipió Nasica i valor desconegut |
Publi Corneli Escipió Nasica Corculum (llatí: Publius Cornelius Scipio Nasica Corculum) va ser un magistrat romà. Formava part de la gens Cornèlia i era de la família dels Escipió, d'origen patrici.
Era fill del cònsol del 191 aC Publi Corneli Escipió Nasica. El cognom Nasica (nas punxegut) s'havia convertit en hereditari. Va heretar del seu pare l'afició a la jurisprudència i pel seu coneixement de la llei civil i pontifical va rebre el nom de Corculum (coret, cor petitet, com a seu del sentiment i del seny).[1]
Es va casar amb una filla de Publi Corneli Escipió Africà Major, Cornèlia Africana. Se'l menciona per primera vegada l'any 168 aC quan servia amb distinció a les ordes de Luci Emili Paule Macedònic, especialment a la Batalla de Pidna, a Macedònia. L'any 162 aC va ser cònsol per primera vegada amb Gai Marci Fígul, però va renunciar quasi al mateix moment de prendre possessió del càrrec per un defecte en els auspicis, juntament amb el seu col·lega. L'any 159 aC va ser censor amb Marc Popil·li Laenes i va imposar una norma per la qual no es podien erigir estàtues de personatges públics al fòrum, sense l'autorització expressa del senat o del poble. Durant la seva censura es va introduir per primer cop la clepsidra a Roma. Va ser cònsol per segona vegada el 155 aC amb Marc Claudi Marcel i va sotmetre als dàlmates. Es va oposar a les innovacions i en el seu consolat va fer demolir un teatre, quasi acabat, per ser contrari a la moral publica. Quan Cató expressava el seu desig de destruir Cartago (Delenda est Cartago), Escipió, en canvi, declarava que s'havia de conservar, ja que l'existència d'aquest rival servia per donar prova de la llibertat del poble.
L'any 150 aC va ser escollit pontífex màxim. Com a orador va ser elogiat per Ciceró i Aureli Víctor el descriu com «eloquentia primus, juris scientia consultissimus, ingenio sapientissimus».[2]
Referències[modifica]
- ↑ Corculum a corde dicebant antiqui solertem et acutum, segons Pescenni Fest.
- ↑ «Scipio Nasica». A: William Smith (ed.). A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès). Londres: John Murray, 1870.
Sense contingut detallat. Consulteu la llista completa amb l'enllaç del títol |
509 aC: C. Papirius 460 aC: Q. Furius 431 aC: A. Cornelius Cossus 420 aC: M. Folius 397 aC: Sp. Minucius Augurinus 390 aC: M. Fabius Vibulanus 390 aC: M. Fabius Ambustus 332 aC: P. Cornelius Calussa 304 aC: P. Cornelius Scipio Barbatus 254 aC: Tib. Coruncanius 243 aC: L. Caecilius Metellus 221 aC: L. Cornelius Lentulus Caudinus 213 aC: M. Cornelius Cethegus 212 aC: P. Licinius Crassus Dives 183 aC: C. Servilius 180 aC: M. Aemilius Lepidus 150 aC: P. Cornelius Scipio Nasica Corculum 141 aC: P. Cornelius Scipio Nasica Serapio 132 aC: P. Licinius Crassus Dives Mucianus 130 aC: P. Mucius Scaevola 114 aC: L. Caecilius Metellus Delmaticus 103 aC: Cn. Domitius Ahenobarbus 89 aC: Q. Mucius Scaevola 81 aC: Q. Caecilius Metellus Pius 63 aC: C. Iulius Caesar 57 aC: C. Scribonius Curio 44 aC: M. Aemilius Lepidus 12 aC: Imperator Caesar Augustus |